baster
| bastera

f
m
Oficis manuals

Persona que té per ofici de fer basts i tots altres arreus per a les haveries, adobar-ne o vendre’n.

A Barcelona, antigament, els basters formaven gremi amb els albarders i els morrallers, fins que, a la baixa edat mitjana, se'n separaren. Al s XVIII aquests oficis s’aplegaren una altra vegada en un sol gremi (1766). En general, totes les varietats de l’ofici formaven part de la confraria dels freners. Les darreres ordinacions del gremi de Barcelona foren les projectades el 1834. A Palma, el 1683 els basters s’ajuntaren amb els sellers per formar una sola corporació i la confraria de Sant Bernardí de Siena.