Resultats de la cerca
Es mostren 810 resultats
zona de silenci
Zona en la qual les ones radiofòniques d’una emissora no poden ésser captades.
Aquestes zones són corrents en ona curta
radiotelescopi

A dalt, tall vertical d’un radiotelescopi amb reflector secundari; a baix, esquema del camí que segueixen els senyals captats per un radiotelescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Instrument destinat a captar les ones radioelèctriques que arriben a la Terra procedents dels cossos celestes.
Un radiotelescopi és constituït essencialment per una superfície collectora metàllica de grans dimensions, que recull les ones radioelèctriques que provenen d’un astre llunyà i les fa arribar a una petita antena, la qual les envia a un detector Aquest aparell és connectat a un instrument d’anàlisi, que estudia les radiacions rebudes, i a un sistema d’enregistrament, que n'enregistra els resultats Les qualitats més importants d’un radiotelescopi són la sensibilitat i el poder separador La sensibilitat d’un radiotelescopi, igual que per a un telescopi normal, depèn de…
teories de galga
Física
Nom genèric de les teories de camp basades en la idea que l’exigència d’una invariància
de la dinàmica sota un determinat tipus de transformació dels camps de matèria implica haver de considerar una interacció
que ha de comportar-se d’una forma ben determinada.
Per tal d’entendre millor el plantejament general de les teories de galga, és útil de considerar, primerament, el cas de l’electromagnetisme Segons la mecànica quàntica no relativista, el comportament d’una partícula carregada lliure no sotmesa a cap interacció exterior és controlat per l’equació de Schrödinger Segons la interpretació que la mecànica quàntica fa de la funció d’ona, només la norma ∥ψ x , t ∥ 2 té una interpretació física, és a dir, és mesurable per tant, una indefinició de la fase de la funció d’ona és permissible i, fins i tot, desitjable L’equació…
sistemes d’anàlisi del so
Música
Procediments que mitjançant els aparells adequats permeten quantificar les diferents qualitats del so (intensitat, acuïtat i timbre).
Molts dels sons d’interès musical no són estacionaris, sinó que varien amb el temps El primer sistema d’anàlisi que dona una percepció acurada d’aquestes variacions és proporcionat per l’oscilloscopi, instrument que permet visualitzar la forma de l’ona elèctrica que genera un micròfon, la qual bàsicament es correspon amb l’ona sonora d’origen L’oscilloscopi és de gran utilitat en l’estudi dels fenòmens transitoris del so, com els atacs i les envolupants de l’ona sonora El freqüencímetre mesura el to o freqüència d’un so Els primers models constaven d’un…
radiació
Física
Emissió i propagació d’energia sense necessitat d’un suport material.
Per tal de representar la trajectòria d’una radiació en la seva propagació per l’espai, hom ha ideat una unitat convencional de radiació el raig Segons el seu origen, hom parla de radiació tèrmica o calorífica, quan és emesa per un cos en virtut de la seva temperatura, de radiació electromagnètica , si ha estat creada per càrregues elèctriques en moviment respecte a l’observador, i de radiació del cos negre , en l’estudi de l’absorció i emissió d’energia radiant del cos negre Però en definitiva, sigui quin vulgui el seu origen, és l'ona electromagnètica la que representa…
absorció iònica
Electrònica i informàtica
Pèrdua d’energia experimentada per les ones hertzianes a causa del xoc amb els ions de l’atmosfera.
Limita l’abast de les emissions d' ona curta durant el dia
pols
Biologia
Expansió i contracció arterials que poden ésser percebudes pel dit que palpa una artèria superficial.
És degut al pas de l’ona sanguínia, constituïda per la successió de les pulsacions arterials
antinode
Física
Cadascun dels punts de desplaçament màxim en un sistema d’ones estacionàries.
Els antinodes, anomenats també ventres , es troben separats dels nodes un quart de longitud d’ona
indi
Física
Un dels set colors de l’espectre solar, entre el blau i el violat.
Les longituds d’ona de l’indi són compreses entre 4 200 i 4 550 Å
violat
Física
Color violat, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, a l’extrem d’aquest, després de l’indi.
Les longituds d’ona de la llum violada són compreses entre 3 800 i 4 200 Å
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina