Resultats de la cerca

Situat originàriament a la vora del llac Paladru, actualment es troba sota les seves aigües, cosa que ha permès una excellent conservació dels elements de fusta i ha fet possible la datació dendrocronològica del lloc des del 2740 aC fins al Calcolític Les restes de l’assentament han permès obtenir un gran volum d’informació sobre l’arquitectura de fusta i sobre els elements mobiliaris utilitzats en la vida quotidiana d’aquestes poblacions

Originàriament el títol d’emir corresponia als comandants de l’exèrcit, d’on passà a designar els governadors de províncies L’emir, nomenat pel califa, organitzava les tropes i hi mantenia la disciplina, supervisava la moneda i els imposts i vetllava per l’establiment de l’islam als països conquerits construcció de mesquites, administració de justícia, etc La dignitat d’emir corresponia també al califa com a cap suprem dels musulmans amīr al mu'mīnīn

El lloc de Balust és situat a 725 m d’altitud en un contrafort meridional del puig de Lleràs Originàriament inclosos dins del terme del castell de Salàs, el castell i la jurisdicció de Balust foren donats l’any 1246 pel comte Ramon de Pallars a la comanda hospitalera de Susterris, tot preservant, però, els drets que hi detenia el feudatari Dalmau d’Eroles Manquen d’altres referències sobre aquest castell, avui totalment desaparegut

L’església parroquial, originàriament dedicada a sant Hipòlit 941, ja era dedicada a sant Miquel al segle XIV Fou reconstruïda del tot al segle XIX El 1847 hi fou descoberta una columna milliar dedicada a l’emperador Constantí I Provinent segurament de la via Domitia , havia estat reutilitzada, juntament amb un capitell corinti, com a suport de la mesa d’altar En l’actualitat és dipositada amb el capitell al porxo de l’església

Únic titular fins que el 1817 fou creat de nou a favor del seu besnet Jordi Abrí-Descatllar i Santandreu, mort el 1850 Guillem Descatllar i d’Olesa Continua en la mateixa família L’alqueria o cavalleria des Palmer fou comprada el 1408 per Pere Descatllar mort vers el 1414 a Jaume Morell, batlle de Mallorca, el qual l’havia comprada el 1406 Originàriament havia estat concedida el 1310 a mestre Jaume de Valaicis

Originàriament, el terme -sense fer cap referència al tempo - indicava només el moviment uniforme del baix que, amb notes d’un mateix valor, podia recordar o imitar el caminar d’algú El fet de no pertànyer clarament ni als tempi lents ni als ràpids fa que termes com più andante, andante molto , etc presentin ambigüitats que dificulten qualsevol generalització Amb tot, più andante sol indicar un tempo lleugerament més ràpid que andante

És un dels monuments civils més antics que es conserven al Principat la seva construcció remunta als ss XI-XII Originàriament fou dels Vilademuls passà als vescomtes de Bas, que la llegaren al priorat de Sant Joan de les Fonts Fou de la família Bóixols 1279, i, després de diversos canvis, passà s XVI als Juvinyà El 1735, per compra, passà als Trinxeria, i després als Masllorens, que l’han restaurada Fou declarada monument historicoartístic el 1972

Apareix originàriament a Pèrsia i és freqüent dins el cerimonial àulic imperial de Roma i, sobretot, en l’art paleocristià, on manifesta l’actitud d’adoració i de respecte envers el sagrat la divinitat, l’emperador, etc o els objectes sagrats El que l’art representava, la litúrgia ho practicava en els seus ritus hom es cobria les mans per a rebre l’eucaristia, per a portar la creu o els evangelis, per a presentar les ofrenes, etc

Tot i la importància ramadera en el passat, actualment predomina l’activitat residencial La vila era originàriament una petita caseria, desenvolupada arran de la construcció del monestir d’El Escorial  i, sobretot, des de Carles III, que hi feu bastir edificis destacables El 1792 fou separada de San Lorenzo de El Escorial per Carles IV Entre els seus monuments destaquen les esglésies Herreriana i de Sant Bernabé segle XVII i la Caseta del Príncep segle XVIII

Segons la tradició recollida el 1508, fou lliurada personalment per la Mare de Déu a un sacerdot tortosí Conservada originàriament en un reliquiari de cristall i d’argent del s XV, entre el 1672 i el 1725 li fou construïda i dedicada una sumptuosa capella on és venerada actualment, juntament amb la imatge de la Mare de Déu de la Cinta El 1617 fou fundada la confraria de la Mare de Déu del Socors i de la Santa Cinta