Resultats de la cerca
Es mostren 1233 resultats
coeficient de compressibilitat compressibilitar
Física
Quocient entre la disminució relativa del volum d’una substància i l’augment de pressió que l’ha produïda: k = —dV/VdP.
Es mesura en m 2 /N=Pa -1 Hom pot distingir el coeficient de compressibilitat isoterma , k T =—1/ V ∂ V /∂ P Ti el coeficient de compressibilitat adiabàtica , k S =—1/ V ∂ V /∂ P
gratinar
Gastronomia
Fer daurar al forn, sota un foc viu, el damunt (d’un menjar) a fi d’aconseguir una presentació millor.
Generalment hom gratina certs plats que prèviament ha cobert d’una capa de formatge ratllat, que així es fon total o parcialment, o bé de pa ratllat, fins que forma una crosta tot al damunt
mòdul de compressibilitat
Física
Coeficient invers del coeficient de compressibilitat: K=1/k.
Es mesura en N/m 2 =Pa Dona idea de la pressió que ha d’aplicar-se sobre la unitat de superfície del cos en qüestió per a produir una determinada disminució relativa del volum
Antoni de Pàdua
Cristianisme
Franciscà, predicador i teòleg, conegut en el món de parla portuguesa amb el nom d’Antoni de Lisboa.
Canonge regular de sant Agustí al convent de Sant Vicenç extramurs de Lisboa, d’on passà al de la Santa Creu de Coïmbra, famós centre d’estudis escripturístics i patrístics L’any 1220, amb motiu de passar les relíquies dels primers franciscans màrtirs del Marroc, es féu franciscà i es canvià el nom de Ferran per Antoni i anà com a missioner al nord d’Àfrica, i quan en retornava, una tempesta el portà a Sicília d’allà passà al convent de Montepaolo Forlí, on començà les seves tasques de predicació Durant els anys 1223-25 ensenyà a Bolonya Santa Maria della Pugliola i els següents a Montpeller…
Jonas Lie
Literatura noruega
Novel·lista noruec.
La seva obra és impregnada d’un viu sentiment de la natura, mediatitzada, sobretot, des del paisatge de la Noruega septentrional GH på ‘Au, vinga', 1882, Trold ‘Follets’, 1891-92, NHr sol går ned ‘Quan el sol tramunta’, 1895
orobancàcies
Botànica
Família de personades integrada per plantes herbàcies paràsites d’arrels, sense clorofil·la, de fulles esquamoses alternes, de flors pentàmeres, de corol·la tubulosa i més o menys bilabiada, agrupades en espigues o raïms, i de fruits en càpsula loculicida.
Comprèn unes 200 espècies, la majoria pròpies de l’hemisferi nord Orobancàcies més destacades Orobanche sp orobanque , frare Orobanche crenata frare de faveres Orobanche latisquama frare del romaní Orobanche major espàrrec bord Orobanche ramosa pa de llop , margalida borda
inselberg
Geologia
Relleu residual aïllat que, per damunt d’un peneplà o d’un glacis, pot assolir alçades superiors als 500 m.
El cim pot ésser pla com a testimoni d’un antic peneplà o d’una superfície estructural, molt inclinat com a fragment d’un hogback o en pa de sucre L' inselberg es forma en regions de clima sec i calorós
alveograma
Alimentació
Gràfic obtingut amb un alveògraf.
De la forma i les dimensions de l’alveograma hom dedueix les aptituds i les aplicacions industrials de les farines i, per tant, dels blats dels quals han estat obtingudes per a fer pa, ensaïmades, pastes per a sopa, galetes, etc
fil d’Ariadna
Electrònica i informàtica
Sistema d’enllaços, generalment de les pàgines web, que permet navegar per les pàgines visitades indicant la ubicació actual dins de l’estructura de pàgines.
En anglès, s’empra el terme breadcrumb , inspirat en el rastre de les engrunes de pa que permet desfer el camí En català, en canvi, el terme s’inspira en el fil que Ariadna deixà a Teseu per guiar-lo en el laberint del Minotaure
dret de menjars
Història del dret
A la Catalunya Vella, des del segle XI, dret que rebien els rectors d’església sobre els feligresos i els bisbes sobre els rectors, anomenat comestiones, ‘àpats’, per raó dels serveis religiosos que el rector prestava als masos i per raó de les visites dels bisbes a les parròquies.
A partir del segle XIV es convertí en un tribut anual que feia cada mas acompanyat sovint del carnalatge Pagat primerament en espècie ous, formatges, pa i vi, més tard es convertí en mesures de gra, i al segle XVI, en un tribut pecuniari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina