Resultats de la cerca

Fou retratista de la burgesia intellectual Retrat de Le Brun 1686, Musée National de Versailles, La família del pintor Musée du Louvre, París, La bella d’Estrasburg 1703, Musée des Beaux-Arts, Estrasburg, Exvot a santa Genoveva, retrat collectiu església de Saint-Étienne-du-Mont, París

Amb el seu Prodrome d’une histoire des végétaux fossiles 1828 posà les bases de la paleobotànica Professor de botànica i fisiologia vegetal al Museum de Paris 1834, membre de l’Acadèmia de Ciències de París 1834, fundador i primer president de la Societat Botànica de França 1854

Emprà estructures de ferro, tant per a fer un estil historicista església de Saint-Augustin, París, 1860-67 com per a crear un model funcional de mercat Halles Centrales, París 1853-58, que fou seguit per arquitectes de tot arreu, entre ells el català Antoni Rovira i Trias

Estudià a l’École des Beaux-Arts de París, on fou alumne de Gérome, Bonnat i Harpignies Intervingué en la decoració de l’Ajuntament i el Petit Palais de París Pintà retrats, paisatges, escenes militars, de gènere, marines, i especialment temes socials Vaga dels minaires Musée des Beaux-Arts, Valenciennes

Alumne del Conservatori de Valenciennes, es traslladà a París per ampliar els seus estudis al conservatori d’aquesta ciutat Fou membre de l’Orquestra de Concerts Lamoureux i més tard de l’Orquestra de l’Òpera Còmica El 1949 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Fou, al costat de Jean-Pierre Rampal, un dels membres fundadors del Quintette à Vent Français 1945 -formació en la qual tocà fins el 1968 - i membre de l’Ensemble Baroque de Paris a partir del 1952 Del 1969 al 1979 impartí classes d’oboè al Conservatori de París Darius Milhaud i Henri Martelli li dedicaren sengles…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1908 debutà al Teatre de l’Òpera amb Guillem Tell , de G Rossini Aviat hi fou contractada per a interpretar diversos personatges d’òperes de G Verdi, R Wagner, J Massenet i Ch Gounod Es destacà especialment en la Margarida de Faust , fins al punt d’esdevenir una intèrpret de referència per a aquest personatge, que representà de nou el 1934 amb motiu de la funció número 2000 de l’obra de Gounod a l’Òpera de París Simultaniejà les seves actuacions a l’Òpera de París amb collaboracions a l’Òpera Còmica, on, a partir…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on es formà en les disciplines de violí i violoncel Posteriorment, hi estudià cant i guanyà el primer premi del conservatori, mentre treballava a la Comédie Française Debutà a l’Òpera Còmica de París el 1941 amb el paper de Pelléas, que enregistrà un any més tard i que cantà ininterrompudament fins els anys vuitanta Més tard cantà al Theater an der Wien 1946 i al Festival Holandès d’Amsterdam 1948 El 1949 debutà al Covent Garden de Londres i al Metropolitan de Nova York Malgrat tot, centrà la seva carrera a França, especialment a l…

Nascut en el si d’una família de músics -el seu pare era violoncellista-, el 1893 ingressà al Conservatori de París, on estudià fuga i contrapunt amb A Gédalge, harmonia amb AB Taudou i composició amb J Massenet El 1894 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Daphné La seva estada a Itàlia i els viatges per Alemanya Bayreuth i Munic l’estimularen a compondre per al teatre i a estudiar la música de G Verdi i de R Wagner Entre les seves obres cal destacar les òperes La fille de Roland 1904 i Mârouf, savetier du Caire 1914, les dues simfonies 1893 i 1900 i l’oratori Job 1900 Dirigí…

Fou alumne del Conservatori de París, on finalitzà els estudis amb tres primers premis de piano, clavicèmbal i teoria musical El 1949 tocà per a Radio France Actuà en recitals arreu del món formant un duo amb el flautista Jean-Pierre Rampal Tots dos feren també molts enregistraments discogràfics, guardonats en diferents ocasions amb el Grand Prix du Disque El seu repertori era format bàsicament per obres de música barroca i del Classicisme, encara que estrenaren també algunes obres contemporànies, com el Concertino per a flauta, piano i orquestra de cambra 1953, de la compositora…

Fou professor de l’escola de Belles Arts de París 1945-59 Són seves la decoració de l’església de la Ciutat Universitària de París 1933-36, el Monument al mariscal Leclerc , d’Estrasburg 1951, el Memorial de Mont-Valérien, Illa de França 1959, i la restauració i substitució de les escultures malmeses de la catedral de Reims