Resultats de la cerca
Es mostren 6161 resultats
ultrafiltre
Matemàtiques
Element maximal del conjunt ordenat de filtres d’un conjunt donat, és a dir, filtre que no n’admet cap altre de més fi.
El conjunt de les parts d’un conjunt o el conjunt d’entorns d’un punt en un espai topològic són filtres El conjunt de parts d’un conjunt que contenen un element donat és un ultrafiltre
occipital
Anatomia animal
Os no parió, pla, simètric, de forma romboidal, el més dorsal i més caudal del crani, que presenta un gran forat que comunica la cavitat craniana amb el conducte raquidi.
Hom pot distingir-hi quatre parts, atesa llur posició al voltant del forat la porció basilar ventral, les parts laterals amb còndils que les uneixen amb l’atles i la conquilla dorsal És articulat amb l’atles, l’esfenoide, els temporals i els parietals
registre bibliogràfic
Arxivística i biblioteconomia
Qualsevol de les parts integrants d’un catàleg en línia.
pentacòtom | pentacòtoma
Que es divideix en cinc parts o en cinc branques.
tetracòtom | tetracòtoma
Que es divideix en quatre parts o en quatre branques.
contragrafisme
Disseny i arts gràfiques
Parts blanques d’un imprès que en condicionen la percepció.
baix
Música
En un conjunt de parts o veus, la més greu.
Cap al 1450, el contratenor, veu intermèdia entre el tenor i el discant, es dividí, en les composicions a quatre veus de J Ockeghem i J Obrecht, en un contratenor altus o altus alto i en un contratenor bassus o bassus baix A partir d’aleshores, la part més greu d’una composició s’identifica com el baix La nota més greu ha estat considerada la base o fonament a partir de la qual s’afegeixen les notes de les altres veus Així, en l’harmonia pretonal, el caràcter consonant o dissonant de les notes d’un conjunt polifònic es calcula a partir de l’interval que formen des del baix En l’harmonia…
soprano
Música
En un conjunt de parts o veus, la més aguda.
La denominació ’soprano’ aparegué al segle XVII i coexistí, fins a imposar-se com a denominació preferent a partir del segle XVIII, amb termes que també indicaven la veu més aguda, com el català tible o tiple, el castellà tiple , l’anglès treble tots tres derivats de l’antic triplum o el francès dessus Abans del segle XVII, la veu més aguda es denominà, segons les èpoques, triplum , quadruplum , discantus , cantus o superius Des d’aquest segle, la soprano és la part més important des del punt de vista melòdic
carcassa
Part interna d’una cosa, que aguanta les altres parts.