Resultats de la cerca

El gros de seguidors procedia de Falange Española de las JONS-Auténtica Pedro Cantero ocupà la Jefatura Nacional, Rafael Sánchez Plaza la secretaria general i Narciso Perales fou president honorífic A Catalunya, on el cap provincial era Luis Perelló, aconseguí una mínima presència el 1983, en ingressar-hi una vintena de militants del dissolt Frente de la Juventud Edità España Sindicalista i Praxis Política Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 dins la Coalición de Unidad Nacional, que no es presentà a Catalunya Al març de 1986, un acte públic de l’MFE on la direcció es decantà…

La implantació de la Dictadura 1923 i l’exili de Francesc Macià no permeteren una organització acabada d’aquests grups, i això motivà que alguns militants se situessin al marge de l’organització i actuessin d’una manera independent així, el conegut grup La Bandera Negra portà a terme l’atemptat de Garraf contra Alfons XIII el 1925, intent desautoritzat i condemnat per Macià des de l’exili Els militants més representatius foren Jaume Compte, Marcellí Perelló, Jaume Julià i Miquel Badia Durant la República 1931 s’anomenaren així mateix escamots els grups més o menys organitzats de les Joventuts…

Aquest trio de corda amb piano era constituït pel violinista Marià Perelló, el violoncellista Joaquim Pere Marès i el pianista Ricard Vives Fou el primer grup de cambra català de ressò internacional Fundat el 1911, debutà en públic el 1913 a Berlín amb el Trio en re , opus 70, de L van Beethoven, el Trio en sol m , opus 110, de R Schumann, i el Trio en fa m , opus 65, d’A Dvorák La interpretació gaudí de molt bona acollida, tant del públic com de la crítica, i aquest mateix programa fou presentat seguidament a Brusselles, París, Barcelona i Madrid A partir de llavors actuà sense interrupció…

En l’àmbit de l’ensenyament versionà i actualitzà diversos autors i obres com R de Perelló, J Roig, J Martorell, FP Briz, A de Bofarull, W Scott, “ Curial i Güelfa ”, “ Blandín de Cornualla ” i publicà la Guia de consulta ràpida de literatura 1994 Conreà la novella de caire històric amb Mort a Menorca 1994, Un dia en la primera vida d’Isahk Butmic 1995, premi Ciutat d’Alzira 1994, Els vespres de Don Magí Castellarnau 1995, La dona del grill 1996, El comediant de Perpinyà 1997, Dies a la ciutat 1995, premi Pin i Soler 1998, L’ombra del coronel 2002, El mercant 2005, Peix de gat 2011, El gos…

Fou deixeble de B Dini i E Morera a Barcelona El 1915 guanyà la càtedra de música de l’Escola Normal de Magisteri de Girona Fundà el Quintet Empòrium, l’Associació de Música de Girona i la revista "Scherzando" Fou una de les personalitats dinamitzadores de la vida musical gironina de la primera meitat del segle XX, i participà en moltes activitats i molts concerts Propietari d’un establiment de música a Girona, també organitzà, amb l’entitat Sobrequés i Reig, cicles de concerts que foren inaugurats per Enric Granados l’any 1905 i en els quals participaren Miquel Llobet, Emili Pujol, Andrés…

És una fulla a la qual ha estat feta una aresta en un dels caps fent-ne saltar les esberles sobreres amb cops donats obliquament

Fou director general de Cultura del govern balear 1986-88 Encetà la seva carrera amb el recull Gotes de camí , publicat l’any 1976 dins un volum d’edició privada que aplegava l’obra de quatre autors novells Lleonard Muntaner, Joan Perelló, Damià Pons i Guillem Soler L’any 1980 publicà la plaquette Ronda de tardor Del 1983 i del 1991, respectivament, daten els seus poemaris més madurs, Boulevards de tardor i Calaegos , aquest darrer amb un pròleg de Blai Bonet La poesia de Soler manifesta una riquesa de lèxic i d’imatges posada al servei d’una meditació profundament lírica i més aviat…

Tinent coronel d’infanteria, publicà diversos articles en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana Com a investigador, és autor de diferents treballs genealògics i biogràfics Edità diversos estudis sobre temples i monestirs de Palma del donat Ramon Calafat També elaborà una història del Collegi de Monti-sion En aquest sentit destaquen Noticias genealógicas de la familia Oleza 1914, Enterraments y òbits del Real Convent de Sant Domingo de la Ciutat de Mallorca copia de un manuscrito del donado Ramón Calafat 1923, Enterraments y òbits del Real de Sant Francesch de la Ciutat de Mallorca…