Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Es perfeccionà a Brusselles, on fou deixeble de Jacques Gaillard, el fundador del Quartet Schörg, i posteriorment a Berlín amb Jean Berardy Fou membre de l’orquestra del Kurhause, a Westerland-Sylt, amb la qual debutà com a solista l’any 1912 El 1914 tornà a Barcelona, on fundà el Trio Barcelona amb el pianista Ricard Vinyes i el violinista Marià Perelló Aquell mateix any es presentaren a Berlín i després de la guerra realitzaren una gira per Amèrica Participà en nombrosos concerts a París, Madrid i Barcelona, on interpretà la primera…

Treballà en La Prensa , Telexprés i Diari de Barcelona Fou director del Diari de Barcelona i Barcelona Deportiva Pioner en l’estudi i la difusió de la història del Reial Club Deportiu Espanyol RCDE, publicà Historia del Real Club Deportivo Español 1974 i Cien años de historia del RCD Espanyol de Barcelona 2000, i escriví l’himne del club Fou assessor personal de premsa de Joan Vilà Reyes, expresident del club espanyolista També exercí com a director de comunicació del RCDE durant els mandats dels presidents Manuel Meler, Antoni Baró i Francesc Perelló Formà part de la comissió del centenari…

La implantació de la Dictadura 1923 i l’exili de Francesc Macià no permeteren una organització acabada d’aquests grups, i això motivà que alguns militants se situessin al marge de l’organització i actuessin d’una manera independent així, el conegut grup La Bandera Negra portà a terme l’atemptat de Garraf contra Alfons XIII el 1925, intent desautoritzat i condemnat per Macià des de l’exili Els militants més representatius foren Jaume Compte, Marcellí Perelló, Jaume Julià i Miquel Badia Durant la República 1931 s’anomenaren així mateix escamots els grups més o menys organitzats de les Joventuts…

Fou deixeble de B Dini i E Morera a Barcelona El 1915 guanyà la càtedra de música de l’Escola Normal de Magisteri de Girona Fundà el Quintet Empòrium, l’Associació de Música de Girona i la revista "Scherzando" Fou una de les personalitats dinamitzadores de la vida musical gironina de la primera meitat del segle XX, i participà en moltes activitats i molts concerts Propietari d’un establiment de música a Girona, també organitzà, amb l’entitat Sobrequés i Reig, cicles de concerts que foren inaugurats per Enric Granados l’any 1905 i en els quals participaren Miquel Llobet, Emili Pujol, Andrés…

Aquest trio de corda amb piano era constituït pel violinista Marià Perelló, el violoncellista Joaquim Pere Marès i el pianista Ricard Vives Fou el primer grup de cambra català de ressò internacional Fundat el 1911, debutà en públic el 1913 a Berlín amb el Trio en re , opus 70, de L van Beethoven, el Trio en sol m , opus 110, de R Schumann, i el Trio en fa m , opus 65, d’A Dvorák La interpretació gaudí de molt bona acollida, tant del públic com de la crítica, i aquest mateix programa fou presentat seguidament a Brusselles, París, Barcelona i Madrid A partir de llavors actuà sense interrupció…

El gros de seguidors procedia de Falange Española de las JONS-Auténtica Pedro Cantero ocupà la Jefatura Nacional, Rafael Sánchez Plaza la secretaria general i Narciso Perales fou president honorífic A Catalunya, on el cap provincial era Luis Perelló, aconseguí una mínima presència el 1983, en ingressar-hi una vintena de militants del dissolt Frente de la Juventud Edità España Sindicalista i Praxis Política Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 dins la Coalición de Unidad Nacional, que no es presentà a Catalunya Al març de 1986, un acte públic de l’MFE on la direcció es decantà…

En l’àmbit de l’ensenyament versionà i actualitzà diversos autors i obres com R de Perelló, J Roig, J Martorell, FP Briz, A de Bofarull, W Scott, “ Curial i Güelfa ”, “ Blandín de Cornualla ” i publicà la Guia de consulta ràpida de literatura 1994 Conreà la novella de caire històric amb Mort a Menorca 1994, Un dia en la primera vida d’Isahk Butmic 1995, premi Ciutat d’Alzira 1994, Els vespres de Don Magí Castellarnau 1995, La dona del grill 1996, El comediant de Perpinyà 1997, Dies a la ciutat 1995, premi Pin i Soler 1998, L’ombra del coronel 2002, El mercant 2005, Peix de gat 2011, El gos…

Fou director general de Cultura del govern balear 1986-88 Encetà la seva carrera amb el recull Gotes de camí , publicat l’any 1976 dins un volum d’edició privada que aplegava l’obra de quatre autors novells Lleonard Muntaner, Joan Perelló, Damià Pons i Guillem Soler L’any 1980 publicà la plaquette Ronda de tardor Del 1983 i del 1991, respectivament, daten els seus poemaris més madurs, Boulevards de tardor i Calaegos , aquest darrer amb un pròleg de Blai Bonet La poesia de Soler manifesta una riquesa de lèxic i d’imatges posada al servei d’una meditació profundament lírica i més aviat…