Resultats de la cerca

De jove milità en el Centre Obrer de Barcelona i fou un dels fundadors de la UGT i del PSOE el 1888 S’oposà al trasllat del Comitè Nacional de la UGT de Barcelona a Madrid el 1899 El 1923, en constituir-se la Unió Socialista de Catalunya, s’hi mostrà favorable, sense abandonar, però, el PSOE, creient que la seva gestió personal aconseguiria el reconeixement de la USC com a únic grup socialista a Catalunya Fundà la Mutualitat Familiar Obrera Publicà La revolución de Barcelona 1909 i La revolución en Cataluña 1910, i traduí diversos opuscles socialistes Dirigí La Ilustración Obrera , collaborà…

Collaborà en periòdics de Barcelona, Reus i Sabadell Fundà i finançà el setmanari illustrat Catalunya Artística  1900-02 i 1904-05, una revista vinculada al modernisme que complementa els interessos dels lectors de premsa illustrada amb les novetats procedents de la modernitat europea També fou responsable de publicacions periòdiques com El Artesano  o Catalunya Literària  i codirigí les edicions Gost Aplegà els seus poemes als volums Branquillons 1886 i Notes de llum i color 1931 Escriví peces teatrals, la major part en un acte, algunes de to patriòtic —com el monòleg en vers L’…

Feu estudis de comerç i pedagogia a Barcelona, on s’establí, fins que, mancat de salut, tornà a Roda de Ter, on es dedicà a l’ensenyament mercantil durant més de vint-i-cinc anys Dirigí el setmanari El Obrero  1919, en què mantingué una secció en català amb els seus articles patriòtics radicals per a acostumar els obrers a llegir en l’idioma propi, i collaborà en molts periòdics en defensa d’un ideari catalanista radical Escriví sobretot poesia i publicà els reculls Follies 1881, Brots 1888, amb el qual obtingué certa anomenada, i, publicat pòstumament el 1928, La barca d’or…

A cinc anys la seva residència quedà fixada a Barcelona, ciutat on vivia el seu oncle Francesc Cardona, capellà i organista de l’església de Sant Francesc de Paula Fou un dels deixebles destacats del gran pianista JB Pujol El 1880 aparegueren diverses ressenyes sobre els seus primerencs èxits concertístics en periòdics com "El Diluvio " i "El Bien Público" La seva carrera continuà acompanyada sempre per l’èxit de públic i crítica, camí que tingué com a moment culminant el recital que realitzà a París el 1893 El 1894 obtingué una plaça de professor de piano a l’Escola Municipal de…

Reuneix, conserva i difon el patrimoni bibliogràfic valencià, i tota la producció impresa, sonora i visual realitzada al País Valencià o que hi està relacionada Fundada inicialment amb fons de la Biblioteca Pública de València la seu de la qual compartí fins el 2000, especialment el de la Biblioteca Nicolau Primitiu, acull les donacions de MSanchis i Guarner, SPallarés, APizcueta, LGuarner, LGarcíia Ejarque FBàdenes, ÀBelda, ELópez-Chávarri, JEspasa i FAlmela el fons antic i valuós format pels manuscrits, els impresos dels s XV-XVIII i altres documents rars posteriors al 1801, els dibuixos…

Organitzà un congrés obrer a Barcelona, els dies 12 i 13 de desembre de 1868, al qual assistiren 61 societats obreres i que propugnà la república federal i el cooperativisme com a mitjans per a l’emancipació política i econòmica del proletariat El 23 de febrer de 1869 adoptà el nom de Centre Federal de les Societats Obreres, i el 14 de febrer de 1870 es convertí en la Secció Barcelonina de l’AIT Els seus directius foren Rafael Farga i Pellicer, que el representà en el congrés de Basilea del 1869 i el dirigí vers la Primera Internacional, Josep Roca i Galès i Pau Alsina, presentat pel Centre…

Visqué a Madrid, on es llicencià en filosofia i lletres i collaborà a diversos periòdics amb els pseudònims de Fernando de Córdoba i Fernando de Vahillo Publicà Francia y Prusia Crónica de la guerra de 1870 i estrenà la sarsuela El marino 1872 A València estrenà 1873 les obres La traición i Poesía eléctrica i publicà les novelles històriques Mariola i Memorias de un convento 1878 Amb el títol d' Historia general del reino de Valencia 1878-80 publicà, anotà i continuà les Décadas 1610-11 de Gaspar Escolano Fou autor de Tradiciones españolas Valencia y su provincia 1882 i d' El…

D’origen humil, de molt jove s’establí a Madrid, on es donà a conèixer amb articles de costums que publicà en periòdics, com La América , La Prensa , La Época i El Laberinto , del qual fou director, juntament amb Ferrer del Río Ocupà càrrecs administratius i formà part del seguici reial en alguns viatges, que narrà en la Crónica del viaje de sus majestades a las islas Baleares, Cataluña y Aragón 1861 Més entitat tenen els llibres Doce españoles de brocha gorda 1846, rèplica al recull costumista Los españoles pintados por sí mismos 1844, i Ayer, hoy y mañana 1853, on l’autor es…

Exercí bàsicament com a periodista El 1902 s’inicià en l’ofici a la redacció del diari republicà El Pueblo , on collaborà amb Blasco Ibáñez El 1913 passà a residir a Madrid, on formà part de les redaccions d’“El País” i “El Radical” El 1916 tornà a València, on fundà l’editorial Cervantes, de publicacions en castellà, i collaborà en periòdics populars d’orientació valencianista com “La Barraca” 1913 i en la collecció “El Cuento del Dumenche” 1919 El 1920 s’establí a Barcelona, on traslladà l’editorial, que reprengué associat amb Ferran Maristany Fou un dels fundadors de Casa…

Catedràtic universitari Redactor del diari Tele-exprés  1972-76, en fou sotsdirector, com també del diari Avui Exercí de redactor en cap de Catalunya Exprés  1976-77 Fou cap de premsa de l’Ajuntament de Barcelona i director de la revista Annals del Periodisme Català Presidí la Societat Catalana de Comunicació 1991-97 És autor, entre altres obres, de La nova premsa catalana 1975, La premsa comarcal Un model català de periodisme popular 1983, Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya 1994, Premsa, franquisme i autonomia 1996, Memòria de Just M Casero, 1946-1981 1999, Abdón…