Resultats de la cerca

La seva estreta amistat amb Alfons II de Catalunya-Aragó li permeté de recuperar d’aquest la possessió de Piera contra abundants béns al Regne de València Des del 1289 actuà com a conseller del rei, sobretot a la conferència de Tarascó 1291 per arranjar els afers de Sicília amb el papa i França fou també ambaixador del rei prop de Jaume I de Sicília, viatge que hagué de pagar el monestir de Poblet més de 300 000 sous i fou causa de la seva dimissió davant l’abat visitador de Fontfreda 1297 Es retirà a Benifassà

El 1942 arribà a Barcelona Concursà en torneigs locals i estatals amb la Societat del Camp de l’Arpa El 1950, el president de la Federació Catalana de Coloms Esportius FCCE demanà la collaboració de les societats per a establir un bon servei d’inspecció, i es feu inspector local i estatal Fou nomenat cap dels inspectors de la FCCE, però continuà competint i també fomentà la columbicultura arreu Creà noves societats com l’Amistat i la Sagrerense, a Barcelona i El Fomento, a Piera, juntament amb Josep Bellver Escrigué articles a Palomos Deportivos , la revista de la federació…

Es formà en les categories inferiors del Club Patí Flix, equip amb el qual debutà a divisió d’honor la temporada 1989-90 La temporada 1994-95 fitxà pel Club Natació Piera i a partir de la de 1995-96 jugà al Club Patí Vic, amb el qual conquerí una Copa del Rei 1999 i una Copa de la CERS 2001 Es retirà el 2008 Fou internacional júnior i sènior amb la selecció espanyola i també amb la catalana Amb l’espanyola jugà 49 partits i guanyà un Campionat d’Europa 2000 i un Campionat del Món 2001, i amb la catalana aconseguí el Campionat del Món B 2004

Home gran i escardalenc, començà a actuar vers el 1570, amb els seus germans Joan i Pere, com a cap de colla i arribà a esdevenir una mena de cap suprem del bandolerisme català El 1570 els germans Poc i llur colla, mataren prop de Piera el comissari reial Pere Mateu, al crit de “muiren, muiren los traïdors”, que sembla indicar una reivindicació contra la política repressiva del lloctinent de Catalunya Refugiat a França, reféu la partida i el 1572 actuava de nou a Andorra El seu germà Joan fou pres i executat a Barcelona el 1573 i ell seguiria el mateix camí cinc anys després

Jugà a l’equip sub-23 del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la divisió d’honor el 1980 La seva primera temporada completa en la màxima categoria fou la 1982-83 al Sentmenat Després jugà en el Molins de Rei 1983-84 el Noia 1984-89 i 1990-91, amb el qual guanyà la Lliga 1988, la Recopa d’Europa 1988, la Copa d’Europa 1989 i la Supercopa d’Europa 1989 el Piera 1989-90, i el Vilafranca 1991-92 Acabà la seva carrera a l’Andorra Defensà la samarreta de la selecció andorrana, amb la qual guanyà el Mundial B 1992 i disputà dos Campionats del Món A 1993, 1995

En una primera etapa es dedicà especialment al futbol de la comarca del Vallès Oriental Tractava de les categories territorials i de formació i pretenia donar suport a les iniciatives dels clubs i fer-ne de portaveu Incloïa els resultats de la jornada futbolística i feia la crònica d’alguns partits També tractava del futbol sala Ben aviat hi inclogueren altres esports, amb dedicació especial a l’handbol i al bàsquet També abastà la informació esportiva de la comarca del Maresme Oriol Piera en fou director El 1989 adoptà el títol de Gol Esports , però més endavant recuperà el…

S’inicià al Club Esportiu Noia, passà pel Club Patí Torrelavit i tornà al Noia per jugar amb l’equip sub-23 i el primer equip, amb el qual el 1972 debutà a la màxima categoria i fou subcampió de Lliga 1981 Fitxà pel Liceo de la Corunya 1983-84, equip amb què guanyà la Copa del Rei, marxà a Itàlia per jugar en el Valdagno 1984-85, fitxà pel Club Hoquei Piera 1985-86 i acabà la carrera al Reus Deportiu 1986-88 Amb la selecció espanyola, fou subcampió del món 1982 i campió d’Europa 1983 Una vegada retirat, entrenà durant una breu etapa el Club Patí Cambrils a la primera divisió

Començà a jugar al Club Esportiu Noia A disset anys fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà cinc temporades La seva trajectòria posterior transcorregué entre el CE Noia, on jugà una temporada el Club Patí Vilafranca, durant dues temporades, i l’Hoquei Club Piera, durant quatre Penjà els patins després de jugar un any a la Secció Hoquei Unió Maçanetenca de Maçanet Amb el primer equip del FC Barcelona conquerí tres Copes d’Europa 1978, 1979, 1980, una Supercopa d’Europa 1981, quatre Lligues 1978-81 i tres Copes del Rei 1978, 1979, 1981 Amb Sandro Rosell a la presidència…

Mestre de la FIDE, s’inicià al Club d’Escacs Tres Peons, d’on passà a la Unió Gracienca d’Escacs Subcampió de Catalunya juvenil 1981, amb la UGE, es proclamà campió de Catalunya per equips 1981 i subcampions d’Espanya 1981, 1982 El 1991 i el 1992 milità a l’Hortenc, i amb aquest club fou subcampió de Catalunya 1992, jugant de primer tauler Després passà al Club d’Escacs de Piera, al qual ascendí a la divisió d’honor, i posteriorment jugà també al CE de Cerdanyola del Vallès, al CE Sant Andreu i al CE Vallromanes També destacà com a monitor i com a collaborador del Butlletí d’…

De fet, es tractà de la constitució de sindicats de ram o d’indústria en l’àmbit local composts de diverses seccions corresponents als diversos oficis Hom pretengué d’augmentar així la capacitat d’acció de les forces sindicals, però hagué de vèncer fortes resistències tant dels sindicalistes més corporativistes com d’altres que denunciaven la possibilitat d’una burocratització del funcionament sindical El triomf dels sindicats únics al congrés de Sants significà la consolidació de nous dirigents, com Salvador Seguí, Camil Piñón, Simó Piera, Joan Peiró, Josep Viadiu, Manuel…