Resultats de la cerca
Es mostren 4915 resultats
Fem billar
Billar
Publicacions periòdiques
Revista de billar publicada a Barcelona el 1993.
És la primera revista de billar en català Ofereix reportatges de competicions, a més de resultats de totes les categories i modalitats celebrades a Catalunya i dels principals esdeveniments estatals i internacionals Fou dirigida per Lluís Vilavella, i Maria Isabel Garvia en fou redactora en cap De periodicitat bimestral, se’n publicaren pocs números
celestí
Història
Religiós de la congregació fundada vers el 1264 per Pietro del Morrone (després papa Celestí V) a La Maiella (Abruços, Itàlia).
Els celestins seguiren la regla d’Urbà IV i foren vinculats als benedictins Es difongueren principalment per Itàlia i França El 1408 foren cridats per Martí I de Catalunya-Aragó per tenir cura de la capella del Palau Reial Major de Barcelona, on estigueren pocs anys La congregació fou dissolta al començament del s XIX
Constança de Sicília
Història
Filla de Pere II de Sicília, exercí una gran influència sobre el seu germà Lluís I, rei de Sicília, del qual fou regent del 1352 al 1354.
Propugnà una política d’acostament a la corona catalanoaragonesa a través de la seva germana Elionor, muller de Pere III de Catalunya-Aragó, i sufocà la revolta dels barons sicilians del partit llatí Fou abadessa del convent de clarisses de Messina i morí pocs dies després del seu germà Lluís, durant la pesta negra
Xosé Andrés Cornide y Saavedra
Economia
Historiografia
Literatura
Historiador, economista i poeta gallec.
Figura destacada de la Illustració a Galícia, ocupà diversos càrrecs oficials Escriví més de dues-centes memòries i informes sobre temes econòmics i històrics Fou un dels pocs conreadors de la poesia en gallec del s XVIII, i el seu sonet A Filida és la peça més important de la lírica gallega d’aquell període
iva
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 5 a 20 cm, vellosa, de fulles lanceolades amb uns pocs lòbuls i de flors axil·lars purpúries.
Es fa en terrenys calcaris secs i pedregosos Oficinal, té propietats tòniques, antiespasmòdiques i febrífugues
simpètales
Botànica
Grup de dicotiledònies integrat per ordres de plantes amb flors diclamídies i gamopètales, les quals solen tenir un sol verticil estaminal, pocs carpels i un sol tegument.
doliòlids
Zoologia
Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis que tenen forma de barrilet de pocs mil·límetres, amb sifons als extrems del cos i amb un apèndix dorsal.
L’epidermis és recoberta d’una fina capa de tunicina Són pelàgics marins i transparents, característica que permet d’apreciar-ne directament l’anatomia interna Tenen dues grans cavitats faringe i cloaca, que deixen un petit espai per a les vísceres El desenvolupament és complex presenten alternança de generacions els oozoides asexuats, procedents d’un ou i proveïts d’un estoló ventral, augmenten de mida i es fragmenten per estrangulació en progemmes , que, mitjançant cèllules ambulants forocits arriben fins a l’apèndix dorsal, on cada progemma origina de 15 a 20 gemmes Les progemmes poden…
tracofrigi
Lingüística i sociolingüística
Dit, modernament, de les llengües tràcia i frígia, considerades com a estretament afins entre elles i com a seccions separades d’un tronc lingüístic únic.
Pocs testimoniatges resten del traci, llevat d’una inscripció d’interpretació difícil Hom creu que era una llengua indoeuropea del tipus satem, parlada, amb algunes varietats dialectals, pels geta i els dacis Quant al frigi, conegut millor, resten inscripcions que pertanyen a diverses èpoques paleofrígia com la cèlebre inscripció del rei Mides i neofrígia segle II dC
compleció
Diplomàtica i altres branques
Acció de completar un text literari o un document mancat.
En el primer cas, solen ésser petites llacunes d’algun o de pocs mots, que hom supleix conjecturalment entre u v Si la manca és en un còdex únic o el que hom edita és un document mancat o corcat, hom supleix segons el context el que hi manca i ho inclou en general entre uv o uuvv
galactooligosacàrid
Química
Oligolímer format per molècules de galactosa unides a una molècula de glucosa mitjançant enllaços glicosídics, principalment, β-d-(1,4) i β-d-(1,6).
Estan presents en la llet d’alguns mamífers La llet materna en conté, però la de vaca en té molt pocs Industrialment s’obtenen mitjança glicosidases emprant lactosa com a substrat No poden ser digerits pel nostre organisme, però sí pels bacteris del còlon, la flora intestinal, i per això es fan servir com a prebiòtics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina