Resultats de la cerca

Autor d’un Tristany , del qual només és conservada una part 4485 versos El poema és basat segurament en un text primitiu perdut

L’estructura de la primera estrofa ha d’ésser repetida al llarg del poema D’origen italià, fou molt usada durant el Renaixement

És autor de Lo gentilhòme gascon 1610, poema èpic d’exaltació del rei Enric IV , i Catonet gascon 1612, recull de sentències folklòriques

Autor d’un poema satíric i moral Bescheidenheit , ‘Modèstia’, 1229 on, mitjançant una sèrie de proverbis i faules, critica els costums de l’època

Collaborà a Bella Terra Publicà reculls poètics com Llibre de versos 1922 i Pindàriques modernes 1926 el 1927 estrenà el poema dramàtic Fra Garí

En poesia ha publicat Assaig de poema 1980, i, en novella, La mort del fabulador 1999, una representació simbòlica i una complexa paràbola moral

D’estil retòric i convencional, és autor del poema didàctic The Pleasures of Imagination 1744 i de la sàtira política An Epistle to Curio 1744

Poesies seves foren incloses per Víctor Balaguer a l’antologia Los trobadors moderns 1859 És autor del poema històric La torre de la donzella 1868

Autor d’un poema alquímic Sobre l’art sagrat , sembla que és un dels nou filòsofs que dialoguen en la cèlebre obra alquímica Turba Philosophorum

Desenvolupament enciclopèdic Dedicada als abats de Ripoll, obra de l’abat Oliba, que s’atribueix l’autoria al darrer vers, escrit en primera persona, « Septimus ipse sequor qui nunc sum carminis auctor », quan abans, parlant en tercera persona, destaca la seva feina com a constructor « Presul Oliva sacram struxit hic funditus aulam, / Hanc quoque perpulcris ornavit maxime donis / Semper ad alta tulit, quam gaudens ipse dicavit » D’aquí es dedueix que la composició fou posterior a la data de la consagració de l’edifici per Oliba el 1032 El poema esmenta els abadiats d’Arnulf 948-70, quart abat…