Resultats de la cerca
Es mostren 687 resultats
èter etílic
Química
Líquid molt volàtil i inflamable; és l’èter més important.
Es fon a -116°C i bull a 34,6°C Exposat a l’aire igual com els altres èters, forma peròxids no volàtils que resten com a residus explosius en evaporar-se l’èter i, per tal d’evitar-ho, l’èter comercial porta una mica d’alcohol etílic i traces d’aigua Industrialment hom el prepara per acció de l’àcid sulfúric concentrat sobre l’etanol a 140°C, motiu pel qual hom l’anomena també èter sulfúric És un dels dissolvents de substàncies orgàniques més emprats en el laboratori, especialment en els processos d’extracció d’hormones i de principis actius de plantes i de teixits Administrat…
sulfat de coure
Química
La més important de les sals del coure.
Anomenat caparrós blau , hom el prepara per l’acció de l’àcid sulfúric sobre residus de coure CuO + 2H + SO 4 = →Cu + + SO 4 = +H 2 O pentahidratat CuSO 4 5H 2 O, es presenta en forma de cristalls triclínics blaus que, en calent, perden llur aigua d’hidratació i es transformen en pólvores blanques, les quals s’acoloreixen de nou en contacte amb l’aigua Juntament amb el sulfat ferrós, hom l’utilitza per a tenyir, en negre o en morat, llana i seda És molt emprat en l’electrometallúrgia i la galvanoplàstia i com a generador d’hidròxid de coure en el brou bordelès En solucions…
Jacques Alexandre César Charles
Física
Físic francès.
Fou el primer a utilitzar l’hidrogen en els aeròstats Professor a la Sorbona, preparà amb els germans Robert un globus propulsat per hidrogen que s’elevà a les Tulleries agost del 1783, sense tripulant, i pel desembre del mateix any, ell mateix i NL Robert efectuaren la segona ascensió tripulada aerostació Lluís XVI li permeté d’establir un gabinet de física en unes dependències del Louvre, i el 1785 ingressà a l’Académie des Sciences El 1787 descobrí la relació entre la temperatura i el volum del gas, però no publicà el resultat de les seves investigacions, i el 1802 la llei fou formulada…
Antonio Casares Gil
Botànica
Briòleg.
Estudià medicina a Santiago i ingressà al cos de sanitat militar Destinat a Barcelona, es dedicà a la botànica, i singularment a l’estudi dels briòfits Després anà a Cuba durant la guerra, i, en tornar-ne, estudià biologia vegetal a Munic, amb Goebel Treballà al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i, finalment, a la Corunya És autor de nombrosos treballs sobre les molses i hepàtiques del Principat voltants de Barcelona, Montserrat, Mallorca, Castella i Galícia, principalment Preparà una gran flora briològica de la península Ibèrica illustrada per ell mateix, de la qual aparegué el…
Hans Haacke
Art
Artista alemany.
Si bé inicialment treballà sobre fenòmens físics, des del final dels anys seixanta analitza els vincles entre art i política treballa sobre el compromís social de l’art, realitzant un art polític que atreu l’atenció del públic en intervencions al límit de la censura Utilitza materials que extreu de la difusió que fan les empreses i institucions en els mitjans de comunicació, com fotografies, anuncis i eslògans, els quals manipula en installacions que, al mateix temps, posen de manifest la doble cara de la seva activitat, promotora i lucrativa Fou el representant del seu país a la Biennal de…
Hernando de Soto
Història
Conqueridor extremeny.
Fou membre de l’expedició de Pedrarias Dávila al Darién 1516 i participà en la conquesta de Nicaragua amb Hernández de Córdoba S'uní a Francisco Pizarro en la conquesta del Perú, on s’enriquí, i acompanyà Diego de Almagro en la seva expedició del 1534 Durant les guerres civils peruanes féu costat als Pizarro, però el 1536 tornà a la península Ibèrica Governador de l’Havana 1537 i adelantado de Florida, el 1531 preparà una forta expedició i penetrà al continent 1539-41 fins a la vora del riu Mississipí, que travessà, en lluita constant contra els indis L’expedició fou un fracàs i Soto morí de…
Francesc de Pau
Història
Cavaller, camarlenc de Joan I (fins el 1389) i majordom de la reina Violant (fins el 1396).
Pel seu ascendent damunt els monarques, durant la cort de Montsó 1389, una facció de la noblesa el difamà de malversació del patrimoni reial i de deshonestedat pública Fou processat amb els altres membres del Consell de Joan I , però sense càrrecs concrets, i absolt 1398 Es posà al servei de Benet XIII li preparà una armada 1398 i el serví d’ambaixador 1404 Es casà amb Francina, filla de Berenguer d’Hortafà, també majordom de la reina 1392 A la seva mà es deuen dues cartes candoroses en què conta a la reina Violant les incidències del viatge de la infanta Joana des de Perpinyà a la Jonquera…
Domingo Antonio de Andrade
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i entallador gallec.
Estudià a la Universitat de Santiago 1654 i es llicencià, segurament, en una universitat castellana Començà a treballar a la catedral de Santiago el 1662 i en fou nomenat mestre principal el 1676 intervingué decisivament en la construcció del tabernacle de l’Apòstol i construí la torre del Rellotge acabada l’any 1680 al mateix temps treballava per a Lugo, Ourense i altres llocs El 1695 construí la façana, el claustre i la famosa escala de cargol triple del convent de Santo Domingo de Santiago i publicà el llibre Excelencias de la arquitectura , més literari que científic Figura clau de l’…
mató de monja
Alimentació
Llaminadura que hom prepara amb llet d’ametlles batuda amb rovell d’ou, sucre i midó.
Hom cou el conjunt remenant-lo fins a punt d’ebullició, el treu del foc i l’aboca en motlles de terrissa, on es refreda Pot ésser aromatitzat amb canyella o llimona Hom atribueix aquesta recepta a una monja del monestir de Pedralbes
requisit
Gastronomia
Plat delicat, exquisit, que hom prepara per a una persona desganada, per a un convidat, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina