Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya de 5000 m 2004, 10000 m 2009-13, de 10 km ruta 2013, de mitja marató 2015, de marató 2012, 2014, 2016 i de cros 2012, prova en la qual fou cinc vegades subcampió, i ha estat l’únic a aconseguir tots els títols de fons en aquests campionats Disputà la prova de 5000 m als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i la de 10000 m als de Pequín 2008, i la marató als de Londres 2012 i als de Rio de Janeiro 2016 Participà als Campionats del Món 2009 i d’Europa 2010, 2012, i fou tres vegades segon i una vegada tercera la Copa d’Europa de 10000 m També participà als Campionats d’Europa de…

El Principat d’Andorra comença a fer proves d’anticossos al virus SARS-CoV-2 Les primeres es reserven al personal sanitari Posteriorment, en una primera fase, es fa la prova a tots els ciutadans en deu dies i, després d’una pausa de quatre dies, en la segona fase, se'ls repeteix la prova

Membre de l’Agrupació Atlètica Catalunya, destacà en les categories de promoció en guanyar diversos títols en l’àmbit català i estatal En categoria absoluta, guanyà la prova de 800 m 2000, 2001 i 1 500 m 1998 del Campionat de Catalunya en pista coberta, així com la prova de 1 500 m a l’aire lliure 2003

Guanyà el Gran Premi de la Penya Motorista Barcelona 1949 en categoria 100 cc i 125 cc Amb l’equip RMC Catalunya disputà la Prova de les Quatre Capitals 1951, la Prova de Regularitat per equips 1952 i el Trofeu Nacional Motociclista del Moto Club Catalunya 1954 Fou enginyer director de Montesa la dècada dels cinquanta

Guanyà la medalla d’or en els campionats del món de la FINA Federació Internacional de Natació en la prova de salt des de plataforma de 10 m en les edicions del 1991 i el 1994 El seu triomf del 1991 la convertí en la campiona més jove de la història, i la Federació Internacional es veié obligada a canviar el reglament tot establint el mínim d’edat per a competir en els 14 anys Guanyà la medalla d’or olímpica en la prova de plataforma de 10 m dels Jocs de Barcelona del 1992 Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 aconseguí dues medalles d’or, en les proves de plataforma de 10 m i de trampolí de 3…

Juga en la categoria a peu dret Guanyà el Campionat d’Espanya en la prova individual 1992, 1996, en dobles 1992, en categoria oberta 1992 i 1996 i fou segon en dobles mixt 1996 El 2002 competia amb el Club Málaga TM i posteriorment ho feu amb el Club Natació Tarraco Per altra banda, guanyà dues medalles de bronze, una en individual i l’altra en la prova oberta, als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, un bronze en individual a Atlanta 1996 i un bronze per equips a Sydney 2000 Participà també en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 Amb José María Ruiz, guanyà la prova de dobles del Torneig…

Especialista en els 100 m, als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 guanyà la medalla d’or d’aquesta modalitat i baté el rècord mundial establint la marca de 9 s 84 L’any anterior, als mundials de Göteborg, quedà en primer lloc a la prova dels 100 m i amb l’equip nord-americà guanyà la prova de relleus 4 × 100 m

Membre del Club Esportiu Universitari, amb l’equip del qual guanyà dos Campionats de Catalunya de 4 × 100 m 1971, 1973 i establí cinc vegades el rècord català de la prova Es proclamà campió de Catalunya dels 100 m llisos 1970, 1971 i fou subcampió d’Espanya 1971 de la mateixa prova En pista coberta, millorà el rècord de Catalunya dels 50 m 1972

Destacà en els llançaments, però també conreà el triple salt, prova en la qual establí el rècord català 1924 Es proclamà campió de Catalunya de llançament de disc 1925, 1931, 1932, prova en què baté sis cops la millor marca catalana, i de llançament de martell 1923, 1924, 1925, 1928 En aquesta especialitat també fou campió d’Espanya 1923, 1924, 1925 i recordista estatal 1926

Les faltes i els errors es penalitzen i poden arribar, fins i tot, a la desqualificació L’eslàlom s’encarrega de crear problemes de manera artificial girs, canvis de direcció, rampes, etc, que exigeixen a l’esportista coordinació, tècnica i rapidesa Es divideix en nou categories diferents en funció del grau de discapacitat dels esportistes quatre categories que diferencien l’especialitat masculina de la femenina i que utilitzen cadira de rodes manual D2, D3, D4 i D5, i una última categoria mixta D1 que agrupa els esportistes amb un nivell de discapacitat més gran que es desplacen en cadira de…