Resultats de la cerca

El sector nord-oriental és accidentat pels contraforts meridionals del Carlit pic de Bena, sota el qual s’obre el coll de Bena, per on passa el camí que comunica la Solana amb la vall de Querol La població i els conreus es concentren principalment al fons de la vall, al llarg del riu d’Aravó Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l' estació de la Tor de Querol , internacional, on s’inicien les línies de ferrocarril a Barcelona per Puigcerdà i a Tolosa per Foix, a més del ferrocarril de via estreta de la Cerdanya a Perpinyà És un centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar Més…

Havia pertangut al monestir de Cuixà

Les aigües, sulfuroses i arsenicals, sorgeixen de diverses fonts, de 18° a 42°C Fins el 1821 —que fou construït l’actual establiment— hi hagué vestigis d’unes termes romanes Abans del tractat dels Pirineus 1659 en tenia cura el consell de Puigcerdà Adquirí importància al llarg del s XIX i primera meitat del XX actualment només subsisteix com a sanatori La capella, moderna, conserva un retaule gòtic Mare de Déu del Remei, 1480 del Mestre d’Olot

Fou fundat el 1948 per antics membres de la desapareguda Penya Ciclista Ripollet, creada el 1934 En el primer any d’activitat organitzà la 33a edició de la Festa del Pedal i homenatges a Olmos, Poblet i Massip Amb el Club Ciclista Provençalenc participà en l’organització dels trofeus Joan Campillo i Mossèn Borràs Creà les curses Puigcerdà-Ripollet i l’escalada al Farell Té la placa d’or al Mèrit Ciclista de la Federació Catalana de Ciclisme

Fundat al febrer de 1931 i impulsat per Marià Foyé, nasqué com a secció de vol sense motor de l’organització cívica Palestra S’establí a l’aeròdrom Canudas El 1932 participà juntament amb l’Aeroclub de Barcelona en la primera Setmana de Vol Sense Motor a Puigcerdà Posteriorment participà en altres trobades de vol sense motor fins que el 1936 desaparegué en esclatar la Guerra Civil Entre el 1933 i el 1934 publicà la revista Ales

És situat a la dreta del Segre, a la seva confluència amb el riu de la Llosa, que divideix el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera de la Seu a Puigcerdà Sorgí d’una farga o martinet com a poble és documentat al s XVI, quan la seva església de Sant Eloi, avui parroquial, depenia de la de Montellà Històricament depengué de la senyoria del capítol d’Urgell

Organitzat conjuntament per l’Aeroclub de Barcelona i els Falciots de Palestra, la primera edició tingué lloc a Puigcerdà l’any 1932 La Federació Catalana de Vol a Vela, creada al febrer del 1933, organitzà les següents edicions al Montseny 1933 i a Sabadell 1934-35 Un dels principals impulsors del festival i membre de la comissió organitzadora en totes les edicions fou Marià Foyé, pioner del vol a vela a Catalunya En l’edició del 1934, hi participaren trenta-sis aparells

Treballà a la Seu d’Urgell, Puigcerdà i en general a la Cerdanya i al Rosselló, associat sovint amb Joan Perles i Josep Brell Entre diverses altres obres sabudes a Salses, Cabestany, Oceja, Valiella i Nyer, pintà el retaule de l’altar major de l’església de Molig 1567 i féu les pintures del de la Concepció a l’església de Sant Joan de Perpinyà 1584 Treballà sovint amb el lleidatà Miquel Verdaguer i la seva obra domina tota la segona meitat del s XVI a Perpinyà

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i a la de València Fou regidor i alcalde 1902 de Manresa i hi fundà el Centre d’Unió Republicana 1905 Collaborà en diverses publicacions comarcals i escriví poesia Espurnes Poesies amoroses , 1888, novella La creu del Tort i drames en vers L’incendi de Manresa ,1890 Un màrtir de Puigcerdà , 1895 i en prosa La redimida , estrenada el 1897 Vida nova , 1915 Publicà també La Exposición Manresana de 1901 1902 i Endemias de ciudad Datos sobre la viruela, tifus y tuberculosis en Manresa 1915

Fundat l’any 1981, nasqué vinculat a les figures de Marià Cañardo, president honorífic del club, i de Fernando Múrcia El seu primer president fou Fidel Asensio, que ocupà el càrrec fins el 1998 L’any 1983 organitzà la primera edició del Trofeu Marià Cañardo El 1992 inclogué dins les seves activitats cicloturistes la clàssica Barcelona-Puigcerdà, que també rebé el nom de Gran Premi Esteban Olivas També es feu càrrec de la Ripoll-Coll d’Ares i de la Ripoll-Berga Participa en les clàssiques de l’àmbit estatal i internacional