Resultats de la cerca

És centrat, al N del terme, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i sufragània de Sant Pere Sallavinera, s XV-XIX Passà de l’abadessa de Valldaura Berguedà al N de la vila de Castellbò, al baró de Segur 1320 i als Prats de Rei 1788 Fins el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia

El nom deriva de l’antic castell d’Ocelló Occilione , propietat dels bisbes de Vic 1024-1307 i després de la casa de Cardona Estigué sempre unit al terme del castell de Montbui, que acabà absorbint-lo L’església de Santa Anna era sufragània de la parròquia de Santa Margarida de Montbui Formà una quadra unida també a Santa Margarida de Montbui vers el 1840

Passà als Queralt, als Vilanova, als Borrell, als Ibáñez-Cuevas i als Oriola-Cortada Comprenia, a més d’Eroles —cap de la baronia—, Montllobar, Sant Adrià, Alsamora, la Vileta, Gurp, la quadra de Cabiserans i Morrebeig Fou confirmada com a títol del regne el 1761 a favor de Maria de Borrell i de Copons, àvia del baró Joaquim d’Ibáñez-Cuevas i de Valonga

La seva església existia ja el 1059 i depenia dels senyors del castell de Subirats, que el 1095 la cediren al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs Des d’aquest moment formà una quadra que fou de domini de Sant Sebastià dels Gorgs, i més tard, de Montserrat, fins que al principi del segle actual es fusionà amb el terme de Subirats, del qual ja depenia originàriament

La primera referència del lloc de Foradada es troba en la dotació de la canònica de Montmagastre del 1054, en la qual Arnau Mir de Tost li feu donació de la quadra de Foradada i de la seva església, quan aquesta estigués construïda D’aquest document es desprèn que la conquesta de l’Indret era molt recent i no s’havia encara bastit l’església El fet que Foradada s’esmenti com a quadra ja indica el seu caràcter fronterer i la seva creació en el curs d’una reconquesta de repoblació més organitzada L’any 1065 la canònica de Sant Miquel de Montmagastre passà a dependre de Sant Pere d’Àger i d’…

Situada al sector oriental del terme, a la vall de la riera de Marmellar anomenada també riera de Manlleu , la qual en aquest indret s’eixampla, a la sortida de l’engorjat de l’Infern, i forma el pla de Manlleu , on s’ha format el poble del Pla de Manlleu

És un edifici romànic del segle XII, avui sense culte, que consta des de l’any 1170 Al segle XIV era sotmès a Castellar del Riu

L’església parroquial és dedicada a Sant Llorenç Es formà al voltant de l’antic castell de Montbrió , esmentat ja el 1075 El 1269 passà a l’orde dels templers, dins la comanda de Barberà a l’extinció de l’orde, passà als hospitalers Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Vallverd de Queralt i l’antiga quadra i masia del Cogull