Resultats de la cerca
Es mostren 1053 resultats
refrigeració
Tecnologia
Producció i utilització de temperatures inferiors a les atmosfèriques normals.
Hom pot obtenir baixes temperatures mitjançant efectes físics radiació, variacions de calor latent o sensible, efectes químics, efectes termoelèctrics o àdhuc efectes magnètics Pràcticament té importància la utilització d’un fluid, dit refrigerant , que obté una certa capacitat d’absorció de calor quan s’expandeix per un orifici sense producció de treball extern màquina frigorífica i, per tant, a entalpia constant efecte Joule-Thomson o quan s’expandeix en una màquina produint un treball
Halle an der Saale
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia-Anhalt, Alemanya, a la vora del Saale, afluent de l’Elba.
És un centre comercial i un nucli industrial mineria de lignit i potassa, sucre, maquinària, indústria alimentària, ciment, productes químics i aparellatge elèctric És també un important nus ferroviari, i seu de la Martin Luther Universität Halle-Wittenberg la Universitat de Halle fou fundada l’any 1694 per Frederic III de Brandenburg i unida amb la de Wittenberg el 1871 Hi ha nombroses construccions d’estil gòtic tardà i també la casa natal de GFHändel
evaporita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària formada per precipitació de les sals minerals deguda a l’evaporació.
Les evaporites més importants són el guix, l’anhidrita, la sal gemma, la silvinita, la carnallita, la kernita i la nitratina Els elements químics que hi predominen són el calci, el magnesi, el sodi i el potassi L’origen d’aquests sediments pot ésser marí o continental, però tant en un cas com en l’altre són un testimoni de condicions àrides, d’un gran interès per a la interpretació de l’evolució geològica
Frank Wigglesworth Clarke
Geologia
Geofísic i geoquímic nord-americà.
Professor a l’escola de Cornell i a les universitats de Howard i Cincinnati director de la Comissió Geològica de Washington 1883 i president de la Societat Química de Washington 1885 Investigà la distribució quantitativa dels elements químics a la litosfera i la composició química dels silicats Les seves obres fonamentals són Data of Geochemistry 1912 i The composition of the Earth's Crust 1924, escrita amb la collaboració de HS Washington
Jaume Arbós i Tor
Química
Químic.
El 1857 installà una fabrica de gas a Mataró, i cinc anys després patentà el primer gasogen d’aspiració L’anomenat gas Arbós , que es feu servir a diferents punts de Catalunya, és una barreja de gas d’aigua amb un hidrocarbur que dóna brillantor a la flama Féu treballs, alguns dels quals foren publicats, sobre temes químics, i d’altres d’interpretació de la ciència, des d’un punt de vista teològic
Claudi Mans i Teixidó

Claudi Mans i Teixidó
Química
Químic.
Doctorat en química per la Universitat de Barcelona el 1974 Catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Barcelona 1986-2008 i posteriorment professor emèrit, ha estat degà de la Facultat de Química 1991-94, president de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques de la Universitat de Barcelona 1994-2000 i director acadèmic de Les Heures-Fundació Bosch i Gimpera 2002-03 Els seus temes de recerca principals són els sistemes dispersos, la hidrodinàmica de l’absorció de gasos i, en general, les operacions de transferència de matèria És collaborador de l’Agència per a la Qualitat…
macrobiòtica
Alimentació
Sistema d’alimentació, considerat natural, que malda per cercar l’harmonia amb l’univers i recorre a les produccions estacionals locals, segons tradicions mil·lenàries xineses.
Des de la fi de la dècada dels seixanta ha assolit una certa difusió com a alimentació no convencional Es basa en el consum de cereals integrals i lleguminoses, poques verdures preferentment cuites, no empra espècies ni picants, amaneix amb sal no refinada, salsa de soia i similars, recomana mastegar molt bé, beure poc infusions sense sucre i evitar sucre, fruites tropicals, productes animals, additius, pesticides i adobs químics Portat de forma estricta pot ésser causa de mala nutrició
bicarbonat d’amoni
Química
Sòlid que es descompon als voltants de 60°C o en aigua calenta, obtingut saturant de diòxid de carboni una solució d’amoníac.
És emprat per a desengreixar matèries tèxtils, en extintors d’incendis, com a inflador en articles de cautxú, en llevats químics, en medicina com a expectorant i carminatiu, etcamoni bifluorur d’amoni quím inorg NH 4 HF 2 Cristalls deliqüescents És obtingut per acció de l’amoníac sobre l’àcid fluorhídric i es descompon en aigua calenta És emprat per al gravat del vidre, per a abrillantar l’alumini i com a esterilitzant en la indústria cervesera i làctia
fluïdització
Química
Operació de fluïditzar un sòlid polvoritzat.
En la fluïdització hom pot limitar-se a mantenir les partícules en estat de moviment turbulent de manera que la massa polvoritzada experimenti una expansió, però no sigui traslladada pel corrent fluid, com és el cas dels reactors químics anomenats de llit fluïditzat Així hom aprofita la màxima superfície de contacte entre el sòlid i el fluid i una òptima uniformització de la temperatura Hom empra també la fluïdització per al transport de sòlids polvoritzats a través de canonades
coagulació
Química
Procés pel qual és alterada la fase dispersa d’un sistema col·loidal o el sòlid dissolt d’un sistema líquid, tot ocasionant la separació del sistema en una fase líquida i una massa insoluble gelatinosa.
Generalment hom ho aconsegueix per escalfament la clara d’ou esdevé una massa dura quan hom l’escalfa, per addició de compostos químics l’àcid nítric és emprat per a detectar petites quantitats de proteïna, perquè les fa flocular, per addició d’enzims la rennina és emprada industrialment per a la fabricació de formatges, pel fet que fa quallar la llet Hom dóna el nom de coagulació a fenòmens biològics concrets, com la coagulació de la limfa, dels teixits biològics, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina