Resultats de la cerca

Degué apropiar-se del comtat l’any 872, quan Bernat de Tolosa, que era comte d’aquestes terres, fou mort per uns fidels de Bernat Plantapilosa La política del nou comte s’orientà cap a consolidar la independència del comtat, separat aleshores del casal tolosà per això cercà l’aliança del Banū Qasī Muḥammad ibn Llop, i convertí el Pallars en bisbat privatiu, segregat del d’Urgell després del 888 Un intent de compra de la ciutat de Saragossa 884 al Banū Qasī fou desbaratat per un exèrcit cordovès comandat pel general Hasim ibn ‘Abd al-Azīz En el seu temps hi hagué dues expedicions sarraïnes…

Presidí la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants 1923-26 i establí les bases per a la recuperació de la Volta a Catalunya Fou redactor dels diaris El Diluvio , El Noticiero Universal i Mundo Deportivo , i cobrí diverses edicions del Tour de França Rebé la insígnia d’or 1964 i la medalla d’or 1977 de la Volta a Catalunya i les medalles de les federacions catalana i espanyola de ciclisme i del Tour de França Conegut com l’avi Torres , l’organització de la Volta a Catalunya l’homenatjà en diverses ocasions i inaugurà la placeta Ramon Torres 2010, a Barcelona

Llicenciat en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona 1953, s'especialitzà en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i en Cirurgia General i Medicina del Treball, obtenint el títol de doctor el 1973 Diplomat en Medicina Esportiva 1963 i especialista en Medicina de l'Educació Física i l'Esport 1966 És considerat pioner de la medicina de l’esport a l’Estat espanyol Estigué vinculat al Centre d’Investigació Medicoesportiva de la Residència Blume i de l’INEFC, i fou cap del Departament de Ciències Mèdiques de l’INEFC Treballà al Centre d’Estudis d’Alt Rendiment Esportiu, del qual fou…

Baró de Mataplana Fill hereu de Galceran II d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana Es casà amb Esclarmunda de Conat i fou pare de Ramonet d’Urtx i d’Hug de Mataplana Hug I de Pallars Des del 1256 signà documents al costat dels seus pares, i actuà amb la seva mare fins a la mort d’aquesta 1290 La divisió que el rei Jaume I féu dels seus estats deixà part dels seus dominis, a la Cerdanya i a la vall de Toses, dins el Regne de Mallorca Sembla que cal referir al seu fill Ramonet la fracassada defensa d’Elna 1295 durant la invasió de Catalunya del rei Felip III de França També fou Ramonet…

Fill de Felip de Saluzzo i de Sibilla de Peralta, prengué el nom de la mare per raons d’herència Ribagorçà per part de la mare, estava emparentat per banda del pare amb la casa de Savoia i amb les famílies reials siciliana i catalana era cosí germà dels reis Alfons II i Jaume II de Catalunya-Aragó i del rei Frederic II de Sicília, parentiu que reforçà amb el seu segon matrimoni amb la infanta siciliana Elisabet, filla de Frederic II i vídua del comte Ponç VI d’Empúries, després del 1322 sembla que la seva primera muller fou Sibilla de Cardona Com a hereu de la baronia de Peralta, a la…

Membre de l’Agrupació Excursionista Pedraforca des del 1940, a partir del 1954 collaborà en l’organització d’alguns rallis internacionals d’arreu d’Europa El 1957 es vinculà a la Unió Excursionista de Catalunya UEC, que presidí 1972-78, i dirigí l’Arxiu Bibliogràfic des del 1968 Fou redactor en cap de la revista de la UEC 1961-69 i de Vèrtex fins el 1995 Publicà Tres Escoles d’Escalada 1971, Cultura excursionista 1998, Els primers excursionistes barcelonins per terres andorranes 2000 i Víctor Balaguer en el centenari de la seva mort 2001, i formà part del Consell Assessor de la collecció “…

Fill del gran senescal Guillem Ramon I, sembla haver compartit amb ell la senescalia des del 1171 El 1150 figurà amb el seu pare i germans a la fundació de Santa Maria de Valldaura Tingué una notable activitat diplomàtica prop del comte de Tolosa, dels reis de Castella i Lleó i de la cort imperial de Constantinoble, on gestionà el fallit matrimoni d’Alfons I amb Eudòxia Comnè Vers el 1173 encarregà a Lleó Toscà la traducció al llatí de la litúrgia de sant Joan Crisòstom, conservada Es casà amb Ramona, del llinatge de Tornamira

Fou creat per la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears mitjançant conveni de 5 d’abril de 2002 i adoptà la forma jurídica de consorci entre totes dues administracions públiques Els seus estatuts renovats el 2017 preveuen la incorporació d’altres comunitats autònomes en les quals la llengua catalana, en qualsevol de les seves modalitats, tingui la consideració d’oficial o sigui reconeguda en tot el seu territori o només en una part, així com d’altres administracions públiques i entitats públiques o privades dels territoris esmentats D’aquesta manera, posteriorment s’hi han…

Ingressà a l’aeronàutica militar 1920 i, ascendit a comandant, el 1926, amb l’hidroavió “Plus Ultra”, travessà l’Atlàntic des de Palos de la Frontera a Buenos Aires i establí un rècord de distància S'oposà a la monarquia, i en ésser proclamada la República fou nomenat director general d’aeronàutica, però fou destituït perquè féu costat als anarquistes andalusos 1931 Fou diputat per Barcelona en la candidatura de l’Esquerra Catalana en les eleccions a l’assemblea constituent de la República juny del 1931, però s’uní a l’aixecament del 18 de juliol de 1936, actuà com a pilot militar de…

Estudià a Reus, i després a les Facultats de Lletres de Saragossa i Madrid, i es dedicà primerament al periodisme El servei militar el portà a la campanya del Marroc, d’on recollí experiències per a la seva primera novella, Imán 1930 En tornar, treballà a El Sol i en altres diaris i es feu conèixer ja com a escriptor rebel i de protesta social Visità durant dos mesos Moscou 1933, fet que es traduí en el seu llibre Madrid-Moscú 1934 i Cartas de Moscú sobre el amor 1934 La novella Mister Witt en el cantón obtingué el Premio Nacional de Literatura 1935 Exiliat des de la fi del 1938 tornà pel…