Resultats de la cerca

El 1905 ingressà al PSOE Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE 1911-17 i aconseguí que en el IV Congrés Tarragona, 1916 hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català Collaborà en la fundació, el 1923, de Justicia Social i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins el 1931 Fou l’inspirador de l’intent frustrat de fusió de la USC amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33 Escriví Què és el socialisme 1931, on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscripció al…

Doctor en farmàcia Amb el pseudònim Sr Petrequín publicà l' Álbum humorístico 1865 Collaborà a Un Tros de Paper , L’Ase , La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Ilustració Catalana , Gil Blas i altres revistes Per suggeriment de Marià Fortuny es dedicà a la pintura Conreà la temàtica d’escenes i tipus populars Bé que caigué en tots els tòpics, se salvà per la finor i l’elegància de les seves composicions Esperant una processó és una de les seves millors obres, juntament amb Un ball de llàntia, Tornant de bateig, Damiselles en el balcó i Una cacera de pollastres Treballà amb…

President del Centre Carlista, fundà el periòdic “El Radical” i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries Escriví obres menors per al teatre

Estudià amb Felip Pedrell, i és autor, entre altres obres, d’una Rapsòdia catalana , sobre temes tradicionals, d’una Fantasia per a piano, d’una Serenata , per a oboè i instruments de corda, d’obres corals i de cançons Fou també crític musical

Fill de Jaume Ardèvol i Cabrer Exiliat 1823 amb el seu pare, estudià medicina a París Un altre cop a Catalunya, els seus coneixements de mecànica el portaren a ésser sotsdirector de can Bonaplata 1833 més tard dirigí els tallers de Valentí Esparó, on tingué una participació directa en la fabricació de la primera màquina de vapor construïda a la península Ibèrica En fusionar-se aquests dos establiments per tal de constituir La Maquinista Terrestre i Marítima, en fou un dels tres directors És autor de diversos opuscles sobre mecànica

Estudià a la Universitat de Deusto i realitzà estudis de doctorat a Frankfurt, a Berlín i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel S’interessà en l’anàlisi de l’estructura econòmica de l’Estat espanyol i ocupà importants càrrecs director del servei d’estudis econòmics de la CHADE 1927-29 i del Centre d’Estudis Econòmics de València des del 1929, i després del 1939, a Madrid, membre de la comissió permanent del Consejo de Economía Nacional, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i de l’Instituto de Estudios Políticos La seva principal obra, De economía hispana 1936, publicada en…

De formació autodidàctica, ha publicat Gamma 1946, Desfent silencis 1950, Els set pecats capitals 1963, Declaro pertot i enlloc 1963, No us dono el braç a tòrcer 1976, etc, llibres de poesia que traeixen la influència de Riba, Folguera, JV Foix i, finalment, entronquen amb el realisme

Vida i obra Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra com a professor ajudant, fou professor de la Universitat de Tarragona i, des del 1991, fou membre de la Secció Filològica de l’IEC Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’ Ulisses de James Joyce 1981, que li valgué el premi al millor traductor de la Generalitat de Catalunya 1982 i el Crítica Serra d’Or 1982 El 1996 en publicà una nova traducció revisada També traduí, entre altres títols, Dublinesos 1988 i Giacomo Joyce 1992 de James Joyce,  Tom Jones 1990 de Henry Fielding, Vida i opinions de Tristam Shandy 1993 i Un…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, ciutat on residí El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona El 1706 fou elegit oïdor de l’audiència El 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya i los capítols del redreç o ordinacions del general d’aquella , on sostenia que les lleis del Principat, per a ésser vàlides, havien d’ésser aprovades alhora pel rei i per les corts El Consell de Cent i la…

Conegut com el Tragamilles de Reus i membre del Club Natació Reus Ploms, establí el rècord del món de resistència nedant 88712 m durant 24 hores consecutives a la piscina del club 1982 Creuà el canal de la Mànega 1984 També creuà l’estret de Gibraltar 1985, participà en raids al Nil i el Canal de Suez i en la travessia Sóller-Tarragona per relleus, que suposà una nova plusmarca mundial 1994 Fou vicepresident del CN Reus Ploms Rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Reus i fou designat millor esportista de la província de Tarragona