Resultats de la cerca
Es mostren 729 resultats
El Parlament de Catalunya vota a favor de l’autodeterminació
En la sessió de cloenda del debat de política general, el Parlament de Catalunya aprova una proposició presentada pel Partit per la Independència en què es ratifica el dret del poble català a l’autodeterminació La proposició és aprovada amb els vots a favor de CiU, ERC i PI, l’abstenció del PSC i IC i els vots en contra del PP En la mateixa sessió, el Parlament rebutja una proposició d’ERC que demanava la reforma de la Constitució i l’Estatut En aquest cas, voten a favor de la proposta ERC, IC i PI, CiU i PP ho fan en contra i el PSC s’absté
ostiac
Lingüística i sociolingüística
Llengua uraliana de la branca úgrica, anomenada també khanti, que amb el vogul forma el grup de les llengües úgriques de l’Obi.
El parlen uns 20 000 individus a la Sibèria occidental, a ambdues vores de l’Obi mitjà i inferior i els seus afluents L’ostiac i el vogul, ultra els trets uralians comuns, es caracteritzen per l’ús del nombre dual, per la possibilitat d’integrar el complement directe pronominal en el verb “Conjugació determinada o objectiva” i pel fet que el predicat nominal rebutja el verb copulatiu en les terceres persones del present d’indicatiu Les llengües úgriques de l’Obi desconeixen l’harmonia vocàlica i el verb de negació, fenòmens típics d’altres llengües uralianes L’ostiac és una…
precontracte
Dret civil
Conveni mitjançant el qual les parts es comprometen a celebrar, en un moment posterior, un nou contracte i a emetre, en conseqüència, quan arribi l’hora, la corresponent declaració de voluntat.
En síntesi, consisteix a declarar la voluntat que en un temps futur es prestarà un altre i definitiu consentiment contractual Una teoria més moderna rebutja que hom parli de dos contractes diferents precontracte i contracte i diu que es tracta de l’inici d’una única relació contractual desenvolupada en distintes etapes segons això, en el precontracte les parts ja estan d’acord en el contingut de llur voluntat, però es reserven la facultat d’exigir l’entrada en vigor del contracte en un moment posterior Hom parla, com a sinònims, de contracte preliminar i de promesa de contracte referit…
La Junta Electoral prohibeix a Arnaldo Otegi presentar-se a les eleccions basques
La Junta Electoral de Guipúscoa impedeix que el líder de Bildu, Arnaldo Otegi, presenti la candidatura a les eleccions basques del 25 de setembre L’òrgan fonamenta la mesura en la sentència de l’Audiència Nacional del 18 de gener de 2016, que va inhabilitar Otegi per a l’exercici de càrrecs públics i a presentar-se com a candidat fins el 28 de febrer de 2021 El 6 de setembre, el Tribunal Constitucional rebutja admetre a tràmit el recurs de Sortu una de les formacions que integren Bildu en contra de la inhabilitació, amb la qual cosa es ratifica la decisió de la Junta
El Govern espanyol imposa la reforma de l’estiba dels ports sense acord
El Consell de Ministres aprova el decret de reforma del sector de l’estiba La reforma, que imposa una liberalització, és el resultat de la nova legislació europea, l’incompliment de la qual comporta multes Els treballadors del sector s’hi oposen i convoquen un seguit de vagues, que desconvoquen tres vegades al març, quan l’executiu posposa l’aprovació del decret El 16 de març, el Congrés dels Diputats rebutja per majoria el projecte de llei El dia 30, patronal i sindicats arriben a un acord per a subrogar els llocs de treball existents, però el Govern del PP no ho accepta perquè sosté que…
Moció de censura contra la Comissió Europea
El Collegi de Comissaris de la UE presenta una moció de censura al Parlament d’Estrasburg en què s’acusa la Comissió Europea de diversos casos de frau i mala gestió, en especial per part dels comissaris Manuel Marín i Édith Cresson Dijous, el ple de la cambra rebutja la moció per 293 vots a favor i 232 en contra, ja que eren necessaris dos terços dels parlamentaris per a aprovar-la El president de la Comissió Europea, Jacques Santer, aconsegueix superar el que ha estat el vot de càstig més important de la història de la institució amb un programa de reforma del funcionament de la CE
Els palestins rebutgen el pla de pau de Donald Trump
L’endemà que el president dels Estats Units faci públic el seu pla de pau per al conflicte israelianopalestí, l’Autoritat Nacional Palestina el rebutja frontalment El pla, que té el suport del govern d’Israel, preveu la creació d’un estat palestí, la sobirania d’Israel als assentaments de Cisjordània i la capitalitat de Jerusalem per a Israel amb algunes àrees de Jerusalem est compartides amb una futura capital palestina Els líders palestins qualifiquen la proposta de “conspiració” i de “mercadeig” amb els seus drets Els dies següents té lloc una reactivació de la violència a Gaza i als…
al-Ḥakam II de Còrdova
Història
Segon califa de Còrdova (961-976).
El seu califat representà la continuació de l’hegemonia andalusina assolida en temps del seu pare, ‘Abd al-Raḥmān III Malgrat la coalició formada per Lleó, Castella, Navarra i els comtes Borrell i Miró de Barcelona, mantingué l’estabilitat de la frontera superior campanyes del 963 i del 965, la qual fortificà estratègicament Gormaz Rebutjà la flota normanda 966 i 971 Es destacà en els camps artístic ampliació de la mesquita de Còrdova i cultural reuní una biblioteca considerable, promogué les traduccions del grec a l’àrab i les mossàrabs de l’àrab al llatí i convertí Còrdova en…
Xenòfanes de Colofó
Filosofia
Rapsode i filòsof grec.
S'exilià de primer a Sicília, i posteriorment a Elea Tingut per fundador de l' escola d'Elea , fou, segons Aristòtil, el primer a definir la unitat de l’ésser L’únic d’entre els primers pensadors jonis que no era d’origen noble, es guanyava la vida recitant Homer i poemes propis, entre els quals probablement un Sobre la natura Rebutjà la concepció antropomòrfica de la divinitat, tot sostenint que si els animals poguessin imaginar la divinitat i representar-la ho farien sota la forma de la pròpia espècie La seva filosofia és considerada un panteisme idealista, desenvolupat…
tractat d’Aquisgrà
Història
Tractat de pau signat a Aquisgrà el 2 de maig de 1668 entre França i Espanya després de la Guerra de Devolució francesa (1667-68).
Fou aconsellat pel ministre d’afers estrangers francès Hug de Lionne i, segons aquest tractat, França, sota la pressió de la Triple Aliança, de la Haia Anglaterra, les Províncies Unides i Suècia, tornava el Franc Comtat a Espanya, i aquesta, representada pel diplomàtic comte de Peñaranda i el plenipotenciari i governador de Flandes marquès de Castel Rodrigo, cedia a França les següents places fortes de Flandes Furnes, Bergues, Armentières, Menin, Lilla, Douai, Kortrijk, Audenarde, Tournai, Ath, Binche i Charleroi Posteriorment, en trencar-se aquesta pau a causa de les ambicions franceses…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina