Resultats de la cerca

L’escriptor i periodista Víctor Amela rep el guardó que l’acredita com a guanyador del XXXVI Premi Ramon Llull, reconeixement que es va oficialitzar el passat 29 de gener Amela és premiat per La filla del capità Groc , novella a cavall del gènere romàntic i històric que està ambientada a la zona del Maestrat en temps de les guerres carlines El Ramon Llull és el premi més prestigiós i ben dotat de les lletres catalanes 60000 euros

Fou acordat que Alfons II de Catalunya-Aragó aniria a Roma i a Terra Santa per tal d’obtenir el perdó del papa i el reconeixement de la seva sobirania sobre la corona catalanoaragonesa hom admetia tàcitament els seus drets sobre les Balears, amb l’obligació d’abstenir-se d’ajudar el seu germà Jaume, rei de Sicília, sense necessitat, però d’haver-lo d’atacar Aquests acords posaren les bases de la pau d’Anagni 1295

Segon fill del comte Balduí V, succeí el seu nebot el comte Arnulf III Portà a terme una expedició contra els musulmans a Galícia Es casà 1063 amb Gertrudis de Saxònia, vídua del comte Florenci I d’Holanda Li fou encomanada la tutela del comte Arnulf III de Flandes, fill del seu germà el comte Balduí VI, i se li apropià el comtat amb l’ajut de les ciutats i amb el reconeixement del rei Felip I de França

Els txecs nomenaren Frederic V del Palatinat rei de Bohèmia i cercaren l’ajut de la noblesa hongaresa, i l’emperador Ferran II la trobà en la Lliga Catòlica, en Saxònia i en Maximilià I de Baviera així restava obert el primer període de la guerra dels Trenta Anys Malgrat l’heroica resistència txeca, l’exèrcit bavarès de Tilly vencé i entrà a Praga Per al regne de Bohèmia aquesta desfeta significà el reconeixement forçós de la sobirania austríaca

A Catalunya, l’esment als drets històrics es troba contingut a l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia del 2006, en el qual s’estableix que els drets històrics del poble català són fonament de l’autogovern de Catalunya Dels drets històrics, en deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat

És el principal representant del drama burgès realista del segle XIX a França La seva abundant producció, en la qual destaquen les comèdies La cigüe 1844, Le Gendre de M Poirier 1854 i Les Fourchambault 1878, enalteix les virtuts del sentit comú enfront de les velleïtats romàntiques Si bé les seves obres tingueren un gran reconeixement en vida seva, l’única incursió destacable en el món de la música és el llibret per a l’òpera Sapho , de Charles Gounod, estrenada el 1851

El 2017, el Dia del Canadà, que commemora la unió de les quatre colònies el 1867, celebra el 150è aniversari de la fundació del país El 1931, va aconseguir oficialment l’autonomia de la Gran Bretanya i, el 1982, el reconeixement complet de l’autogovern dins del Commonwealth El primer ministre, Justin Trudeau, fa un discurs en francès i anglès a Òttawa, seu del Parlament Una representació dels pobles indígenes pren part en els actes, però d’altres protagonitzen actes de protesta pacífics

Format al Club Nàutic Mig Segre de Ponts, fou campió de Catalunya i d’Espanya cadet i juvenil Amb la selecció espanyola, assolí la medalla de bronze per equips en el Campionat d’Europa 1999 i disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i diverses edicions de la Copa del Món d’eslàlom Rebé el reconeixement de la Federació Catalana de Piragüisme Posteriorment, formà part de la junta directiva del CN Mig Segre i fou entrenador del club de piragüisme de Fraga

S'inicià com a ajudant de direcció amb PAlmodóvar Átame , 1990 i com a guionista amb José Luis Berlanga, Eduardo Campoy i altres directors La seva primera pellícula, Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, li valgué un ampli reconeixement premis Ondas 1995, Goya 1996 al millor director, especial del jurat de Sant Sebastià 1995, Sant Jordi 1996 a la millor primera pellícula, etc Posteriorment ha rodat Sin noticias de Dios 2001, Alatriste 2006 i Sólo quiero caminar 2008

Ha estat membre del grup d’artistes Harkov, que assolí reconeixement internacional, sobretot a partir de la biennal de Venècia del 1997 Considerat pioner de la fotografia postsoviètica, des dels anys setanta promogué un concepte de la fotografia allunyat de la imatgeria socialista A través d’un joc d’imaginació i d’intelligència, la seva obra es qüestiona les convencions de la fotografia Tracta temes referents a l’art, a les seves pròpies experiències i a la nova societat ucraïnesa