Resultats de la cerca

Al centre de la vall, a 2380 m, es troba l' estany d’Amitges o estany gran d’Amitges , que una moderna resclosa ha convertit en un dels més cabalosos de la regió a l’W, i més amunt, hi ha els estanys Bessons o estanys superiors d’Amitges , on s’acaba la pista que puja des de l’estany de Sant Maurici Al centre d’aquesta conca lacustre es troben les agulles d’Amitges 2638 m, molt visitades pels escaladors Prop l’estany gran es troba el refugi d’Amitges , cedit el 1961 per la Hidroelèctrica de Catalunya al Centre Excursionista de Catalunya

La calm Colomer i la serra de l’Esquella la separen de la vall de la Llosa amb la qual es comunica per la portella d’Engorgs el pic dels Engorgs 2 815 m alt i la serra de Campcardós 2 914 m alt la separen de la vall de Querol amb la qual es comunica per la portella de Meranges, oberta entre aquests dos massissos Centren la coma un conjunt d’estanys d’origen glacial circ dels Engorgs , emissaris del riu Duran A 2 375 m alt hi ha el refugi dels Engorgs dit de Joaquim Folch i Girona del Club Muntanyenc Barcelonès, inaugurat el 1953

Estudià medicina a Barcelona El 1931 fou elegit regidor republicà a l’Hospitalet de Llobregat Fou empresonat octubre del 1934 pel fet d’haver cercat un refugi per a Azaña Fou sotssecretari de finances de la Generalitat 1936 i conseller de governació, i després, de finances i cultura 1937 S'exilià el 1939, i, per ordre de Companys, ajudà els catalans dels camps de concentració i els que volien emigrar a Amèrica Perseguit per la Gestapo, fugí a Suïssa 1942, amb Tarradellas i Gassol S'apartà de la política i s’establí al Marroc 1947, on exercí de metge i publicà treballs sobre…

Estudià la carrera de nàutica a Barcelona i Cartagena, on es graduà de pilot de derrota 1868 Viatjà per Europa i Amèrica El 1872 fundà a Barcelona un observatori astronòmic i el 1877 el Refugi Naval de Barcelona Fou professor i més tard catedràtic de l’Escola de Nàutica de Barcelona, que dirigí entre el 1900 i el 1918 Fundà la Revista de la Marina 1877 i El Fomento de la Marina 1883 i publicà un gran nombre d’obres, com Navegación corta u ortodrómica  1869, Nuestra marina mercante 1887, Potencialidad naval de España 1899 i Pasado, presente y porvenir del puerto de Barcelona 1917

Soci del Centre Excursionista de la Comarca del Bages i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol Al final de la dècada de 1970 formà part del grup d’escaladors anomenats Barrufets , amb escalades destacades a Montserrat, el Pedraforca i els Alps Participà en expedicions a l’Atles, l’Iran Damavand, 1971, l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, l’Himàlaia indi Thalay Sagar, 1987, 1993, el Makalu 1976 i, en tres ocasions, l’Everest 1983, 1985, 2000 Des del 2005 és guarda del refugi del Pedraforca el Roget, a Saldes Rebé la medalla d’or de la Federació Espanyola de Muntanya i el reconeixement…

Fill d’Alfons IV o d’Alfons Froilaz En oposició a Sanç I 956-958 i 960-966, monarca regnant, fou elegit rei per la noblesa lleonesa instigada per Ferran González de Castella, que aspirava a utilitzar-lo en profit propi i que el casà amb la seva filla Urraca Hagué d’afrontar un atac musulmà, però fou derrotat per tropes cordoveses que acompanyaven Sanç I, mentre els vascons navarresos atacaven Ferran González Destronat, cercà refugi a Astúries i després a Burgos, d’on fou expulsat per Ferran González 961 Anà aleshores a Medinaceli i a Còrdova, on intentà de negociar l’ajuda del…

Fundada el 1970, fou la primera estació d’esquí de fons construïda a l’Estat Es troba a la vall de Castellbò, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, té 50 km de pistes La base es troba al refugi de la Basseta, a 1700 m d’altitud, i la cota màxima és a 2080 m, des d’on es pot accedir a Portainé S’hi han disputat diverses competicions d’esquí, entre les quals hi ha el Campionat d’Espanya de llarga distància A més d’esquí de fons, també s’hi pot practicar orientació, raquetes de neu, telemarc, senderisme i bicicleta de muntanya

Inicialment vinculat a la Joventut Excursionista Pensament, el 1926 fundà l’Agrupació Excursionista Terra i Mar TIM, de la qual fou president 1937-39, 1958-60, i fou un actiu dinamitzador d’activitats com l’escalada, el senderisme i l’esquí Collaborà en la construcció del refugi del TIM a la Molina, inaugurat el 1955 i batejat amb el nom de Pere Carné el 1987 Rebé la medalla al mèrit del muntanyisme de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la medalla Forjadors de l’Esport 1991 Els escaladors del TIM li van dedicar la primera ascensió a la paret de l’Ecos, la via Pere Carné

Fou pioner en la pràctica d’aquests esports a Catalunya i l’escalador més destacat de les dècades de 1920 i 1930 Impulsà les primeres travessies amb esquís dels Pirineus i protagonitzà les primeres ascensions amb acampades mòbils També introduí a Espanya la tècnica del piolet i dels grampons El 1911 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i s’inicià en l’excursionsime i l’esquí Fou campió de Catalunya d’esquí de fons 1925 i guanyà tres Copes de Ribes 1921-24 El 1920 escalà la Gorra Frígia, considerada la primera escalada moderna d’un cim de Montserrat També escalà l’Eco Superior i…

S'originaren d’una massa de conglomerats que, formada en el Miocè per deposició deltaica, en el Pliocè i en períodes successius sofrí l’acció de falles, aixecaments i erosions, que li han donat un aspecte característic, semblant al de les roques de Montserrat A partir del segle XIV hi foren fundats diversos monestirs, entre els quals es destaquen els de la Transfiguració o Gran Meteor, Varlaam, Rossani, la Santíssima Trinitat i Sant Esteve Construïts com a refugi, hom hi accedia antigament fent-s’hi pujar amb una corda posteriorment foren excavats graons a la roca La vida monàstica hi és…