Resultats de la cerca

Estudià medicina a Barcelona, on exercí, i aviat es distingí per les seves collaboracions a la Revista de Higiene  i el Boletín de Medicina y Farmacia Collaborà també a La Renaixença , L’Esquella de la Torratxa , L’Aureneta i Cu-cut , sovint amb els pseudònims d’ Enric Xarau i Jordi Muntaner Publicà obres de tema mèdic, com Fecundación artificial humana 1882 i  Banys de mar 1901, i de tema històric i literari, com La prostitución 1894 i la novella  L’abim 1911, teatrals, com Lo trinxeraire 1899 i Misèria 1912, la narració breu Blanca d’Alamany  1919 i unes Tradicions de Llívia…

Hi participaren, entre altres, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i Martí Genís i Aguilar Fundaren periòdics, agruparen una biblioteca de més de 8 000 volums, instituïren premis i celebraren exposicions El 1862 crearen l’Acadèmia Catalana, que estimulà diverses publicacions i organitzà cursos de català i conferències La vida activa de l’entitat es mantingué fins el 1900 en aquest període havia celebrat 440 sessions literàries i 109 vetllades musicals i perdurà, amb petites revifalles, fins el 1921

Pagès d’ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir, on conegué l’obra de Clavé Collaborà al diari La Renaixença amb poesies humorístiques i participà en els Jocs Florals de Barcelona i en altres certàmens del Principat És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball entre d’altres, Lo teixidor i Lo jornaler , que acostumà a signar des del 1890 amb el pseudònim Lo Bataner de Manlleu Part de la seva poesia es publicà a Cantarelles 1925 i a La Fira de Molins de Rei , recull inclòs a “Lectura Popular” 1919 Per al teatre d’aficionats escriví la sarsuela en un acte Les…

Estudià a Tolosa i fou capellà al seu poble Amic i deixeble de Godolin, deixà una obra abundant, els títols essencials de la qual són Lou beray e naturau gascou en las quate sasous de l’an 1636 i Lou trimfe de la lengouo gascouo am playdeiatz de las quouate sasous e deus quouate Elemens, daouant lou pastou de Loumaigne 1642 Fou autor d’un catecisme en vers i de poesies de circumstàncies nadales, epístoles, epigrames, etc Concebuda essencialment sobre el model bucòlic virgilià, la seva obra manifesta una evident afectació retòrica, però el llenguatge és excepcionalment ric, pintoresc i popular…

Fou, de fet, a partir del 1930, l’òrgan de premsa de l’Associació per la Cultura de Mallorca Volgudament allunyada de qüestions polítiques, defensà, tanmateix, un clar autonomisme nacionalista D’una gran serietat intellectual i culturalment molt al dia, incloïa poemes i literatura de creació juntament amb articles d’investigació, a més d’unes estimables seccions crítiques de literatura i d’arts Publicà diversos números extraordinaris, dels quals hom pot remarcar el dedicat al centenari de la Renaixença Hi collaboraren, entre molts d’altres, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès,…

Tingué un gran èxit de públic 3 000 subscriptors el 1840 i pot ésser considerat com el capdavanter de les idees liberals al País Valencià i de la Renaixença, tant per l’ardida defensa de la llengua com per les seves contribucions al recobrament de la consciència valenciana A conseqüència de processos i suspensions múltiples tingué diverses etapes 1837, 1840-41, 1854, 1855, 1863-64, El Mole Antic 1864-65, 1870 Per motius de censura hagué de canviar sovint de nom La retirada del seu substitut El Papafigo 1841 i el procés que el governador eclesiàstic Ferraz intentà contra Bonilla…

Estudià lleis Collaborà a “Ilustración Valenciana”, “El Eco del Turia”, “La Opinión”, “Las Provincias”, “Almanaque de Valencia” i “El Museo Literario” De la seva obra poètica, dispersa en publicacions, cal destacar Les tres germanes Mallorca, Catalunya i València 1866 i La creuada dels poetes 1867 És autor també d’un Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV 1871, obra premiada per la Societat Econòmica d’Amics del País de València, que fou traduïda al català a la revista “Lo Gai Saber” 1878 Participà en la fundació de Lo Rat Penat 1878, del qual fou…

Ordenat sacerdot el 1830, fou membre de la congregació dels lazaristes i professor de teologia al seminari de Carcassona i a Càors 1833 i de Sagrada Escriptura a Amiens Se secularitzà per motius de salut i visqué al seu país Amb pocs referents més que Francesc Vicent Garcia , de qui era un gran admirador, fou escriptor d’una gran dignitat literària i d’un notable alè èpic Publicà unes Cobles en llaor dels benaventurats Abdon i Sennén Perpinyà, 1859 i, pòstumament, el 1882, Josep Bonafont li edità Les bruixes de Carençà , recull de llegendes fantàstiques sobre el massís del Puigmal,  Arles,…

S’ha especialitzat en edició de textos i estudis lingüístics, poètics, teatrals i de literatura rossellonesa Entre la seva vasta producció, destaquen La Renaixença a Girona antologia de textos i documents 1987, Bocavulvarieròtic de la llengua catalana 1988, El teatre a la Catalunya Nord teatre català del Rosselló, segles XVIII-XIX curador, 1989, Teatre català antic curador, amb F Massip, 1994-95, Visió de la cultura popular en l’obra de Carles Bosch de la Trinxeria 1831-1897 1998, El teatre a l’època de la Illustració , dins El teatre català dels orígens al segle XVIII 2001, Mil…

Estudià al seminari de Solsona, a l’Estudi General de Lleida i a la Universitat Autònoma de Barcelona A Lleida fou el creador del grup poètic La Gralla i la Dalla i de la revista literària L’Estrof Ha treballat en la docència, ha estat vinculat a Òmnium Cultural i dirigí l’Institut d’Estudis Ilerdencs De la seva producció assagista destaquen Escriptors contemporanis de Ponent, 1859-1980 1984, Tres poetes simbolistes Josep Estadella, Jaume Agelet i Màrius Torres 1986 i La Renaixença a Lleida 1999 Com a poeta ha publicat, entre d’altres, els reculls Un adulat desig 1986, Rambla de…