Resultats de la cerca

A partir del 1912 residí a Anglaterra, on féu amistat amb Dylan Thomas, que l’induí a publicar A Boy's Will 1913 i North of Boston 1914 Tornà als EUA, on es dedicà a l’ensenyament i continuà escrivint poemes, publicats a New Hampshire 1923, West Running Brook 1936 i altres

Fou casada primerament amb Manuel I de Portugal 1518 i, ja vídua, i arran de la pau de Cambrai, amb Francesc I de França 1530 Fins a la mort d’aquest visqué retirada a la cort francesa Després del 1547 residí un quant temps als Països Baixos, i finalment passà a Castella

Residí a París 1910, i el 1913 s’establí a Mallorca seguint Anglada i Camarasa, que influí molt en la seva primera època, d’un esteticisme oriental després tendí cap a una realitat més pregona i més acostada al gust fauve Rebé nombrosos premis i exposà 1923 a l’Institut Carnegie de Pittsburgh

En la seva obra jovenívola Theoria generationis 1759, inspirada en una concepció contrària al preformacionisme, posà les bases de l’embriologia científica, desenvolupada d’una manera sistemàtica per Von Baer gairebé un segle més tard Residí a Rússia els seus darrers trenta anys, i exercí una forta influència en els medis científics eslaus

Residí set anys a Roma, on estudià i copià els grans mestres De retorn a Lisboa, per problemes familiars, es retirà al convent dels paüls, al creuer de l’església del qual pintà quadres d’ermitans Poc després fou nomenat pintor del rei Hi ha obres seves en diverses esglésies de Lisboa

Germà d’Ernest Es llicencià en dret i des del 1902 fou professor del seminari de Barcelona i vicari general de la diòcesi 1915 Bisbe d’Urgell 1915-40, residí el 1936 a Andorra i més tard a Itàlia i Saragossa 1938-39 És autor de l’obra De placito regio 1903

Filla del duc Carles III de Parma En ésser assassinat aquest 1854, fugí a Venècia, on conegué el pretendent tradicionalista a la corona d’Espanya, Carles VII, duc de Madrid, amb qui es casà l’any 1867 Acompanyà el marit, i residí amb ell a Navarra, on es dedicà a obres benèfiques

Jesuïta 1825 És autor d’obres ascètiques i de devocionaris, molt difosos i que esdevingueren clàssics, com Mina riquíssima de gràcies e indulgències 1852, Áncora de salvación 1854, Ramillete espiritual 1879 i Tesoro del sacerdote 1861, moltes de les quals traduïdes a diverses llengües de les Filipines, on residí un quant temps

Germà de Baltasar Jesuïta, a Catalunya, des del 1753, el 1759 passà a Quito en tenir lloc l’exili del 1767 era a Popayán Residí a Ravenna fins el 1773, i ensenyà teologia a la Universitat de Camerino, on publicà Divina gratia Augustini recuperata 1791 i on escriví un tractat de teologia natural

Fill d’un català, estudià a Barcelona Residí a París, Varsòvia, Nova York i Florència Estrenà a l’Amèrica Llatina diverses obres teatrals Com a escriptor i com a pintor el preocuparen les llegendes i la vida popular de l’Equador El 1951 exposà a Barcelona Galeries Laietanes presentat per André Maurois