Resultats de la cerca
Es mostren 1752 resultats
sibil·la
Religions de Grècia i Roma
Dona, generalment anciana, que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.
El nom fou aplicat especialment a diverses profetesses, sempre verges, de temperament esquerp i apassionat, en les quals els antics reconeixien una inspiració divina, procedent d’Apollo, i, per tant, la virtut d’emetre oracles Llur història és una de les més obscures i complexes de l’antiguitat hom no en parla fins a les acaballes del segle VI aC, però gaudiren aviat, gairebé arreu, d’un gran predicament social i polític Hom en coneix fins a deu, localitzades en diversos indrets Al món oriental i grec, les més famoses eren la de Marpessos, a l’Àsia Menor, al SE de Troia la d’Eritres, a Jònia…
Pirros
Història
Rei de l’Epir (297-272 aC).
Fill d’Eàcides, rei de l’Epir, fou bandejat del regne, però, amb l’ajuda dels egipcis, reconquerí el tron 297 aC, després d’haver-se alliberat de Neoptòlem Obtingué nombrosos èxits en la guerra contra els macedonis i amplià enormement els seus dominis, que perdé, en gran part, en la lluita contra Lisímac 282 aC Intervingué en ajut dels tarentins i dels grecs d’Itàlia en contra de Roma Passà a Sicília, on derrotà els cartaginesos i, havent tornat a la península, lluità contra els romans en la batalla de Beneventum Mentrestant, a Grècia, la situació havia canviat notablement i…
fal·lus
Història
Símbol de l’òrgan masculí de la generació.
Les representacions del fallus van íntimament vinculades amb els cultes fàllics fàllic 2 i han estat sovint usades com a amulets per diversos pobles Els romans divinitzaren el fallus com a Fascinus Deus
Johannes Froben
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf alemany.
Fundà a Basilea 1491 una impremta, en la qual estampà més de tres-centes obres Fou l’introductor a Alemanya dels caràcters tipogràfics itàlics i romans Amic íntim d’Erasme, li publicà obres
Climent II
Cristianisme
Nom que prengué Suidger de Bamberg en ésser elegit papa (1046-47).
Fou proposat per l’emperador Enric III i acceptat pels romans Morí de febres hi ha qui diu emmetzinat, i tot seguit el tron papal fou ocupat militarment per l’expapa Benet IX
Milazzo
Ciutat
Ciutat de la província de Messina, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Activitat portuària i refineries de petroli Emplaçada al lloc de l’antiga Mylai , fundada el 716 aC, fou escenari de la primera batalla naval dels romans contra els cartaginesos Castell normand del s XIII
Càstulo
Ciutat
Ciutat dels oretans, actualment Cazlona, a la vora dreta del Betis, a la frontera de la Hispània Citerior i Ulterior.
L’exèrcit romà hi fou completament derrotat pels cartaginesos l’any 212 o 211 aC, i hi foren morts els caps romans, els germans Publi i Gneu Escipió Tingueren importància les seves mines d’argent
empalament
Història
Entre els turcs, suplici que hom aplicava als condemnats a mort consistent a enastar-los.
Hom els feia entrar el pal per l’entrecuix i, sense que afectés cap òrgan vital, els feia sortir per l’esquena Equivalent a la crucifixió entre els romans, era aplicat per a escarment públic
bruci | brúcia
Història
Individu d’un poble que, procedent de la Itàlia central, habità el Bruci (Bruttium), actual Calàbria.
Aliats dels lucans, el 357 aC els brucis brutii formaren una forta confederació El 272 aC foren dominats pels romans, i, més tard, pel fet d’haver ajudat Anníbal, foren víctimes d’una dura repressió
mars | marsa
Història
Individu d’una població sabèl·lica situada a la vora del llac Fucino, al cor de la Màrsica.
Els marsis, que foren aliats dels romans des del 308 aC, s’hi rebellaren el 91 aC, i tingueren un paper important en la guerra social Mantingueren sempre el caràcter de poble fort i guerrer
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina