Resultats de la cerca

Independent de la FAI, fou criticada per aquesta i en especial per les Joventuts Llibertàries de Catalunya, les quals no s’hi adheriren fins pel novembre del 1936 Passà de 30 000 membres al principi del 1936 a 120 000 pel febrer del 1937 34 000 al Principat, 8 000 al País Valencià Durant la guerra civil, en fou secretari general Fidel Miró, exsecretari de la regional catalana Tingué, entre d’altres òrgans de premsa, “Juventud Libre” Madrid i “Ruta” Barcelona

Situat al vessant sud del port de Perafita, al costat dels estanys de la Pera, a una altitud de 2357 m Fou inaugurat l’any 1957 i és propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Disposa de trenta-cinc places Des del refugi es pot pujar al Monturull 2761 m, al pic del Sirvent 2746 m o a la tossa Plana de Lles 2905 m, i és un punt de pas d’una variant del GR-11 i de la Ruta dels Estanys Amagats

Fou campiona de Catalunya de 3000 m en pista coberta 1993, 1994 i de 10 km en ruta 1996 Establí els rècords catalans de 1000 m 1984 a l’aire lliure i de 3000 m en pista coberta 1988, distància en la qual fou una vegada subcampiona d’Espanya També competí en distàncies més llargues, com la mitja marató, i guanyà dues vegades la Jean Bouin l’any 1985, quan excepcionalment disputà dos cops dins del mateix any i en tres ocasions la Cursa de la Mercè

Com a ciclista professional, formà part dels equips Reynolds, Banesto i Clas Cajastur Guanyà el Critèrium Internacional de Getxo 1990, fou segon a la Vuelta a Cantabria 1990 i tercer a la Vuelta a Murcia 1989 i a la Vuelta a los Valles Mineros 1990 Com a atleta, fou campió de Catalunya de marató 2005 i de 10 km en ruta 2006 També assolí el títol català de curses de muntanya 2006 Guanyà tres vegades la marató de Castelldefels-Gavà i dues vegades la d’Empúries

Membre de l’Associació Espanyola de Guies de Muntanya i de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Ha dirigit i guiat expedicions a cims com el Kilimanjaro 2007, el pic de Lenin 2008 i l’Aconcagua en diverses ocasions, entre les quals destaca l’ascensió hivernal per la ruta directa dels polonesos de l’any 2006 Ha participat en expedicions a diversos vuit mils al Shisha Pangma Central 2002, al Dhaulagiri 2004, al Cho Oyu 2007, a l’Everest 2008 i al Lhotse 2009

Situat al pla de la Font, al nord del coll de Fogueruix, a 2015 m d’altitud, dins la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici És propietat del parc nacional, guardat, i té capacitat per a vint-i-tres persones Forma part de la ruta Carros de Foc, que uneix els refugis del parc nacional, i és base per a travesses i ascensions als cims de Roca Blanca 2691 m, Pinetó 2646 m i Tèsol 2700 m, entre d’altres

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Visqué a Madrid 1927-28, i després es donà a conèixer a Barcelona Fou un dels fundadors del Grup d’Artistes Independents i fou soci del Saló de Montjuïc A la postguerra es dedicà especialment a la pintura mural religiosa capella del Santíssim de Santa Maria del Mar, 1945 Tanmateix, fou bàsicament un paisatgista d’estil simple i no exempt d’influència de l’estètica naïf Conreà també la illustració de llibres, com Ruta de Santiago 1965

Centre natural de vies de comunicació, és situada a la confluència de diversos sistemes fluvials que emmarquen de N a S la ruta de Nanchang La ciutat declinà amb la construcció del ferrocarril Wuhan-Hankou-Canton, que absorbí el principal corrent comercial vers Hunan Després del 1949 experimentà una expansió demogràfica parallela al desenvolupament industrial, explotant els productes agrícoles i miners de l’àrea, rica en tungstè i estany Té construcció de maquinària i motors, manufactures de fusta, producció de paper i refineria de sucre

Neix al Djebel Amour com a uadi Sebgag, flueix en direcció sud-nord, recorre els altiplans amb el nom de uadi Touil i rep per l’esquerra el uadi Nahr Ouassel Travessa l’Atles del Tell i gira en angle recte vers l’oest per una depressió, ruta natural aprofitada per les comunicacions est-oest ferrocarril, carreteres Després de rebre per l’esquerra el uadi Mîna, desguassa a la Mediterrània al nord de Mestghanem El riu i els seus afluents són aprofitats per al regatge i per a la producció hidroelèctrica

És dins els límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a 2010 m d’altitud, situat al costat oriental de l’estany del mateix nom Propietat del Conselh Generau d’Aran, és un refugi guardat amb capacitat per a vuitanta persones, i dotze en absència dels guardes Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda amb el nom de Carros de Foc i es troba en la ruta del GR-11, a més de servir de base per a les ascensions al massís del Besiberri i el Montardo