Resultats de la cerca

El terme del castell de Corbera s’esmenta l’any 992 A partir del segle XI la senyoria del castell pertangué als Oló En el seu testament sacramental del 1024 Ermengol d’Oló, fill de Sesmon d’Oló, deixà a Folc fill seu però no l’hereu o bé el seu alou de Corbera o el del Penedès o el de Sant Iscle de les Feixes En el seu testament del 1032 el levita Guillem de Mediona, mort en una topada amb els sarraïns, deixà a la seva filla Quíxol dues parts del castell de Corbera En el seu testament, jurat el 1077, Folc d’Oló, net de Guillem de Mediona era fill del seu fill Ermengol i de Guisla, deixà als…

Tot i que no pas amb la freqüència del castell de Madrona, trobem que l’existència d’aquest castell de Pinell sovinteja en els documents de l’època De fet, el terme de Pinell apareix ja esmentat en un document del mes de febrer de l’any 936 L’any 1025, Ermemir féu donació d’un castell que es trobava “ infra terminos de castrum Pinel ” Posteriorment surt esmentat diverses vegades, com a castell o mas, els anys 1026, 1032 i 1079 El 7 de juny de 1199, Ponç de Pinell donà a la seva filla Ermessenda i al seu marit Guillem de Roca, com a dot, els castells de Pinell, Miraver, Sant Climenç i Alta-…

Els orígens de l’església parroquial de la Fuliola es remunten al final del segle XI, en el moment de la repoblació del lloc El 1080 el comte d’Urgell Ermengol IV cedí a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara El comte encarregà a Guillem Isarn que, a la quadra, hi bastís una fortificació per a la defensa dels habitants contra els sarraïns, i es reservà la meitat dels delmes Segurament Guillem Isarn aixecà també l’església del lloc, vinculada al bisbat d’Urgell En el seu testament del 1093, llegà la meitat dels seus béns a la seva família i…

Església parroquial inicialment romànica, encara que probablement hi hagué una primigènia construcció visigòtica amb culte a la Mare de Déu que fou destruïda pels sarraïns als segles VIII i IX El seu topònim deriva de l’antiga ciutat romana de Blanda , mot que el Pare Roig relacionà amb la llegendària presència de la tribu llatina dels Banducis al litoral català durant les guerres púniques L’any 974 apareix per primer cop esmentada en una carta, en la qual el Sant Pare Benet VI cedeix l’església a la jurisdicció del monestir de Sant Pere de Rodes El 1246 passà per una butlla pontifícia al…

Aquest antic priorat augustinià també és conegut per Sant Vicenç de Pedrabona Es trobava en l’esquerra del torrent de Garraf, prop de la masia de Can Lluçà, on hi ha l’era del Prior i el coster de la Fita, potser els darrers vestigis de l’establiment monàstic, situat a la zona de muntanya del poble de Garraf El priorat fou fundat per rei Alfons I el Cast l’any 1163 per la donació que feu al prevere Joan, en pur i franc alou de tot el territori de les comes de Campdàsens, al massís de Garraf, amb les seves terres i pertinencies amb la condició que s’havia de construir un monestir en honor a…

La prosperitat econòmica i la singularitat política de la geografia baix-medieval catalana, que es manifestà amb rotunditat des del començament del segle XIII en l’elevada densitat d’urbanització, van engendrar unes dramàtiques realitats socials que tendiren a exacerbar-se al llarg de la baixa edat mitjana i de la primera edat moderna Les condicions del món laboral en les societats precapitalistes, aguditzades per la conjuntura de crisi, van afavorir l’aparició de fenòmens de pauperització, de marginació i de conflictivitat social Una legió d’exclosos emergia des de la base de la pròspera…

És caracteritzada per la dauradura de reflex metàllic, sovint en combinació amb pintura blava i roja En 1309-10 Pere Boïl, senyor del lloc, portà a cap, a la cort de Granada, importants negociacions diplomàtiques, que encara continuaven el 1316 És una hipòtesi molt temptadora d’atribuir a aquests contactes l’arrelament a Manises d’una fabricació de ceràmica pintada i daurada com la que es feia a Màlica —al regne granadí—, per influència directa de la de reflexos metàllics que hom fabricava als països de l’orient islàmic Ja al segle XIV, i sovint al XV, els àrabs dedicats, a Manises, a fer…

Nasqué pocs dies abans de l’assassinat del seu pare Ramon Berenguer II , estant la seva mare a casa de la seva cosina Mafalda de Roergue El testament de Ramon Berenguer I no permetia l’accés del nadó a la dignitat comtal fins després de la mort del seu oncle Berenguer Ramon Berenguer Ramon II de Barcelona La tutoria, després de diverses proposicions fallides, fou encomanada el 1086 a aquest durant onze anys, després dels quals havia d’associar-lo al govern Tot i algunes resistències el pla acabà per ésser acceptat pels darrers recalcitrants el 1089 El 1095 Ramon Berenguer III començà les…

Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…

Situació Ruïnes del castell, seu d’una comanda templera, al cim d’un turó prop del poble d’Ascó ECSA - J Bolòs Aquest castell, que fou seu d’una comanda templera, és situat al cim d’un turó, sobre la població d’Ascó, damunt la riba dreta de l’Ebre Mapa 32-17 444 Situació 31TBF959618 Des de la part alta del poble, més amunt de la plaça de l’església, surt un corriol que, passant pel costat dels dipòsits d’aigua, porta en pocs minuts fins al cim del turó on s’alcen les restes del castell JBM Història Ascó ha gaudit de sempre d’una posició privilegiada, atesa la seva ubicació estratègica per al…