Resultats de la cerca

Per matrimoni fou comte de Darnius i marquès de Villel, i el 1829 li fou concedit el ducat d’Almenara Alta amb grandesa d’Espanya Des del 1786 fou un membre actiu a l’Acadèmia de Ciències i Arts en la secció d’història, per a la qual féu diverses comunicacions sobre les ametistes del Montseny, sobre mineralogia, sobre cetacis, etc, i des del 1826 presidí l’Acadèmia de Bones Lletres féu una monografia sobre el seu avantpassat Joan Fiveller Fou regidor degà de l’ajuntament de Barcelona en 1806-20 durant l’ocupació francesa de 1808-14 fugí de la ciutat, i després del Trienni Constitucional tornà…

Fidel servidor de Pere III, el 1342 rebé la missió, amb Arnau d’Erill, d’iniciar, a la Cerdanya, la campanya contra Jaume III de Mallorca, i prengué una part destacada en les expedicions als comtats de Rosselló i de Cerdanya Annexat al Principat el reialme de Mallorca, fou nomenat governador dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1344 i encarregat de l’enquesta sobre la seca de Perpinyà i sobre l’acusació de fals moneder feta contra Jaume III L’any següent fou designat castellà del castell de Perpinyà i enviat a la Cerdanya a castigar rigorosament els qui havien estat partidaris del rei de…

Fou regent de la tresoreria 1627-29 i famós perseguidor de bandolers Durant la guerra dels Segadors lluità a Barcelona, a la Plana de Vic i a la vegueria de Camprodon, al servei de la generalitat de Catalunya

Fill i hereu de Guillem de Cervià i de Maiasenda, hereva de Llers, i net, per línia paterna, de Gaufred Bastons Fou un personatge important de la cort de Girard II de Rosselló i de la dels comtes Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV de Barcelona Acompanyà aquest darrer a Arle 1150, i fou un dels marmessors de la reina Peronella l’any 1152 El 1160 restituí a la seu de Girona nou esglésies que li havia pres Tingué la castlania del castell de Lleida

Formà part del consell de Ramon Berenguer IV i d’Alfons I de Catalunya-Aragó Intervingué en les conquestes de Lleida i de Tortosa i en negociacions reials a Tarragona, Osca i Perpinyà Entre el 1166 i el 1169 fou procurador d’Ibn Mardaniš, el famós rei Llop de Múrcia i de València, amb qui obtingué una avantatjosa amistat i un pagament de paries i de garanties a Alfons I Posseí béns quantiosos, que s’estenien a moltes localitats, com el veïnatge de Santes Creus, Vilaverd, Forès, Vinaixa, Albió i les Piles

Fou conseller reial, camarlenc i governador general i lloctinent general del Regne de València 1458-69 Es casà amb Isabel de Mur, germana de Brianda de Mur muller del virrei de Sardenya Nicolau Carròs Fidel al rei en esclatar la guerra de la generalitat de Catalunya contra ell, lluità contra l’aixecament de l’infant Jaume d’Aragó, baró d’Arenós, partidari del príncep de Viana El 1461 portà pres a Xàtiva Juan de Beaumont y Curten , capità general del príncep Carles de Viana, amb qui compartí la presó

Sembla ésser un net de Simó de Milany o de Palou, vescomte de Bas El 1280 comprà a la seva cosina Sibilla de Palou, esdevinguda comtessa d’Empúries, el castell de Milany, amb les parròquies de Vallfogona, Llaés i Puigmal, que arrodoní el 1283 amb la compra de la castlania de Milany a Arnau de Cortsaví Mantingué llargs plets amb l’abat de Sant Joan de les Abadesses i amb el comte d’Empúries per a afermar-se en aquests dominis 1283-1316 El 1295 reedificà els castells de Milany i la Sala de Vallfogona Des del 1300 s’associà amb el seu fill Ramon de Milany, que el succeí en el domini vers el 1318

Durant la Guerra dels Segadors lluità juntament amb el seu pare,  Tomàs de Banyuls i d’Orís , al costat de la generalitat contra Felip IV de Castella Contrari a l’acord de la Pau dels Pirineus 1659, fou un dels caps de la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674 i afavorí l’ofensiva castellana sobre el Rosselló Descoberts els conjurats març-abril, es refugià al Principat Malgrat tot, encara ajudà el governador de Puigcerdà, Jerónimo Dualdo, a ocupar l’Alta Cerdanya i l’alt Conflent gairebé fins a les portes de Vilafranca Les autoritats franceses li confiscaren els béns del Rosselló, però…

Sembla que ell donà nom al bàndol dels anomenats nyerros Durant la lloctinència de Fernando de Toledo 1571-80 convertí Nyer i Sant Miquel de Cuixà en centres importants de bandolerisme El 1579 Fernando de Toledo prengué Nyer, i el lloctinent comte d’Aitona, un any després, Sant Miquel de Cuixà Banyuls concentrà aleshores les seves forces a Oleta i al castell de la Bastida, reforçades amb hugonots fugitius de França, i oferí una forta resistència al nou lloctinent duc de Terranova, que li brindà finalment una amnistia, si s’embarcava cap a Itàlia a servir l’exèrcit reial Tomàs de…

Succeí el seu germà Pere Galceran III, mort sense descendència legítima, l’any 1383 Abans, pel seu matrimoni amb Aldonça de Castre vers el 1668, ja era senyor de les baronies de Castre, Peralta i Guimerà des del 1371 Prengué part en la guerra contra Pere el Cruel, i el 1366 el rei li encomanà els castells de Guardamar i Callosa a costum d’Espanya, amb les alqueries de Catral i d’Almoradí, perquè contribuís a la defensa de la frontera valenciana amb Múrcia El 1389 participà en la defensa de Catalunya contra les tropes armanyagueses Formà part del grup de personalitats que…