Resultats de la cerca

Installat a Barcelona des dels set anys, s’inicià als catorze anys en el Creu Roja Als setze anys anà al juvenil del FC Barcelona, des del qual passà al Cercle Barcelonista i al Sagrada Família de Terrassa, i el 1957 tornà al Barça En el club blaugrana hi estigué cinc anys alternant el primer equip amb el reserva i guanyà un Campionat d’Espanya 1958 i un de Catalunya 1960 Després jugà en el Laietà, el Vic i una altra vegada al Sagrada Família de Terrassa Formà part de l’equip de veterans d’hoquei patins del CE Laietà fins als 75 anys

Migcampista format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria als setze anys Jugà al FC Barcelona 1987-91 i al CP Vic 1991-93, i la temporada 1993-94 arribà al CH Piera, amb el qual pujà a la divisió d’honor Al novembre del 1995 compaginà les tasques de jugador i entrenador Començà la temporada 1996-97 com a entrenador del Piera, però l’acabà tornant a jugar, primer amb l’Alberic de primera divisió, i després a França amb el Quevert, amb el qual guanyà la Lliga També fou internacional júnior i absolut amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa 1987

En distingeix dues sèries, els absoluts i els relatius Els primers són conceptes transcendentals de valor, és a dir, perfeccions divines que en Déu coincideixen entre elles i són copiades diversament com en un espill per les creatures En l' Ars magna primitiva són setze, però després en la versió definitiva de l' Ars ultima es redueixen als nou següents bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria Els segons són conceptes transcendentals de relació i expressen els diversos modes possibles de relacionar-se entre ells els principis absoluts Són els nou…

Ha estat conegut també amb els noms de Cancioneiro do Conde de Barcellos , Cancioneiro do Nobiliario do Conde de Barcellos , Cancioneiro d’Evora i Cancioneiro do Colegio dos Nobres de Lisboa Fou recopilat l’any 1280 a la cort de Don Dionís, i actualment es conserva a la Biblioteca da Ajuda de Lisboa Format per 88 pergamins relligats en un volum, conté 310 poemes, 304 dels quals són cantigas d’amor d’influència occitana El cançoner, inacabat, no té notació musical, tot i que s’hi deixà l’espai corresponent, i només conté setze de les trenta miniatures previstes, en les quals apareixen els…

Conreà sobretot la novella històrica, com Alos-torrea ‘La torre d’Alos’, 1950, basada en una llegenda de JVAraquistain Joanak joan ‘El passat ja és passat’, 1955, sobre la vida del bard suletí Etxahun, i Gorrotoa lege ‘L’odi, llei’, 1964, sobre les lluites dels bascs del segle XV De caràcter biogràfic és Amasei seme Euskalerriko ‘Setze fills del País Basc’, 1958 Entre les traduccions al basc cal destacar la de Las inquietudes de Shanti Andía de Pío Baroja , que aparegué el 1959 Finalment, en el camp teatral cal recordar Amayur 1951,  Markesaren alaba ‘La filla de la marquesa’, 1958 i Begia…

Llicenciat en història a la Universitat de Barcelona 1966, on es doctorà 1974, en fou professor des del 1966 Interessat per la geografia agrària i especialment per la geografia social i de la població, i també per la cartografia temàtica, publicà diversos treballs sobre moviments migratoris, transició demogràfica i tècniques d’anàlisi demogràfica, així com sobre Menorca  Evolución de la agricultura y de la propiedad rural en Menorca 1969 i  La casa rural menorquina 1972 Dirigí l’ Atlas sòcio-econòmic de Catalunya 1980-82 Fou fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis, on presidí el consell…

Format a l’escola d’arts i oficis de Manresa i a Llotja Barcelona, freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc Artista polifacètic i inquiet, a setze anys es traslladà a París, i sojornà successivament a Suïssa, Itàlia, la Costa d’Or, Olot i Barcelona Exposà a la Galeria d’Art Modern i al saló d’humoristes de París i al Saló del Nu de Barcelona 1933, i hi obtingué premis Excellí també com a caricaturista i dibuixant festiu —signava Sutram —, com a illustrador i en treballs de joieria Té obres en museus i colleccions de Manresa, Barcelona, París, Londres, els EUA i el Japó

El dofí llistat Stenella coeruleoalba és una espècie molt sociable i sovint li agrada situar-se a la proa dels vaixells per tal d’aprofitar-ne l’empenta de desplaçament Els grups de dofins llistats poden assolir una grandària molt variable, de pocs exemplars a alguns centenars Esteve Grau Aquest dofí, en la seva forma externa, és molt semblant al dofí comú, però les dues espècies es poden distingir per les seves pautes de pigmentació Ocupa les aigües temperades i tropicals de tots els oceans, inclòs l’Atlàntic Nord i la Mediterrània És molt comú a les costes d’Anglaterra fins al golf de…

Els seus efectes són els mateixos que l’emancipació per concessió judicial o per voluntat del titular o titulars de la pàtria potestat

Fou monjo al monestir d’Afflighem, prop de Brusselles La seva obra més coneguda, el tractat De musica cum tonario , dedicada a l’abat Fulgenci, també ha estat atribuïda a l’anglès John Cotton, encara que aquesta teoria no és vigent en l’actualitat L’obra està basada en el Micrologus de Guido d’Arezzo, que cita com una autoritat al costat de Plató, Boeci, Isidor de Sevilla o Hermannus Contractus Conté també un tonari i es caracteritza per abordar per primer cop la descripció d’un organum Fou un dels tractats musicals més copiats i citats durant l’Edat Mitjana Se n’han conservat…