El dofí llistat (Stenella coeruleoalba) és una espècie molt sociable i sovint li agrada situar-se a la proa dels vaixells per tal d’aprofitar-ne l’empenta de desplaçament. Els grups de dofins llistats poden assolir una grandària molt variable, de pocs exemplars a alguns centenars.
Esteve Grau.
Aquest dofí, en la seva forma externa, és molt semblant al dofí comú, però les dues espècies es poden distingir per les seves pautes de pigmentació.
Ocupa les aigües temperades i tropicals de tots els oceans, inclòs l’Atlàntic Nord i la Mediterrània. És molt comú a les costes d’Anglaterra fins al golf de Guinea i és, sens dubte, el cetaci més abundant de totes les aigües catalanes. Es té constància d’embarrancaments durant tot l’any i el seu caràcter sociable respecte de l’home fa que sigui fàcilment observable.
Viu preferentment a les aigües pelàgiques, encara que no dubta a apropar-se a poques milles de la costa si li cal per a la captura de les seves preses, que es reparteixen entre peixos i cefalòpodes, encara que també pot atrapar gambes o altres crustacis. Pot descendir a profunditats superiors als 200 m per tal d’aconseguir el seu aliment i, de la mateixa manera que el dofí comú, aprofita la nit per capturar espècies amb moviment ascensional que s’acosten a la superfície durant les hores de foscor. La prova d’això és que un 70 o 80 % de les seves preses tenen òrgans lluminosos.
Hi ha tres tipus d’agrupacions de dofí llistat segons l’estat sexual dels seus components: les d’immaturs, les d’adults en etapa reproductora i les d’adults sense activitat sexual. Arriben a la maduresa sexual entre els vuit i els nou anys d’edat, però, com a mínim els mascles, no és fins als setze o disset anys que comencen a intervenir de manera eficaç en les tasques reproductores.
Sembla que hi ha dues temporades d’apariament a l’any, una a l’hivern i l’altra a l’estiu. Després de la còpula passen poc més de tretze mesos de gestació i setze mesos de lactància; el cicle complet dura uns tres anys.