Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la imatge Jordi Tusell, Barcelona, Irati Filmak, Laurenfilm Antoni Llorens, Barcelona, Mare Nostrum, Productora Catalana de Tele-Vídeo Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1957 d’Ignacio Aldecoa GUIÓ FLlagostera FOTOGRAFIA Xavier Camí Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramon Pou MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Luis Iriondo SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Carles Lucena Macario Martín, Luis Iriondo Simón Orozco, Paco Sagarzazu Paulino Castro, Patxi Bisquert Venancio Artola, Antonio Rupérez Domingo Ventura, Ovidi Montllor Celso…

Cantà la vida camperola És autor dels reculls de poemes Novaja zemlja ‘La nova terra’, 1923, Simon-muzykant ‘Simó, el músic’, 1925, de novelles Na prostorakh žizni, 'Els amples espais de la vida’, 1926 V glubine Poles’ja, 'Al fons de la Polèsia’, 1928 i teatre Vojna-vojne, 'Guerra a la guerra’, 1937, entre d’altres Premi Stalin 1949

És autor de la reconstrucció del cimbori de la catedral de Burgos, que havia construït Simón de Colonia i s’havia esfondrat A l’estil de l’obra precedent, afegí elements decoratius renaixentistes i mudèjars En aquesta mateixa catedral construí la volta de la capella de La Presentación i les capelles de Santiago i San Jerónimo

Conduïda per l’actor David Verdaguer, se celebra a l'Auditori del Fòrum del Centre de Convencions Internacional de Barcelona la gala dels Premis Gaudí Les pellícules més guardonades són Estiu 1993 , de Carla Simón Tierra firme , de Carlos Marques-Marcet i Incerta glòria d’Agustí Villaronga Durant l’acte es reivindica l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats

Parent de Simón Bolívar, fou un dels fundadors de la Junta de Caracas 1810, la qual proclamà la independència de Veneçuela 1811 Vencé en diverses ocasions els reialistes i reconquerí Caracas Collaborà en la destitució de Bolívar i de Santiago Nariño, però ell mateix fou derrotat per Boves a Urica 1814 Refugiat a Tamanaco, fou capturat i afusellat per Morales, successor de Boves

Deixeble de Simon Vouet, excellí en el tema religiós Decorà el Cabinet des Muses de l’Hôtel Lambert i amb La història de Tobies l’Hôtel Fieubet les seves escenes de la vida de sant Bru, per a la cartoixa de París 1645-48, i de la vida de sant Martí, per a l’abadia de Marmoutiers, són al Musée du Louvre

De primer deixeble de Saint-Simon, més tard se'n separà i tractà de fer una síntesi entre el socialisme, el cristianisme i l’ideal revolucionari El 1848 fou elegit president de l’Assemblea Constituent Escriví, entre altres, Introduction à la science de l’histoire 1833, Histoire parlamentaire de la Révolution française 1834-38 i Essai d’un traité complet de philosophie 1839

La creació de la liquenologia parteix sobretot de l’obra del suec Erik Acharius 1757-1819, autor de la Synopsis methodica lichenum 1814 La seva labor de descripció i ordenació de les noves espècies, basada encara sobre caràcters macroscòpics, però feta ja segons criteris moderns, fou ampliada per Elias Magnus Fries 1794-1878 Posteriorment, l’italià De Notaris començà a emprar els caràcters microscòpics, i Fréderic Nylander 1822-89 hi afegí la utilització de reaccions acolorides Simon Schwendener 1826-1919 demostrà el 1867 i el 1869 la composició doble dels líquens, opinió que aixecà, a la…

Mestre, exercí fins el 1940, que s’establí a Perpinyà És autor de nombroses novelles, centrades en el país i la seva gent Le mas des Oubells 1933, Ombres sur les champs 1934, La flamme sauvage 1936, Le vin pur 1945, la sèrie Les Grégoire, La terre du liège 1953, Le refus 1962 i Simon Roquère 1969 Escriví també contes, i collaborà a nombroses revistes, com “Vu”, “Regards”, “Prolétariat”, etc

Advocat i publicista seguidor de les teories de Saint-Simon El 1839 fou elegit diputat i esdevingué un dels caps del partit republicà Després de la revolució del 1848 fou ministre d’instrucció pública, però dimití davant l’oposició que provocà la seva actitud desfavorable a la laïcització de les escoles El 1864 entrà al cos legislatiu del segon imperi El 1871 fou designat senador vitalici per l’assemblea nacional