Resultats de la cerca

Milità en el moviment catalanista i durant la guerra fou comandant de la 132 brigada d’Estat Català A la postguerra fou detingut, però el 1947 pogué fugir a França, on s’establí i publicà la revista Recull i els contes, més de caràcter psicològic, Dotze hores 1958 Traduí obres d’arqueologia Morí d’accident

Llicenciat en ciències físiques, és catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona És membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans 1989, de la qual fou secretari els anys 1992-98, de la Reial Acadèmia de Doctors 1996, de la Real Academia de Ciencias i de l’Accademia Peloritana de Messina La seva especialitat de recerca és la termodinàmica  dels processos irreversibles i la mecànica estadística dels sistemes de no-equilibri Ha publicat uns 250 articles en revistes científiques i els llibres Extended Irreversible…

La de Sitges radica en un edifici 1793 llegat pel seu propietari, Manuel Llopis de Cassades, a la Generalitat i és un exemple viu de com vivia una família benestant vuitcentista consta de tres plantes, té una biblioteca especialitzada en estudis sobre el segle XIX i conté també la collecció de nines de Lola Anglada La de Vilanova radica a la Casa Papiol segle XVIII, adquirida per la diputació el 1959 té un bon mobiliari de l’època i importants colleccions artístiques, i una biblioteca d’uns sis mil volums, entre els quals l’edició dels Anales de Zurita del 1585 L’any 2011,…

En fou l’impulsor Peter Stämpfli, artista suís resident al municipi L’any 2011 obrí al públic la mostra inicial de la collecció d’art en un nou espai museístic situat a l’antic Mercat del Peix i a la primera planta de l’edifici adjunt de Can Mec La fundació acull un fons de més de 70 obres de 60 reconeguts artistes contemporanis procedents de 21 països diferents L’espai museístic és gestionat pel Consorci del Patrimoni de Sitges

Competí com a professional amb la Unió Esportiva de Sants 1941-43 i el Club Ciclista Provençalenc 1944-46 Guanyà la Volta Ciclista a Catalunya 1944, el Campionat de Sabadell 1944, el Critèrium de Pamplona 1944, el Gran Premi Victòria Manresa 1944, 1945 i el Critèrium Caldense 1945

De família terratinent acomodada, estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma i a la de San Fernando de Madrid S'inicià dins els corrents epigònics del Modernisme amb paisatges d’un cromatisme decoratiu i efectista, però evolucionà, fins al punt que esdevingué la figura màxima el Noucentisme pictòric a Mallorca Exposà a Palma, Barcelona, Madrid i Buenos Aires Les seves visions de la terra, de la ciutat i del món mariner són una admirable síntesi plàstica dels ideals del classicisme burgès de l’escola mallorquina

Milità sempre en el partit conservador, però collaborà en algunes iniciatives de la Lliga Regionalista, com en el missatge verbal de Francesc Cambó a Alfons XIII, a la casa de la ciutat de Barcelona, el 1904 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i alcalde de Barcelona en 1903-04 i 1914-15

Es llicencià en medicina a Barcelona 1883 i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta Fou professor auxiliar d’anatomia a Barcelona 1902-05 A partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear El 1921 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano 1902 i nombrosos treballs d’urologia

Llicenciat en medicina 1949, compartí l’activitat d’escriptor amb la pràctica de l’oftalmologia Estrenà una obra en català La gran aventura , 1961, premi de la crítica de Barcelona, però la pràctica totalitat de la seva obra és en castellà i assolí els seus èxits més grans a Madrid, on estrenà Culpables l’any 1961, l’obra que el donà a conèixer, bé que les seves obres són també estrenades a Barcelona Altres títols són El baúl de los disfraces 1964, premi Fastenrath,  Juegos de invierno 1964, Cita los sábados 1967, La casa de las chivas 1968, Premio Nacional de Teatro, Los delfines 1969,…

Cursà estudis de dret i es llicencià el 1931 L’any següent començà a treballar com a redactor polític, a La Publicidad i fou collaborador constant de diverses revistes setmanals, entre elles Mirador i El Be Negre El 1933 fou nomenat president fundador de la secció de reporters de l’Associació de Periodistes de Barcelona i també fou designat Oficial Primer Lletrat de la Generalitat Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França i els Estats Units, s’exilià a Santiago de Xile, on arribà amb el seu germà Miquel Hi reprengué la seva activitat com a periodista Treballà com a…