Resultats de la cerca
Es mostren 1501 resultats
Dant
Música
Nom amb què és conegut el poeta italià Dante Alighieri.
Figura de primera línia del Renaixement italià, les allusions a la música són nombroses en la seva producció, especialment en la seva obra cabdal, la Divina Comèdia , en què les referències a l’art musical se situen tant en el pla de la forma com en el del contingut En l’aspecte formal, s’ha remarcat la transposició de diversos procediments compositius que determinen l’arquitectura del poema, sigui en l’estructura estròfica, la distribució de les simetries o la disposició del material narratiu, en el qual s’ha vist una transposició de la polifonia de l’època Pel que fa al…
Francó de Colònia
Música
Teòric musical d’origen alemany.
Vida Les minses informacions biogràfiques sobre la seva persona el situen a la capella papal i com a preceptor de l’orde dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem a Colònia, encara que moltes de les dades referents a la seva vida són confuses i han estat qüestionades Probablement també estigué vinculat a la Universitat de París, i de fet la seva presència a la ciutat francesa sembla fora de qualsevol dubte Cap a mitjan segle XIII escriví el tractat musical Ars cantus mensurabilis , que revolucionà el sistema de la notació musical medieval Les seves principals aportacions fan…
Necròpoli de les Pedreres (Arbeca)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta necròpoli, situada a la partida dita dels Obacs ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli es troba al sud-oest del poble d’Arbeca, en un aflorament rocós de gres, molt aprofitat com a pedrera, al mig de la partida dita dels Obacs Mapa 33-15 389 Situació 31TCG258008 Per a arribar-hi cal seguir el camí que des d’Arbeca voreja el marge esquerre del canal d’Urgell A uns 600 m de la carretera C-233, que mena a les Borges Blanques, hi ha, a l’esquerra, actualment envoltat de camps de conreu d’oliveres, l’aflorament rocós on hom pot veure la necròpoli Necròpoli Cal seguir…
Pasqual Godes i Tarrats
Música
Cinematografia
Compositor i director d’orquestra.
Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la Ciutat Comtal En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía , L’Hereu Riera, Mate al diablo, La Gloriosa 1934, El 13000 , de la qual es feren més de 100…
, ,
Sant Joan de Vinaixa
Art romànic
Situació Església de característiques plenament romàniques, construïda, però, els primers anys del segle XIV ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Joan Baptista és a l’extrem de llevant del poble de Vinaixa, en una posició elevada sobre el carrer, al damunt d’un espectacular sòcol construït amb carreus L’església és totalment envoltada d’edificacions que només deixen visible la seva meitat de ponent Mapa 33-16 417 Situació 31TCF308885 Per Vinaixa, a tocar de la comarca de la Conca de Barberà, hi passen la carretera N-240 i l’autopista A-2 JAA-CPO Història El topònim Vinaixa té un origen…
La Tène
Jaciment arqueològic
Jaciment situat a la part oriental del llac de Neuchâtel, Suïssa.
Les excavacions efectuades a la segona meitat del s XIX posaren al descobert diversos habitatges sobre palafits i una gran quantitat d’objectes de fusta i metall bronze i, principalment, ferro, en especial armes destaquen les espases de ferro, ben forjades, amb beines que tenen una part de bronze decorades amb animals estilitzats i objectes domèstics i d’artesania Correspon a la segona meitat de la segona edat del ferro i sembla que era un recinte sagrat i que els objectes constituïen ofrenes a una divinitat local El jaciment ha donat nom a la segona edat del ferro —continuació de l’època de…
pell
Tecnologia
Pell d’un animal separada del cos, especialment la no adobada d’animals petits, com ara els conills, les ovelles, les cabres, els rèptils, els porcs i els ocells, o d’animals grossos que no han arribat a la maduresa, com ara els vedells i els poltres, i l’adobada d’animals petits destinada a ésser emprada en guanteria, en confecció, en pellisseria i, com a pell fina, en sabateria.
Les altres pells són anomenades cuir Les indústries de la pell gaudeixen d’una sòlida tradició als Països Catalans, com a complement de les tèxtils El riu Anoia s’havia distingit des del s XIV en aquesta especialització, que apareix com a capdavantera del país almenys des de la segona meitat del XVIII La màxima expansió industrial de la blanqueria igualadina fou assolida el 1926 amb 250 empreses i 3 000 treballadors La manufactura més generalitzada era la sola de sabata, la qual regulava el mercat espanyol Al principi del s XX, però, l’empresa artesana havia restat greument…
Club d’Esports Vendrell

Equip d’hoquei sobre patins del Club d’Esports Vendrell campió de la Copa Príncep de la temporada 2008-09
© CLUB D’ESPORTS VENDRELL
Esport general
Entitat esportiva del Vendrell (Baix Penedès), fundada el 1913.
Inicialment dedicat al futbol, anà incorporant les seccions d’hoquei sobre patins 1958, natació 1971, handbol 1975 i patinatge 1976, i també les de ciclisme, tennis, basquetbol i gimnàstica El 1970 inaugurà una nova piscina L’equip de futbol jugà el primer partit oficial el juliol del 1914 Ha competit en diferents categories territorials catalanes Disposa d’equips en categories inferiors Des de la seva creació 1958, la secció d’hoquei sobre patins ha estat la més rellevant, i des del 1969 el primer equip masculí ha jugat dinou temporades a la primera divisió…
,
La Cubana

Campanades de boda, de La Cubana
© David Ruano / La Cubana
Teatre
Grup teatral fundat el 1980 per Vicky Plana i Jordi Milán, que n’és el director.
Iniciat com a grup d’aficionats, es professionalitzà l’any 1983 Els seus orígens se situen en la tradició del teatre al carrer, les cercaviles i també els happenings i les accions que busquen la participació del públic Posteriorment ha derivat vers unes actuacions a cavall de la revista, el musical i la comèdia, amb les quals ha aconseguit un gran èxit gràcies a l’humor paròdic i caricaturesc d’arrel popular i uns muntatges cada cop més elaborats, molt sovint consistents en esquetxos entorn d’un mateix tema o bé independents més que no pas a partir d’un desenvolupament amb…
Pasqual Calbó i Caldés
Pascual Calbó i CaldésAutoretrat
© Fototeca.cat
Arquitectura
Pintura
Pintor, projectista d’obres arquitectòniques i tractadista.
Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma Fou cridat a Viena el 1779, i hi fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena L’estil classicista de Calbó contrastava amb el rococó que aleshores predominava a la cort imperial Successivament fou nomenat primer pintor de cambra de l’emperadriu i director de la galeria imperial Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i en sortí el 1788, cap a Amèrica, on començà una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina