Resultats de la cerca
Es mostren 1304 resultats
cisalla
cisalla de guillotina
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina per a tallar planxes metàl·liques en fred..
La cisalla de guillotina és constituïda per una sòlida bancada proveïda de guies, per les quals es mou una potent ganiveta, de tall inclinat, per tal que, en efectuar-se progressivament el tallat, disminueixi el considerable esforç que fóra necessari si tallés de cop En la cisalla de rolines , la part tallant és constituïda per dues rolines sobreposades, la perifèria de les quals té forma de bisell, i que giren en sentits contraris
filtre
filtre elèctric. Esquemes i corbes de variació de l’atenuació (α’) en funció de la freqüència (ω) d’un filtre passa-baix (1), d’un filtre passa-alt (2) i d’un filtre passa-banda (3)
Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit quadripolar emprat per a seleccionar senyals de freqüències diferents consistent en una línia artificial capaç de transmetre sense dificultat els senyals d’una banda de freqüències i d’atenuar els d’altres freqències.
La freqüència de tall marca el límit entre aquestes dues condicions Un filtre passa-baix transmet les freqüències inferiors a la de tall i bloca les superiors Un filtre passa-alt actua inversament a l’anterior Un filtre passa-banda transmet les freqüències compreses entre dos valors determinats i atura les inferiors i les superiors, a l’inrevés d’un filtre para-banda Un filtre allisador redueix les fluctuacions d’un corrent continu rebut d’un generador o d’un rectificador i proporciona una tensió constant de sortida per a l’alimentació d’un circuit o un aparell Hom pot agrupar diversos…
agarbador
Agronomia
En les màquines segadores-agarbadores, mecanisme que serveix per a fer les garbes.
Consta d’uns rastells de fusta —generalment quatre— que giren sobre una torreta i que poden actuar com a segadors, ajudant el tall de la serra mitjançant un dispositiu especial, aquests rastells poden baixar fins en una plataforma des d’on escombren tot el que han tallat, ho arrosseguen i ho fan caure a terra Segons hom reguli el temps, des del pas d’un rastell agarbador al següent, són obtingudes garbes més o menys voluminoses
Patronat d’Obreres de l’Agulla
Sociologia
Patronat creat per Dolors Monserdà i Vidal l’any 1910 a Barcelona amb la intenció de protegir les obreres de l’agulla.
Donava feina a les cosidores, funcionava com una cooperativa de materials per a la costura i oferia formació en tall de patrons i confecció de vestits a les noies A més, la formacio d’un “secretariat" brindava el suport necessari en qualsevol tipus de gestió o consulta de les obreres associades El Patronat tenia el suport del bisbe Laguarda i de mossèn Josep Ildefons Gatell , i estava situat a la residència de monges franciscanes del carrer de Montcada
Exemple de menú estàndard per a la dona embarassada
Un exemple de menú estàndard per a la gestant que abans de l’embaràs necessitava 13 racions i que, per consegüent, en necessita 15 a partir del segon trimestre, podria ésser el següent Desdejuni llet amb torrades, mantega i melmelada Un got gran de llet 1 ració grup lactis Unes tres torrades de pa 1/2 ració grup farinàcies Mantega per a untar 10 g grup greixos Melmelada per a untar grup compl sucres Esmorzar entrepà de pa integral amb pernil i un suc de taronja Panet integral gran uns 90 g 1 1/2 ració grup farinàcies Un tall gruixut de pernil dolç 1/2 ració grup carn Suc de…
Baltasar Segòvia
Literatura catalana
Escriptor didàctic.
Fou mestre de sastres a Perpinyà i autor del Llibre de geometria de l’ofici de sastre Barcelona 1617, obra important per a la història del lèxic català sobre el tall i la confecció de robes, inspirat en el tractat de Juan de Acelga Libro de geometría, práctica y traza Madrid 1580 És l’únic llibre tècnic imprès en català d’aquesta especialitat En el pròleg fa una defensa de l’ús de la llengua catalana com a eina de divulgació
pèl
Tall longitudinal d’un fol·licle pilosebaci on es diferencien les tres capes del pèl i els diferents elements del teixit epidèrmic del fol·licle
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascun dels apèndixs filiformes de matèria còrnia que cobreixen la pell dels mamífers, protegint-la i evitant la pèrdua de calor.
Consta d’arrel, íntimament adherida al follicle pilós, i de tija o cos, de color variable segons la quantitat de pigment que contingui Segons el lloc on es troba és anomenat cabell, cella, pestanya, barba , etc
radiotelescopi
A dalt, tall vertical d’un radiotelescopi amb reflector secundari; a baix, esquema del camí que segueixen els senyals captats per un radiotelescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Instrument destinat a captar les ones radioelèctriques que arriben a la Terra procedents dels cossos celestes.
Un radiotelescopi és constituït essencialment per una superfície collectora metàllica de grans dimensions, que recull les ones radioelèctriques que provenen d’un astre llunyà i les fa arribar a una petita antena, la qual les envia a un detector Aquest aparell és connectat a un instrument d’anàlisi, que estudia les radiacions rebudes, i a un sistema d’enregistrament, que n'enregistra els resultats Les qualitats més importants d’un radiotelescopi són la sensibilitat i el poder separador La sensibilitat d’un radiotelescopi, igual que per a un telescopi normal, depèn de la superfície collectora…
alabarda
alabarda suïssa (s XVI)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Arma combinada de llança i de destral.
Pot presentar diverses formes la més antiga i més comuna, d’uns dos metres de llargària, té, sota la punta punxeguda o plana, una destral de tall convex, pla o còncau i, a l’altre costat, una punta o ganiveta punxeguda o corbada avall com un garfi també hi ha alabardes de doble destral D’origen oriental, passà als països germànics, que l’estengueren per Europa des del s XIV Actualment, només l’usen alguns cossos de guàrdies de gala, principalment els guàrdies suïssos del Vaticà