Resultats de la cerca

La seva pintura presenta essencialment una temàtica de paisatges i marines, que evoluciona lentament a través d’un estil d’arrel neoclàssica, fins que rebé l’impacte de l’escola de Barbizon en els darrers anys Fou coronel d’artilleria i membre de l’Acadèmdia de Belles Arts de Sant Jordi A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable collecció de les seves obres

Influït per Pieter Bruegel i Frans Hals, conreà la pintura de gènere i establí una temàtica estricta d’interiors de tavernes i de cases rurals Es preocupà sobretot per les masses, l’atmosfera, la llum i el color, factors que tractà adequadament amb una pinzellada valenta i un sentit molt clar de la composició El fumador ~ 1626, Musée du Louvre i Jugadors de cartes en una taverna Alte Pinakothek, Munic

Provinent d’una família de cabdills, treballà de mestre en escoles missionals Obtingué un gran èxit amb les seves novelles i contes de temàtica fantàstica, on barreja tradicions populars i conceptes cristians amb un estil vigorós i original Entre les seves obres cal esmentar Ireke Onibundo ‘L’estaca del Guardià’, 1949, Ogboju Ode Ninu Igbo Irunmale ‘El bosc dels mil dimonis’, 1950, i Adiitu Olodubare ‘El secret del totpoderós’, 1961

Emprà el dialecte labortà clàssic, culte, però desconegut per la majoria dels bascoparlants La seva tasca poètica s’inicià cap al 1950, collaborant en diverses revistes basques Com a narrador, destaca la novella Haur besoetakoa ‘La fillola’, 1970 i les traduccions i adaptacions de contes d’EAPoe, HHMunro, FKafka i altres La seva obra, molt treballada a nivell formal i de temàtica heterogènia, ha exercit força influència en els escriptors posteriors

Amic de Pissarro i dels neoimpressionistes, adoptà el divisionisme Hom l’identifica, versemblantment, amb el “pintor puntillista” que Santiago Rusiñol i Ramon Casas tractaren a París al principi dels anys noranta D’ideologia anarquista —fou empresonat diverses vegades—, en un viatge a Bèlgica l’influí la temàtica obrera 1897 Estilísticament s’acostà, més tard, a l’impressionisme El 1935 assolí la presidència de la Société des Artistes Indépendants

Hom no coneix detalls de la seva vida, altrament mitificada Entre les seves obres, culminació de la literatura sànscrita i de temàtica predominantment amorosa, es destaquen Meghaduta ‘El núvol missatger’, Malavikagmímitra Raghuramsa ‘La nissaga de Raghu’ i, sobretot, Abhijńasakuntala —coneguda pel nom de l’heroïna Sakúntala i traduïda al català per CA Jordana 1927 i BVallespinosa 1970— i el drama Vikramórvasi traducció catalana de Pere i Joan Coromines, 1970

Cofundador del grup poètic innovador Skamander, introduí en la poesia tradicional la temàtica urbana i actual, i unificà la tradició clàssica amb la romàntica i les noves directrius de la poesia moderna De la seva obra cal destacar Czyhanie na Boga ‘Encalç de Déu’, 1918, Sokrates tańczący ‘Sòcrates ballant’, 1919, Siódma jesień ‘La setena tardor’, 1922, Kwiaty polskie ‘Flors de Polònia’, 1949, etc Fou un excellent traductor de la poesia russa

Collaborà com a crític literari a “Joventut”, L’Atlàntida i El Poble Català , des d’on defensà el sonet Publicà els seus poemes a Catalunya 1903 Amb influència d’Apelles Mestres, Jacint Verdaguer, Giosuè Carducci i Gabriele d’Annunzio, la seva poesia combina la temàtica vitalista i naturista amb temes decadentistes, prerafaelites i classicitzants La selecció Sonets 1910, a càrrec de Jeroni Zanné, és l’únic llibre publicat

Emprà el pseudònim Rosa de Nancy Collaborà en diverses publicacions periòdiques en català i castellà, i desenvolupà una tasca política vinculada amb l’activitat sociocultural femenina durant els anys de preguerra Més tard, escriví poesies, adaptacions de literatura juvenil Y el séptimo día descansó , i, durant els anys trenta, diverses novelles en castellà de temàtica anarquista com La víctima , Me basto yo o Mi honor no importa , entre d’altres

Fou rector de Santa Maria de Llerona i de Sant Martí de Cerdanyola, arxipreste de Sabadell i canonge de Lleida Collaborà a Catalunya i a La Veu de Catalunya Guanyà nombrosos certàmens poètics, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona La seva poesia combina la temàtica moralitzant i religiosa amb el retrat costumista Publicà Els Sants Màrtirs de Catalunya 1899 i Rectorals 1921 És germà de  Ramon Garriga i Boixader