Resultats de la cerca

Rítmicament relacionada amb la masurca , n’ha estat considerada una variant la més ràpida Presenta la característica accentuació en temps feble i l’estructura en dos, tres o quatre seccions amb repetició Tot i que la denominació més antiga és obertas documentada des del 1697, a partir del segle XIX hom prefereix el nom d' oberek N’hi ha exemples en F Chopin, H Wieniawski, R Statkovski i G Bacewicz, entre d’altres

També qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu largo Moltes vegades es tracta d’un dels moviments centrals d’una obra, en lloc de l' adagio o l' andante , o, més sovint, de la introducció d’un moviment en forma sonata o d’una obertura operística A les darreries del segle XVII i el començament del XVIII, fou designat així el tercer moviment de la sonata da chiesa Un dels largi més coneguts és l' Ombra mai fù , de l’òpera Serses , de GF Händel, que curiosament no porta la indicació…

El terme fou utilitzat, entre d’altres, per L van Beethoven —segon moviment de la Simfonia núm 2 , segon intermezzo d’ Egmont , etc— i GF Händel —àries Comfort ye , del Messiah , Ombra mai fù , de Serses , etc— Moltes àries i cavatine dels operistes italians del segle XIX porten aquesta indicació

Sorgit probablement entre la població de raça negra del sud dels Estats Units, arribà a la màxima popularitat a la dècada del 1920, com a ball de saló o com a número dansat dins els espectacles de music-hall Atès el seu origen meridional, hi ha qui diu que prengué el nom de la vila de Charleston, a Carolina del Sud D’altres, en canvi, pensen que deriva del títol de la cançó de James P Johnson Charleston inclosa en l’espectacle Runnin’ Wild , 1923, gran èxit comercial de l’època, el ritme de la qual hauria influït decisivament en el gènere

Inicialment, al principi del segle XVII, el terme designava el ritornello instrumental executat habitualment amb una guitarra abans, al mig i després de les estrofes d’una cançó Aquests ritornelli o pasacalles -terme originari d’Espanya i que suggereix la idea de vagareig- es basaven en la fórmula harmònica I-IV-V-I, i sobre aquesta es podien produir llargues improvisacions al final de la cançó Aquesta fórmula, que quedà posteriorment reduïda a un baix, es convertí en el patró de variacions El terme passacaglia passà a designar aleshores el conjunt de variacions sobre un baix obstinat derivat…

Les tocates més antigues foren les dels segles XIV i XV per a instruments de vent a mode de fanfares per a obrir i tancar un esdeveniment polític o reial, que es continuaren component durant els segles XVI i XVII Al principi del XVI moltes de les suites per a llaüt presentaven una tocata com a preludi o postludi amb la funció de tastar de corde , estilísticament molt similar al ricercare homofònic, la fantasia i el tiento Fou al final d’aquest segle que els organistes venecians establiren l’alternança de passatges homofònics i polifònics virtuosístics passatges acòrdics amb notes pedal i…

Aquest passatge s’anomena cadenza 'cadència' perquè omple l’espai d’una cadència harmònica comprès entre l’inici de la 6a i 4a cadencial i la seva resolució A efectes instrumentals, l’atac de la 6a i 4a cadencial coincideix amb la fermata de l’orquestra i l’inici de la intervenció del solista El final de la cadenza en els concerts clàssics i en alguns del període romàntic acostuma a ser amb trinat sobre alguna de les notes de l’acord de dominant i immediatament després la seva resolució a l’acord de tònica, on l’orquestra reinicia la seva intervenció En la partitura, la fermata de l’orquestra…

Mestre de professió, el 1943 fou detingut per soldats alemanys i enviat al camp de concentració de Troisdorf Després de la Segona Guerra Mundial, es graduà en pedagogia a la Universitat d’Urbino, i inicià una carrera literària amb reculls de poesia i de narracions, tant en dialecte romanyès I scarabócc , 1946 La s-ciuptèda , 1950 E’ Luneri , 1954 I bu , 1972 com en italià, d’entre els quals hom pot esmentar les narracions La storia di Fortunato 1952 i la sèrie Millemosche , publicades els anys 1969-74 El 1953 s’installà a Roma, on inicià, amb Uomini e lupi 1957, de Giuseppe de Santis , una…

Es caracteritza pel començament anacrústic i una estructura regular en dues seccions amb frases de dos a quatre compassos La seva coreografia utilitzava els mateixos passos que el minuet -tot i que executats de manera més ràpida- En la seva modalitat més simple, però, era ballada per diverses parelles a la manera de la contradansa Era freqüent l’ús de l’hemiòlia, especialment a les cadències de final de secció Amb el mateix nom de passepied fou coneguda al segle XVI un tipus de dansa ràpida de metre binari -amb frases de tres compassos, seguint el model de la branle -, difícilment…