Resultats de la cerca
Es mostren 5193 resultats
Despertaferro! El crit del foc
Cinematografia
Pel·lícula del 1987– 1989, Animació, 70 min., dirigida per Jordi Amorós i Ballester.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Equip Produccions JAndreu, Barcelona, Maran Film Munic ARGUMENTI GUIÓ Carles Andreu, Benet Rossell FOTOGRAFIA Carlos González, Sergi Grau i Manolo Lorente Eastmancolor, normal MUNTATGE Manolo Lorente MÚSICA Carles Cases, amb la collaboració de Lluís Llach REALITZACIÓ Toni Torronteras REALITZACIÓ LAY-OUTS EVentura ANIMACIÓ MEArias, PDelgado, VDomènech, JBenedetti, AGarcia, JGuasch, LMarcato, PPardell, BPedrosa, CPuig, JTarragó, JTorres, JLSolís FONS Toni Deu, Miquel Ibáñez, Joaquim Royo, EVentura ESTRENA Barcelona, 05121990, Madrid, 21121990 PREMIS…
Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional
Agència de la Unió Europea (UE) que té per objectiu promoure i desenvolupar la formació professional.
Fou creada l’any 1975 per la Comunitat Econòmica Europea CEE, antecessora de la UE Té la seu a Tessalònica Grècia
L’Ermitage
Exterior de L’Ermitage
© Corel Professional Photos
Museu
Museu de Sant Petersburg, creat per guardar-hi les col·leccions de Caterina II.
El nom prové del francès ermitage ‘ermita’, que fa referència a l’exclusivitat del lloc com a retir dels tsars Comprèn el Petit Ermitage , edifici projectat per a aquesta destinació en estil Lluís XVI per Jean-Baptiste Vallin de la Mothe, el Teatre de l’Ermitage , de Giacomo Quarenghi 1785-87, afegit posteriorment, i, com a agregats des del 1917, el Palau d’Hivern, de Bartolomeo Rastrelli 1754-62, inspirat en el barroc de Newman, l’ Antic Ermitage , de Felten 1775-84, i el Nou Ermitage , edificat per Stasov i Jefimov 1839-52 segons projecte de Leo Klenze El museu romangué privat fins el 1852…
El cigronet valent
Cinematografia
Pel·lícula del 1942-1945, Animació, 70 min., dirigida per Artur Moreno i Salvador.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Balet i Blay Antoni Furnó i Brujo, Barcelona ARGUMENT Julián Pemartín GUIÓ JPemartín, Jaume Parera, JMArola FOTOGRAFIA JParera truca Dufaycolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Anna Maria Melero, Francesc Xavier Tulla i Valentí Castanys, Tinet fons decorats MÚSICA Jacinto Guerrero, Joaquim Bisbe ballables i cançons SO Parlo Films ANIMACIÓ Armand Tosquellas, José Carnicero AJUDANT D’ANIMACIÓ intercaladors Rosa Galceran, Manuel Roncero, Josep Mira, Joaquim Jordà, Josep Maria Vendrell, Francesc Prieto, PGarcía, Irene Dalmau DIRECCIÓ TINTA I COLOR AM Melero…
Filipines
Estat
Estat del SE d’Àsia format per l’arxipèlag del mateix nom, a l’oceà Pacífic, al NE de Borneo. És format per les grans illes de Luzon i Mindanao i, entre ambdues, Mindoro i les illes Visayas, que formen un tercer bloc fragmentat, amb set illes grans (Samar, Negros, Panay, Leyte, Cebu, Bohol i Masbate) i nombroses de petites. Al SW, el grup de les Sulu i l’illa Palawan enllacen l’arxipèlag amb Insulíndia. Uns altres grups d’illes són les Calamian, les Cagayan i les Batan. La capital és Manila.
La geografia física Morfològicament, les Filipines són el resultat de moviments orogènics recents Hi abunden els sectors muntanyosos i els fenòmens volcànics, i hi són escasses les planes, només litorals i de sedimentació recent Les direccions predominants de l’arxipèlag N-S al nord de Luzon i NW-SE a la resta corresponen a les direccions estructurals del plegament alpí Luzon és formada per tres serralades la Sierra Madre, a l’est, la Cordillera Central, amb altituds superiors als 2000 m Pulog, 2924 m, amb la depressió tectònica de la vall del Cagayan, riu principal de l’illa, entre ambdues…
retirada
Medicina
Farmàcia
Alimentació
Mesura adoptada per l’autoritat competent o per l’operador econòmic autoritzat consistent a treure de la cadena de subministrament un producte que pot comportar un risc alimentari, a fi d’evitar que arribi al consumidor final.
Aquesta mesura comporta també una crida a la devolució quan el producte ja és en poder del consumidor i es tenen dades que pot constituir un risc real per a la salut
canceller de l’Exchequer
Política
Història
Dret constitucional
Al Regne Unit, nom donat al ministre de finances.
Acord Internacional Europeu per al Transport de Mercaderies Perilloses per Carretera
Acord establert per primera vegada l’any 1957, seguint les recomanacions de l’Organització de les Nacions Unides i modificat bianualment, que regula qualsevol aspecte relacionat amb l’embalatge, el transport i la documentació que ha d’acompanyar la mercaderia, i inclou les accions necessàries per a la càrrega, la descàrrega i l’emmagatzematge.
Té la finalitat de protegir tant les persones involucrades com el medi ambient La normativa inclou una llista de totes les mercaderies classificades sota l’epígraf de perilloses, codificades segons una numeració establerta per l’ONU, i dos annexos El primer annex regula l’embalatge i l’etiquetatge de la mercaderia, i el segon, les característiques dels vehicles que l’han de transportar L’ADR divideix les mercaderies perilloses en nou classes La classe 1 inclou els materials i les substàncies explosives la classe 2, els gasos la classe 3, els líquids inflamables la classe 4, els sòlids…
L’última frontera
Cinematografia
Pel·lícula del 1991, Documental experimental, 80 min., dirigida per Manuel Cussó i Ferrer.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Kronos Plays & Films MCussó i Ferrer, Barcelona GUIÓ PParcerisas, MCussó i Ferrer FOTOGRAFIA Llorenç Soler color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Abdó Martí MUNTATGE Anastasi Rinos, Germán Lázaro MÚSICA Manel Camp INTERPRETACIÓ Quim Lecina Walter Benjamin, Francesca Neri Asja, Bozena Lasota el guia, Klaus JGerke el narrador, Rosa Raich Mme Gurland, Marcel Muntaner Samuel, Jean Selz ell mateix, Gisèle Freund veu en off , Antonio Chamorro, Jordi Rediu ESTRENA Barcelona, 27021992 Sinopsi El film entremescla elements ficticis i documentals per rememorar la…
Organització dels Països Exportadors de Petroli
Política
Economia
Organisme creat per les Conferències de Bagdad (1960) i Caracas (1961) per unificar les polítiques petrolieres dels països membres (tots ells importants exportadors de petroli) i protegir llurs interessos.
Els membres fundadors foren l’Iran, l’Iraq, Kuwait, l’Aràbia Saudita —que té la clau de la majoria de les decisions, ja que disposa d’un terç de la producció total del càrtel— i Veneçuela Posteriorment, fins la dècada de 1970, s’hi afegiren Qatar 1961, Indonèsia 1962, Líbia 1962, els Emirats Àrabs Units 1967, Algèria 1969, Nigèria 1971 i l’Equador 1973 Té la seu a Viena Després de la conferència de Teheran del 1971 i la guerra araboisraeliana del 1973, els països de l’OPEP aprofitaren la forta dependència i vulnerabilitat energètica mundial respecte a llurs petrolis per a formar un càrtel de…