Resultats de la cerca

Membre del grup de dansa d’Anna Maleras 1969-72, el 1980 s’associà amb Lydia Azzopardi, amb qui presentà diversos espectacles Danzas para interiores , 1981 Alhambra , 1983, i Five to Two , 1983 i el 1986 fundà la companyia de dansa Gelabert Azzopardi , que s’ha consolidat com una de les iniciatives més sòlides i de més projecció en el seu gènere Coreografia i participa com a solista en la majoria de les obres estrenades per la companyia, que també produeix els solos concebuts i interpretats per ell mateix, entre els quals destaquen  Im Goldenen Schnitt I i II 1989, a partir de l’obra del…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou collaborador habitual del diari El País i de les revistes Lápiz , Arte, Ibérica , Untitled , Balcón , Flash Art , Artscribe i Acción Paralela Fou professor a l’escola Eina de Barcelona Entre les exposicions comissariades, es troben, entre d’altres “Time Span”, a la Fundació ‘la Caixa’ de Barcelona 1990 “Subjecte de Ficció”, al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona 1991 “Onze escultures”, al Museu de Granollers 1991 “Historia Natural El Doble Hermético”, al Centro Atlántico de Arte Moderno de Las…

Autodidacte, als disset anys es professionalitzà El 1934 s’establí a Chicago, on tocà sobretot en programes radiofònics i en orquestres de ball en un estil influït pel country i Django Reinhardt El 1936 publicà el seu primer disc, i el 1938 passà a Nova York Als anys quaranta tocà en una emissora de l’exèrcit nord-americà i acompanyà Bing Crosby , Nat King Cole i altres músics i cantants de jazz famosos i el 1945 enregistrà “It’s Been a Long, Long Time”, el seu èxit més gran Gravà molts discs en trio i també amb la seva dona, la cantant Mary Ford La seva gran flexibilitat li…

Estudià a l’American Academy of Dramatic Arts i a la High School for the Performing Arts Després de diverses experiències en el teatre independent, l’anomenat “ off-Broadway ”, l’any 1988 debutà en televisió amb un paper en el film Home at Last La seva primera experiència en cinema va ser King of the Hill 1993, de Steven Soderbergh Posteriorment intervingué en pellícules com Angels in the Outfield 1994, de W Dear, The Last Time I Committed Suicide 1997, de S T Kay Six Ways to Sunday 1997, The Thin Red Line 1998, de T Malik, Summer of Sam 1999, de S Lee, The Undertaker's Wedding…

Fill d’un metge cubà emigrat d’origen català, inicià estudis a la universitat de Princeton, que abandonà per dedicar-se al periodisme i al teatre, i debutà com a actor a Broadway el 1940 i en el cinema el 1949 Protagonitzà o interpretà papers destacats en nombrosos films, sovint de personatges malenconiosos o una mica distants Des de mitjan anys cinquanta actuà amb freqüència en produccions europees, i des dels anys setanta en sèries televisives, entre les quals Falcon Crest De la seva filmografia es pot esmentar les actuacions a Scaramouche 1952, de G Sidney Lili 1953, de Ch Walters Knights…

Fill d’una família modesta del sud dels EUA, és considerat una de les principals figures del rock-and-roll Aprengué a tocar el piano molt aviat, i se situà entre els millors intèrprets gràcies a la seva energia, precisió, rapidesa i eclecticisme Es caracteritzà per fer un ritme boogie molt marcat amb la mà esquerra, mentre amb la dreta feia filigranes amb les tecles més altes L’espectacularitat dels seus concerts també contribuí molt a la seva popularitat Els seus èxits principals, Whole lotta Shakin’ Goin’ On i Great Balls of Fire , entre d’altres, aparegueren al final dels anys cinquanta…

Cursà estudis de literatura a la universitat de Howard, d'on fou expulsat i posteriorment ingressà a l’aviació militar, d’on també fou expulsat, acusat d’activitats subversives Posteriorment anà a Nova York i s’uní al moviment beat , i publicà el seu primer volum de poemes,   Preface to a Twenty Volume Suicide Note 1961 L’any 1960, en un viatge a Cuba es polititzà definitivament en favor de les reivindicacions dels negres nord-americans, les quals prengueren com més va més un to polèmic i agressiu en els seus escrits i pronunciaments El 1963 publicà Blues People Negro Music in a White America…

Estudià piano i trombó al Conservatori Municipal de Barcelona i, posteriorment, guitarra elèctrica, teoria del jazz i arranjaments de big band al Taller de Músics Diplomat per l’ Escola Superior de Música de Catalunya  ESMUC, amplià estudis amb Wolfgang Rihm  a la Hochschule für Musik de Karlsruhe Ha format part de la Jove Orquestra Percussionista de Catalunya JOPC i ha participat en nombrosos festivals, com ara el Festival Internacional de Percussió de Catalunya, el Nachtklänge de Karlsruhe o l’Acanthes de Metz, entre d’altres L’any 2009 fundà la formació de música de nova creació …

Professional des dels quinze anys, la seva dilatada carrera se situa entre el rhythm-and-blues , el jazz , el pop i la música celta Es donà a conèixer a mitjan anys seixanta, en ple esclat del moviment beat , al capdavant del grup Them, amb el qual enregistrà èxits com Baby please don't go o Gloria L’any 1966 emprengué la seva carrera en solitari i un any després enregistrà Brown Eyed Girl El clímax de la seva trajectòria arribà a mitjan anys setanta amb discs com Hard Nose The Highway 1973 Les incursions en la música celta han estat una constant en la seva carrera, tant en solitari com amb…

Després de cursar estudis superiors a la Universitat de Syracuse, es matriculà a l’escola d’interpretació de Sawyer Falk i a la de Wynn Handman Completà la seva formació escènica prenent classes de dansa amb Anna Sokolow Intervingué per primera vegada en un muntatge teatral a Nova York amb l’obra The Immoralist 1963 Parallelament a la seva tasca damunt els escenaris, inicià el seu debut cinematogràfic amb Diary of a Mad Housewife 1970, de FPerry Entre els seus papers més destacats en el cinema, cal esmentar els interpretats en una versió de Dracula 1979, de JBadham Sphinx 1981, de FJSchaffner…