Resultats de la cerca

Estudià violí primer amb el seu pare, músic aficionat, i després continuà al Conservatori de Viena amb J Hellmesberger com a professor de violí i A Bruckner com a professor de teoria Debutà com a violinista a nou anys i quan en tenia deu guanyà un premi de violí al Conservatori de Viena Després estudià a París amb LJ Massart fins el 1887 Realitzà una gira pels Estats Units entre el 1888 i el 1889 i del 1900 al 1901 Després tornà a Viena per tal d’acabar la seva formació musical Serví breument a l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial Visqué als Estats Units en 1914-23 i a Berlín en 1924-34…

Músic imprevisible, de ben petit ja tocava una guitarra que s’havia fet ell mateix Influït per Chet Atkins, s’aficionà al rhythm-and-blues i actuà en diversos grups A partir del 1965 formà part dels Yardbirds, en què entrà en substitució d’Eric Clapton, i en feu un grup innovador Més tard tocà sol i endurí el so, i posteriorment formà grup amb Rod Stewart veu i Ron Wood baix Després de retirar-se durant una temporada a causa d’un accident de cotxe, tornà als escenaris amb un dels grups de renom dels anys setanta, juntament amb Tim Bogert i Carmine Appice El 1975, després de rebutjar l’oferta…

Després d’haver-se format com a fagotista, estudià cant a Stuttgart, on el 1975 debutà com a primer presoner de Fidelio El 1977 debutà a Bayreuth com a Froh L’or del Rin i posteriorment s’hi presentà amb els grans papers wagnerians per a tenor com Lohengrin en 1979-81, Sigmund en 1983-86 i Sigfrid en 1988-90 El 1980 debutà al Metropolitan de Nova York amb el personatge de Lohengrin, i el 1987 hi tornà com a Loge L’or del Rin El 1985 fou Sigmund La valquíria al Gran Teatre del Liceu, escenari on tornà el 1986 com a Lohengrin i el 1988 com a Max El caçador furtiu També s’ha destacat en…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Londres per ampliar la seva formació El 1960 debutà amb un concert a la capital britànica i el 1965 es presentà al Covent Garden amb The Rape of Lucretia , de B Britten Posteriorment s’incorporà a la companyia d’aquest teatre londinenc Interpretà amb gran èxit el paper d’Octavian El cavaller de la rosa a Chicago 1972, paper que repetí al Metropolitan de Nova York 1973 i a l’Òpera de París 1976, abans d’enregistrar-lo sota la direcció de G Solti El 1974 actuà al Festival de Bayreuth, on tornà en temporades…

Advocat de professió, fou cap de la divisió comercial de l’empresa tèxtil Bertrand i Serra Durant el franquisme s’involucrà en activitats del catalanisme cívic i polític Soci del Futbol Club Barcelona  des de l’any 1951, formà part de la directiva presidida per Agustí Montal 1969-77 En 1973-76 ocupà la presidència del filial FC Barcelona Atlètic Membre de la comissió del club en actes amb les penyes barcelonistes 2003, tornà a formar part de la junta directiva del club sota la presidència de Joan Laporta des de l’octubre del 2007 com a màxim responsable de les penyes, a l’Àrea Social, i tornà…

Estudià piano i composició a Pesaro i Roma, i de seguida fou assistent de T Serafin El 1944 debutà a Roma com a director de La Traviata , i entre el 1946 i el 1955 fou director permanent de l’Òpera d’Estocolm, on compaginà el repertori italià amb òperes d’autors escandinaus Del 1955 al 1961 dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Danesa, i després tornà a l’òpera, com a director permanent a Budapest 1961-65 Durant el període 1964-66 dirigí al Carnegie Hall i al Metropolitan de Nova York, on tornà regularment fins el 1968 Des d’aquesta època i fins al 1981 realitzà un gran nombre d’…

D’origen aristocràtic i enginyer, collaborà amb els japonesos i els francesos Vencé a les eleccions del 1951 amb el seu partit progressista i el 1954 demanà d’independitzar-se de França Guanyà les eleccions del 1955 i fou un altre cop cap de govern Adoptà una política neutralista entre els pro-nord-americans i els comunistes nacionalistes El 1958 formà un primer govern de coalició, que caigué a causa de la pressió dels clans dretans El 1960 tornà a ocupar el lloc de primer ministre, però fou enderrocat per un altre cop d’estat dretà després d’unes llargues negociacions presidí un nou govern…

Obrera del ram tèxtil, organitzà un grup anarquista a Sabadell el 1884, influïda per l’enginyer Tarrida del Mármol Detinguda a conseqüència dels atemptats anarquistes del 1893 i del 1896, i bandejada després del procés de Montjuïc 1896, residí a França i a Anglaterra, però tornà a Barcelona el 1898 Participà molt activament com a propagandista en la campanya de reivindicacions socials promoguda a Barcelona al començament del s XX Fundà la revista El Productor 1901 Al gran míting obrer del Circ Espanyol 16 de febrer de 1902 féu una crida de solidaritat amb els vaguistes del ram metallúrgic,…

Originàriament destinat a l’advocacia, passà a ésser oficial, i durant la república fou diputat de Còrsega al consell dels Cinc-cents i ambaixador a Roma 1797 Contribuí a preparar el cop d’estat del 18 de brumari Nomenat príncep imperial en constituir-se l’imperi napoleònic, Napoleó li oferí la corona de Nàpols, on combaté el feudalisme encara imperant Més tard, li oferí la d’Espanya tot seguit, però, n'hagué de fugir, l’endemà mateix de la batalla de Bailèn Napoleó l’hi tornà a posar, bé que sota les seves ordres Mancat d’acceptació popular i incapaç de fer cara a la difícil situació de…

Completament sanguinolent els primers dies, després es torna serosanguinolent, i esdevé, cap al final, serós