Resultats de la cerca

Fou enviat per Alfons IV de Catalunya-Aragó, com a ambaixador seu, als emperadors de Bizanci i de Trebisonda Constantí XII Paleòleg i Joan IV Comnè, i al negus Jacob d’Etiòpia on es traslladà per la via del golf Pèrsic, per tal d’acordar una aliança antiislàmica, davant la puixança turca

És una església romànica segle XI, molt modificada i, restaurada en la dècada dels noranta Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi tenia 7 masies l’any 1686 Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella

Estudià al Conservatori de Tarragona i posteriorment es traslladà a Barcelona, on prosseguí la seva formació a l’Escola Municipal de Música Es llicencià en filosofia i lletres i, més tard, en cant gregorià a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma És organista i mestre de capella de l’Església Nacional de Roma

Es traslladà a Tarragona el 1967 i començà a boxejar al Reus Deportiu el 1969 Fou campió de Catalunya amateur de pes mosca El 1974 participà en una gira per Algèria amb l’equip espanyol d’aficionats Passà al de professionals el 1975 Fou campió de Catalunya de pes mosca 1976 Es retirà el 1982

Construïda a la Barceloneta, fou dirigida per Pere Vergés 1922-70, que hi adaptà les normes de l’escola nova amb participació dels nens en les diverses activitats escolars, com la biblioteca, el servei meteorològic i el teatre de titelles Destruïda l’any 1938, es traslladà provisionalment a Montjuïc i definitivament 1948 al Guinardó

Fill de Ḥusayn ibn ‘Alī, a qui succeí quan abdicà Fou emir de Medina durant el regnat del seu pare i dirigí les forces àrabs contra Turquia a la Primera Guerra Mundial ‘Abd al-'Azīz III ibn Sa'ūd l’obligà a abdicar i llavors es traslladà a Bagdad, on regnava el seu germà Fayṣal

Destituït i emigrat a causa de les seves idees liberals 1823, es traslladà a Edimburg, on féu treballs d’investigació que publicà en el periòdic dels liberals emigrats Retornat el 1830, fou diputat a corts set vegades per València, i primer vicepresident del congrés 1844 Fou un dels químics més notables de la península

Estudià dret a Barcelona, i es traslladà a Londres, on residí fins el 1875 Dedicat a estudis cervantins, intentà d’identificar Don Quixot amb el seu autor La estafeta de Urganda, 1861 La verdad sobre el Quijote , 1865 La génesis del Quijote , 1883 Publicà poesies en castellà i en anglès Leyenda del corazón , 1882

Després de cursar estudis de música i de dret a Budapest, el 1908 es traslladà a Viena on residí fins el 1938 Hi escriví i estrenà les seves operetes més famoses Der Zigeunerprimas, 1912 Die Csardasfürstin , 1915 Gräfin Mariza , 1924, en les quals alià les tradicions vieneses de l’opereta amb un colorit hongarès

El 1970 creà un grup teatral amb l’objecte de fomentar el desvetllament de la consciència occitana Atreta per la cançó catalana, el 1976 es traslladà a Barcelona, on enregistrà el primer disc, Cançons d’amor e de tèrra El 1985 enregistrà en castellà, Pirata de mar y cielo , sobre poemes de R Alberti