Resultats de la cerca
Es mostren 1993 resultats
el Glorieta

Vall del riu Glorieta
© Xevi Varela
Curs fluvial (altres)
Afluent del Francolí per la dreta; neix a les muntanyes de Prades, sota els Motllats, dins el terme de Mont-ral (Alt Camp).
Travessa el terme d’Alcover, on s’obre a la plana, separa els del Rourell i de Vilallonga Tarragonès i desguassa al del Morell Hom n'havia aprofitat l’aigua, després d’establir un seguit de molins, per a la producció elèctrica, en petites centrals, i actualment l’aprofita per a establir, amb comunitats de regants, llenques de regadiu
Almanzora
Riu
Riu d’Andalusia, al vessant mediterrani (123 km).
Neix a la serra de Baza, flueix en direcció E-W, travessa una àrea semidesèrtica i rega la vall d’Almanzora que s’estén entre les serres de los Filabres i de Las Estancias Desemboca als Cerros Colorados Té règim pluvial subtropical i és alimentat per nombroses rambles, habitualment seques, que expliquen la irregularitat del seu cabal
rambla de Cervera
Rambla del Baix Maestrat, que es forma als vessants orientals del Peiró de Vallibona, dins els termes de Morella (Ports) i Catí (Alt Maestrat).
Travessa després, per Xert, l’inici del corredor de Sant Mateu, que comunica l’Alt i el Baix Maestrat, fins a retallar, als termes de Cervera del Maestrat i de Càlig, el llindar de turons baixos, que estreny cap a mar la plana de Vinaròs, pel qual, finalment, s’endinsa desguassa a la mar prop de Benicarló
venturi

Principi de funcionament del venturi (h és la mesura de la depressió creada a l'estrenyiment del conducte)
Física
Dispositiu que permet de mesurar el cabal d’un fluid que circula per l’interior d’una canonada.
Consisteix en un estrenyiment que és intercalat en un conducte i crea una diferència de pressió entre la part ampla i l’estreta que és proporcional al quadrat del cabal que el travessa Inventat el 1797 per Giovanni Battista Venturi, no fou aplicat a la mesura industrial fins gairebé un segle després Hom l’anomena també tub de Venturi
comptador d’aigua

Comptador d’aigua de tipus turbina
© Fototeca.cat
Tecnologia
Aparell per a mesurar la quantitat d’aigua que s’escola per un conducte.
És molt emprat en els habitatges per a determinar el consum d’aigua dels estadants El corrent d’aigua que va per la canonada fa girar una roda de paletes les voltes d’aquesta roda, que són proporcionals a la quantitat d’aigua que la travessa, són trameses a un mecanisme comptador, que dóna la indicació en m 3
Grup Excursionista Moianès Independent
Excursionisme
Club de muntanyisme de Moià.
Fundat el 1974, incorporà l’adjectiu independent en la denominació per a diferenciar-se del seu precedent, el Grup Excursionista Moianès Conegut com GEMI , organitza excursions i practica l’alpinisme, l’escalada i altres activitats relacionades amb la muntanya Des del 1976 organitza la Travessa Moià-França i des del 1981, la Caminada Popular pel Moianès
lleis de Faraday
Química
Lleis que regeixen la conducció de l’electricitat a través de dissolucions electrolítiques.
La primera llei diu que les masses de les substàncies dipositades en els elèctrodes són proporcionals a les quantitats d’electricitat que travessen la dissolució La segona llei diu que si un corrent travessa diverses celles electrolítiques, connectades en sèrie, les masses de les substàncies dipositades en els elèctrodes són proporcionals als equivalents químics de cadascuna d’aquestes
Las Marismas
Aiguamoll
Regió plana i pantanosa d’Andalusia, situada prop de la desembocadura del Guadalquivir.
Separada de la mar per la línia de dunes d’Arenas Gordas, assoleix una superfície total de l’ordre d’uns 4 200 km 2 El riu Guadalquivir la travessa, dividit en diferents braços Una bona part del terreny és dedicada a la ramaderia temporera Malgrat els esforços desplegats, la zona ben conreada és encara relativament escassa
pas del Nord-oest
Estret marí
Via marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb l’estret de Bering passant per la zona de l’oceà Àrtic.
Segueix d’E a W l’estret de Davis, la badia de Baffin, el canal de Lancaster, l’estret de Barrow, el canal de Melville L’últim estret és el de Mac Clure, nom del qui explorà i obrí aquest pas el 1850 El primer que el travessà completament fou RAmundsen entre el 1903 i el 1906
estret de Bering
Estret marí
Estret que separa les costes d’Alaska de les de Sibèria i comunica la mar dels Txuktxi amb la mar de Bering.
El punt més estret 85 km d’amplada és entre el cap Príncep de Galles Alaska i el cap de Dežnev Sibèria La profunditat és de 40 a 55 m A l’hivern és cobert de glaç L’estret rep el nom del navegant danès Vitus Bering, que el travessà l’any 1728 Fou explorat per Cook el 1778
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina