Resultats de la cerca
Es mostren 1046 resultats
Bonaventura Trepat i Samarra
Arts decoratives
Pintura
Pintor, decorador i muralista.
Alumne de l’Escola de Belles Arts de Barcelona i del Cercle Artístic de Sant Lluc Treballà l’aquarella, l’oli i el tremp Exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona Decorà algunes esglésies d’Occitània, entre altres la de Setfònts Guiena Al Museu Morera de Lleida es conserven obres seves
Antoni Mir i Casases
Metge.
Doctor en medicina i cirurgia, fou catedràtic d’història natural de l’institut de Tarragona 1869 i metge militar Autor de Topografia mèdica de Tarragona , d’una Monografía de la fidelísima villa de Tremp 1883, de Pintura mural bizantina del castillo de Marmellá 1888 i articles de tema mèdic i històric
Floris Osmond
Enginyer i industrial francès.
Estudià el tremp de l’acer i establí l’existència dels punts de transformació És considerat el creador de la metallografia els seus estudis d’anàlisi tèrmica i de metallografia microscòpica permeteren entendre més bé i millorar tècnicament alguns processos de la indústria siderúrgica Publicà Théorie cellulaire des propriétés de l’acier 1894
L’embassament de Cellers
La Noguera Pallaresa s’eixampla a la part baixa de la Conca de Tremp en l’embassament de Cellers, que té la seva presa just part damunt del congost de Terradets Oriol Alamany L’embassament de Cellers 218, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Aquest embassament del riu Noguera Pallaresa és al sud de la conca de Tremp, just per sobre el pas de Terradets El seu nivell constant i el descens molt gradual de fondària a la cua han permès que en aquesta zona s’hagi establert una extensa massa de canyissar que n’afavoreix l’ús com a punt de refugi…
ortòmer
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosàurids del Cretaci europeu d’incerta afinitat filogenètica..
El crani era molt semblant al de l’hadrosaure L’holotip manca d’autapomorfies i alguns autors han considerat aquest tàxon com a nomen dubium Altres experts opinen que Orthomerus és sinònim de Telmatosaurus transsylvanicus , un hadrosaure primitiu del Maastrichtià de Romania A Catalunya, ha estat trobat al Cretaci superior de Nerets, a la conca de Tremp
el Montsec d’Ares
el Montsec d’Ares vist des del port d’Àger
© Fototeca.cat
Serra
Sector central de la serra de el Montsec
, compresa entre la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana, que excaven els congosts dels Terradets i de Mont-rebei, respectivament.
Ocupa uns 20 km de llarg per 10 d’ample, i té una altitud sostinguda entre els 1 500 i els 1 676 m 1 567 al puig de Corona Separa la Conca de Tremp Pallars Jussà de la vall d’Àger Noguera, només comunicades, ultra pel congost dels Terradets ferrocarril i carretera, per la collada d’Ares
el Marquesat
Història
Contrada originada històricament al marquesat de Camarasa i a la vegueria del mateix nom, que persistí fins al segle XVII.
En aquesta època d’extensió màxima comprenia 18 termes, que ocupaven bona part de l’alta Noguera sense la vall d’Àger ni el Segre mitjà, el nord del sector urgellenc de la baixa Noguera i l’extrem sud-est de la conca de Tremp, amb un total d’uns 520 km 2 i 3 000 h el 1981
riu d’Abella

Aspecte del riu d’Abella
© MPG
Riu
Curs fluvial de la comarca del Pallars Jussà.
Neix a uns 1300 m d’altitud, dins el sector de la Torre d’Eroles Abella de la Conca, i passa pels termes d’Isona i Conca Dellà, Tremp i Gavet de la Conca, on prop del poble homònim conflueix amb el riu de Conques o Gavet per l’esquerra Té una longitud de 24 km
Sant Esteve d’Alsamora (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
El terme d’Alsamora apareix documentat per primera vegada el 1038 De la seva església parroquial sols ha arribat fins avui la notícia que ens aporta el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell del 1391, en el qual consta el capellà d’ Alçamora amb la quantitat de dotze sous, dins del deganat de Tremp
Sant Feliu de Segur o de Toralla (la Pobla de Segur)
Art romànic
L’any 1109 el comte de Pallars Jussà, Pere Ramon, confirmà a l’església de Santa Maria de Tremp les seves possessions Entre aquestes consta Sant Feliu “ que sita est in terminos de Segun vel Toralia ” Aquest és l’únic esment que és coneix d’aquesta església, de la qual no sabem el lloc on era edificada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina