Resultats de la cerca

Defensa dret, s’inicià a la Penya Saprissa 1933-34, d’on passà a l’Espanyol Aficionats i, posteriorment, al primer equip a l’estiu del 1935 Debutà a primera divisió al desembre del 1935 Fou campió de Catalunya 1937, 1940 i de la Copa d’Espanya 1940 Jugà fins l’any 1954 a l’equip espanyolista, amb un total de 133 partits de Lliga en tretze temporades, en les quals també fou cedit al Mallorca 1947-48, Real Santander 1950-52 i Unió Esportiva Sant Andreu 1952-53 Fou quatre vegades internacional per Espanya, i també formà part de la selecció de Catalunya i de Barcelona en partits benèfics

Fundada pel periodista Luis del Olmo el 1991, té tretze emissores Emet en castellà per a tot l’Estat espanyol i està associada amb la cadena estatal Punto Radio Es proclama una emissora amb esperit de servei ciutadà Presenta una programació local i informatius que combina amb espais d’àmbit estatal Disposa de quatre centres de producció, situats a les capitals de les quatre demarcacions catalanes, i de diversos centres repetidors, i així s’assegura una cobertura a tot el territori català i part del Baix Cinca, a l’Aragó La seva pàgina web permet escoltar també la programació en directe de la…

Ingressà a la Unió Catalanista i fou deixeble de Martí i Julià Ingressà al CADCI 1906 i collaborà a La Tralla , Renaixement  i Lluita Dirigí La Nació , setmanari dedicat als voluntaris catalans que lluitaren amb els aliats durant la Primera Guerra Mundial Nomenat vicepresident de la Federació de Dependents 1923, s’afilià a l’Esquerra Republicana i fou president del CADCI 1932-34 El 1945 participà en la reorganització clandestina de l’Esquerra Republicana i edità, a Barcelona, tretze números de la publicació mensual La Humanitat , que s’acabà per intervenció governativa Formà part de l’…

És autor d’una gran quantitat de sainets, entre els quals destaquen L’últim anglès 1895, en un acte i en vers La família Picarol 1934, estr 1907, i Tretze dones per un nuvi 1908 També escriví comèdies i peces breus de caràcter humorístic — A cop calent 1892, La filla del comendador 1903 i Les mitges de Paula 1904, totes tres en un acte i en vers,  Un mort ressuscitat 1891,  Un gendre de l’altre món 1910 i Gras i magre 1935, estr 1905— i algun drama, com L’exemple 1934, estr 1904 També es dedicà al teatre infantil, amb peces com El dia de rebre s d

Estudià al Conservatori de Música de París amb Henriette Renié i només amb tretze anys es diplomà amb dos premis en arpa i harmonia A disset anys debutà amb l’orquestra dels Concerts Lamoureaux Durant la Primera Guerra Mundial tocà l’orgue a la basílica del Sacré-Coeur de París El 1922 debutà a Londres, i dos anys després ho feu a Nova York Durant els anys trenta s’establí definitivament als Estats Units i el 1945 obtingué la nacionalitat d’aquest país Des del 1938 fins a la seva mort fou professor de la Juilliard School Entre el 1943 i el 1963 també fou professor del…

Estudià al Conservatori de París amb ChM Widor, A Gédalge i V d’Indy La seva música, que reprèn elements de la polifonia antiga francesa, és obertament modal en la melodia, però rigorosament diatònica en l’harmonia El seu gust per l’organologia antiga el portà a ser conservador del museu d’instruments del Conservatori de París 1949-61 La seva obra és molt extensa i diversa Inclou música escènica Le Rossignol en amour , òpera, 1928, orquestral tretze simfonies Concert per a piano , 1962 Concert per a clavicordi , 1967, vocal 6 tetrafonies , sobre textos del mateix composistor, 1945 5 cants…

Fou deixeble de Francesc Tàrrega A tretze anys rebé una beca de la Diputació de Castelló per a anar al Conservatori de París Allí estudià amb Brun i Schwartz i es diplomà amb un primer premi en violí De tornada a Castelló, el 1932, hi fundà el conservatori de la ciutat, que dirigí fins el 1936 Fou violí solista de l’Orquestra de València Feu molts concerts per la Península i a l’estranger, incloses les sales Pleyel i Gaveau de París i el Cranz-Hall de Liverpool Publicà un mètode per a l’estudi del violí i escriví algunes composicions per a piano i la suite per a orquestra Escenes d’infants

Deixeble de K Jeppesen al Conservatori de Copenhaguen 1943-46, més tard es traslladà a París, on estudià amb N Boulanger i O Messiaen De retorn a Copenhaguen treballà com a crític musical Si bé les seves primeres obres es mostren fortament influïdes per C Nielsen i B Bartók -influències que dissolgué en un llenguatge serialista-, a la dècada dels seixanta la seva música reflectí les seves recerques en el camp de l’etnomusicologia Estudià la música grega i del golf Pèrsic, i impartí classes d’etnomusicologia a les universitats de Lund i Copenhaguen L’obra A l’inconnu 1962, per a veu i tretze…

Conegut com La Bruixa , fou un extrem dret que s’inicià al Centre d’Esports de Sants, on jugà entre el 1916 i el 1920 Després fou fitxat pel Futbol Club Barcelona 1921, i hi jugà durant tretze temporades, sumant 395 partits, en els quals marcà un total de 123 gols Fou campió de Catalunya en deu ocasions entre el 1921 i el 1932 Campió de Copa en quatre edicions 1922, 1925, 1927, 1928, també guanyà la primera edició de la Lliga espanyola 1929 Internacional amb la selecció espanyola en 15 partits, va participar en els Jocs Olímpics de París 1924 També formà part de la selecció catalana, amb la…

Fou fundat el 1905 amb el nom de Lawn Tenis del Turó El 1911 es traslladà a unes noves installacions prop del carrer de Descartes, inaugurades pel rei Alfons XIII, que concedí al club el títol de “Reial” Després de diversos canvis, adquirí el nom definitiu de Reial Club de Tennis del Turó El 1968 es traslladà al lloc actual de la Diagonal Ha organitzat nombrosos campionats de Catalunya, d’Espanya i eliminatòries de la Copa Davis El 2003, l’empresa David Lloyd Leisure assumí la direcció del club i d’aquí la denominació actual Disposa de seccions de tennis, pàdel, natació i fitnes, amb tretze…