Resultats de la cerca

Fill de Haakon VI de Noruega i de Margarida de Dinamarca, succeí el seu avi Valdemar IV Atterdag en el tron de Dinamarca, i el seu pare en el de Noruega, però fou la seva mare, com a regent, qui governà en nom seu Aquest fou el principi de la unió de Noruega i Dinamarca, que durà fins al s XIX Els historiadors noruecs no el consideren veritable rei de Noruega

Fill de l’arxiduc Ferran d’Àustria i de Maria Beatriu, duquessa de Mòdena Expulsats els francesos 1814, ocupà el tron a Mòdena i, tot comptant amb els liberals, intentà de fer-se proclamar rei d’Itàlia, però hi hagué de renunciar davant l’amenaça de la intervenció austríaca Pel febrer del 1831 sufocà una insurrecció liberal i el 1844 incorporà als seus estats el ducat de Guastalla

Pujà al tron en ésser derrotat el seu nebot Gustau IV Féu la pau amb Rússia cessió de Finlàndia, 1809 i amb Napoleó 1810 Sense descendència, adoptà com a successor el mariscal francès Jean Bernadotte 1810, que exercí una influència considerable durant tot el seu regnat Per la pau de Kiel 1814, Dinamarca hagué de cedir Noruega a Suècia, i el parlament noruec reconegué Carles com a rei el 1815

Neboda i muller en segones núpcies d’Heracli, fou una dona d’una gran intelligència i exercí damunt d’ell una gran influència Mort el seu fillastre Constantí III 641, assumí la regència en nom del seu fill, menor d’edat, però fou deposada al cap de pocs mesos, i restà confinada a Rodes, a causa d’una insurrecció militar que elevà al tron Constant II, fill de Constantí

Cap dels gibellins 1239, fou exiliat de Florència amb tots els membres del partit després de la mort de l’emperador Frederic II 1250 S'alià amb Manfred, fill natural de l’emperador i pretendent al tron de Sicília 1258 Vencé les forces güelfes a Montaperti 1260 i s’apoderà de Florència, la qual no permeté que fos saquejada Pòstumament 1283 fou condemnat per la inquisició com a heretge

Rep el nom del seu primer monarca, Joan I, fill bastard de Pere I, que fou un gran mestre de l’orde de sant Benet d’Aviz abans de pujar al tron Reis de la dinastia portuguesa d’Aviz Joan I 1385-1433 Eduard I 1433-1438 Alfons V 1438-1481 Joan II 1481-1495 Manuel I 1495-1521 Joan III 1521-1557 Sebastià I 1557-1578 Enric II 1578-1580

Pujà al tron per voler de Zoe, l’emperadriu vídua de Romà III, que l’esposà el mateix dia que morí violentament l’emperador Home incapaç per a l’exercici de la política, deixà tots els afers de govern a mans del seu germà Joan, un eunuc El 1040 sufocà una revolta dels búlgars, però tornà greument malalt de l’expedició i morí al cap de poc temps en un convent

Fill segon d’ Esteve I , fou expulsat de Sèrbia 1202 pel seu germà gran Vukan, però recuperà el tron 1203 amb l’ajut bizantí Canvià l’aliança bizantina per la veneciana amb aquest fi repudià la seva muller Eudòxia, filla de l’emperador Aleix III, i es casà amb Anna, filla del dux venecià Enrico Dandolo El 1220 fou coronat rei de Sèrbia per un legat del papa Honori III

Restaurà la unitat de l’imperi part, reclamà a Roma el tron d’or dels arsàcides que Trajà havia pres i amenaçà d’envair Armènia, cosa que féu en temps de l’emperador Marc Aureli Després d’algunes victòries, el seu regne fou ocupat pels romans, i la capital, Selèucia, i el palau de Ctesifont foren destruïts En signar la pau hagué de cedir l’alta Mesopotàmia a Roma

A la mort d’August II febrer del 1733, la dieta polonesa elegí rei Estanislau I Leszczyński, candidat del partit nacional i de Suècia i França setembre del 1733 Rússia i Àustria respongueren ocupant Polònia i promovent una nova dieta a Varsòvia, que proclamà sobirà llur protegit, August III de Saxònia octubre del 1733 Llavors França s’alià amb Baviera, amb Sardenya —que cobejava el Milanesat, possessió austríaca— i, pel primer pacte de Família pactes de Família novembre del 1733, amb Espanya, que cercava dominis italians per als fills de Felip V i Isabel Farnese Mentre austríacs i russos…