Resultats de la cerca
Es mostren 705 resultats
Zagreb
Ciutat
Ciutat i capital de Croàcia.
És situada a la riba esquerra del Sava, al peu dels últims estreps del Medvednica Principal centre urbà i econòmic de l’estat, hi ha representades la major part de les indústries, entre les quals sobresurten la de fabricació de maquinària agrícola i la tèxtil, la química i la del paper, del calçat i del vidre, entre altres És també un important nus de comunicacions en l’encreuament de les vies que uneixen l’Adriàtica amb l’Europa oriental i l’Europa occidental amb el Pròxim Orient Té aeroport internacional El nucli antic, situat sobre dos turons, és format pel Gric, o antic barri…
Vilamarxant
Vilamarxant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, al límit amb els Serrans i amb la Foia de Bunyol, al sector dels pobles castell.
El terme s’estén en la seva major part a la dreta del Túria, i és accidentat al S per una sèrie de turons les Rodanes la Rodana Gran, 345 m alt la Rodana del Pic, 321 m la Rodana Parda, 237 m, on es localitza el bosc unes 1 000 ha i el matollar Predominen els conreus de secà, dedicats sobretot a la vinya, i també a arbres fruiters albercoquers, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, a la zona pròxima al Túria, ocupa unes 500 ha, ampliades darrerament amb aigua de pous l’horta produeix cebes, blat de moro, hortalisses i tarongers Hi ha una important cooperativa hortofrutícola d’àmbit…
Alfafara

Municipi
Municipi del Comtat, situat a la part occidental de la valleta d’Agres, entre els de Bocairent i d’Agres.
El territori, en part pla, conté dos sectors muntanyosos al S, els vessants septentrionals de la serra de Mariola, i al N, al límit amb la Vall d’Albaida, les serres de la Solana i de la Filosa La terra no conreada ocupa una gran extensió, en part de propietat municipal L’agricultura és la principal font de riquesa El regadiu, que aprofita l’aigua de les fonts que neixen a les muntanyes veïnes, té 95 ha La major part dels conreus, tanmateix, són de secà, els quals ocupen bé la part plana del terme no regada, bé els turons suaus o els costers de les muntanyes en bancals esglaonats…
Lima
Exterior del monestir de Santo Domingo, a Lima, Perú
© X. Pintanel
Ciutat
Capital del Perú i del departament de Lima.
La ciutat, situada sobre la riba esquerra del riu Rímac, a 13 km de l’oceà Pacífic, i el port d’el Callao formen una extensa aglomeració Situada a 150 m sobre el nivell de la mar, a l’E s’alcen dos turons, San Cristóbal i San Agustino, pertanyents als contraforts andins, on s’ha installat un gran nombre de població i ha creat barris molt populosos La població ha tingut un fort creixement al llarg del segle de 140 000 h el 1908 passà a més de tres milions el 1972 Ha estat centre administratiu i comercial d’una gran importància i ha donat lloc a un gran desenvolupament cultural la Universitat…
Riba-roja de Túria
Façana de l’església de Riba-roja de Túria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, al límit amb l’Horta i amb la Foia de Bunyol.
El terme és travessat pel Túria en direcció NW-SE al seu sector septentrional el meridional és accidentat per una sèrie de turons que separen la comarca de l’Horta i comprèn també un petit sector del pla de Quart El 20% del territori és ocupat pel matollar L’agricultura de secà ocupa unes 3 000 ha al sector muntanyós dedicades especialment a garrofers, en gran part abandonats, i també vinya i oliveres Però la base agrària actual és el regadiu el poble pertany al sindicat dels Castells, que s’estén sobre unes 1 700 ha, 500 de les quals aprofiten l’aigua del riu, i les restants, de…
Torre de la Guàrdia o de Sant Elm (Cotlliure)
Art romànic
Situació Antiga torre de guàrdia que des del segle XVI centra el fort de Sant Elm ECSA - J Bolòs La torre de la Guàrdia centra els edificis que integren el fort de Sant Elm segle XVI, el qual és situat en un turó al sud de Cotlliure, entre aquesta vila i Portvendres PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 8,4” N - Long 3° 5’ 42,9” E S’hi ha d’anar per una carretera asfaltada que arrenca de la part alta dels carrers de Portvendres es pot agafar des de prop de l’estació de tren d’aquesta població JBM Història Aquesta torre és esmentada el 1346 com a turris Guardiae Coquiliberi i el 1374 com “la…
Fläming
Regió
Regió del S de Berlín, Alemanya, formada per turons morènics que constitueixen una clara partió d’aigües entre l’Elba i el Havel.
El terreny, sorrenc, és escassament conreat ordi, blat i és poc habitat Els nuclis de població principals són Dahme i Jüterbog
Alger
La ciutat d’Alger
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital d’Algèria i de la wilāya d’Alger, a les vores d’una badia semicircular, a la Mediterrània.
La geografia S’estén sobre la plana litoral compresa entre la Mediterrània i el massís de Bouzréa i els turons del Sahel, que han dificultat la seva expansió El vell Alger turc s’aixeca sobre una acròpolis dominada per la Casbah o ciutat vella, de carrerons estrets i sinuosos que baixen fins al port Les cases, de coberta plana i forma cúbica, són gairebé totes de construcció anterior a l’any 1870 i la densitat de població assoleix aquí xifres elevadíssimes Els barris nous de tipus europeu sorgiren a un i altre costat d’aquest nucli central, seguint el litoral Al sud de la Casbah es troba el…
Quirinal
Turó
Un dels set turons de Roma, el més septentrional, al cim del qual, a l’antigor, hi havia un temple dedicat al déu Quirí
.
Sota August esdevingué, junt amb el Viminal, la sisena regió de la ciutat Antigament hi havia encara els jardins de Sallusti i les termes de Dioclecià i Constantí El 1574 Gregori XIII hi convertí la villa d’Hipòlit d’Este en l’actual palau del Quirinal Començat d’acord amb els projectes de Flaminio Ponzio, fou acabat per Maschernino, DFontana, Bernini i FFuga Precedida d’un gran pati fortificat, la façana és d’estil dòric i, a l’interior, conté frescs de Melozzo de Forlì, de GLanfranco i de CSaraceni Convertit en residència dels reis 1870, és actualment el palau del president de…
Alsàcia

Mapa de l’evolució territorial d’Alsàcia
© fototeca.cat
Regió de l’extrem NE de França, que limita amb els länder alemanys de Renània-Palatinat al N i Baden-Württemberg a l’E, amb els departaments francesos del Mosel·la i dels Vosges a l’W, i al S amb Suïssa; inclou els departaments de l’Alt Rin i del Baix Rin i del Territori de Belfort.
Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià dels Vosges…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina