Resultats de la cerca

Autor de peces didàctiques per a piano, encara en ús, i de sonates, misses, etc El 1824 envià un vals seu a cinquanta compositors d’anomenada entre altres, Liszt, Schubert i el fill de Mozart perquè n'escrivissin una variació cadascun en resultà un aplec molt representatiu del seu temps i, a més, les 32 variacions opus 120, de Beethoven, que per llur extensió foren publicades a part

L’any 1796 debutà com a pianista, i més tard fundà la pròpia escola de música Les seves composicions s’adscriuen al Romanticisme musical, en especial les sonates per a piano, els dos concerts, les variacions i diverses peces amb la denominació d' Allegri di bravura Compongué música de cambra, tres simfonies i una obertura, nombrosos lieder txecs i italians i altres sobre texts de Goethe, Schiller i Puškin

Deixeble de Benet Mercadé Participà tímidament de la inquietud dels seus companys de la generació postmodernista, conreant un paisatgisme líric influït per l’impressionisme que anà repetint sense gaires variacions al llarg de la seva vida Exposà periòdicament a Barcelona des del 1903 Sala Parés, sovint amb temes del Gironès Concorregué a collectives a Barcelona, Madrid, París, Brusselles, Viena i Buenos Aires Conreà també l’escenografia i la pintura decorativa

Hom l’utilitza en aplicacions professionals per tal de compensar les possibles variacions en la durada dels sincronismes del senyal de vídeo degudes a dilatacions i deformacions de les cintes, fluctuacions mecàniques entre el capçal reproductor i la cinta, etc El seu principi de funcionament es basa en l’aplicació d’un retard variable al senyal d’entrada que compensi les desviacions temporals sofertes en el procés d’enregistrament i lectura de la cinta

Fou alumne predilecte de N Porpora, de qui prengué el sobrenom El 1741 es traslladà a Berlín, on fou cantant de cambra de Frederic el Gran, el qual compongué per a ell una cantata profana i les variacions sobre l’ària "Digli ch’io son fedele" de l’òpera Cleofide 1731, de JA Hasse Gaudí de gran prestigi a Alemanya com a cantant d’òpera italiana El 1742 interpretà a Venècia la Statira , de Porpora

Alternen estats hermafrodites i partenogenètics paràsits amb estats bisexuals lliures L’espècie Strongyloides stercoralis , de les regions tropicals o subtropicals, habita a l’intestí humà durant la generació partenogenètica, on les femelles, que atenyen 2 mm de longitud, ponen els ous Llur cicle biològic, que ofereix interessants variacions, pot ésser completat dins el cos humà o fora d’ell Les lesions, bé que no són letals, poden causar reaccions allèrgiques, vòmits, etc

El termòstat consta d’un element termomètric i un òrgan de comanda L’element termomètric detecta les variacions de temperatura, mitjançant la dilatació d’un gas o d’un líquid o la deformació d’un metall, i acciona, pneumàticament, hidràulicament o elèctricament, l’òrgan de comanda, de manera que quan la temperatura és superior a la desitjada atura el forniment de calor i l’engega quan aquella és inferior a la desitjada

En els llacs de superfície mitjana la termoclina es forma generalment entre 6 i 15 m de fondària, i, en els grans llacs i a les mars entre 20 i 30 m La termoclina és constant a les mars, però als llacs varia, segons el cicle tèrmic anual, i les seves fluctuacions determinen variacions molt importants en la distribució de les espècies i de la biomassa dels diferents nivells de fondària dels llacs

Hom pot obtenir baixes temperatures mitjançant efectes físics radiació, variacions de calor latent o sensible, efectes químics, efectes termoelèctrics o àdhuc efectes magnètics Pràcticament té importància la utilització d’un fluid, dit refrigerant , que obté una certa capacitat d’absorció de calor quan s’expandeix per un orifici sense producció de treball extern màquina frigorífica i, per tant, a entalpia constant efecte Joule-Thomson o quan s’expandeix en una màquina produint un treball

Té diversos moviments de tres a set, i alguns són de dansa Sovint és per a petits conjunts d’instruments Al s XVIII designà habitualment una composició instrumental amb caràcter de suite Mozart i Haydn n'escriviren de remarcables Al s XIX el terme passà a designar variacions sobre motius famosos i, a la primera meitat del XX, Bartolí, Roussel i altres compositors destacaren amb algunes obres de formes lliures que designaren amb aquest nom