Resultats de la cerca
Es mostren 5208 resultats
Vitalià
Història
Militar
General bizantí.
Cap de les forces de Tràcia, en ocasió d’haver-se produït a Constantinoble una revolta per la qüestió del trisagi 521, avançà amb l’exèrcit, tres vegades consecutives, fins a les muralles de la ciutat per tal d’enfrontar-se amb l’emperador Anastasi I, defensor del monofisisme Bé que, en realitat, la seva revolta no era promoguda fonamentalment per raons de tipus religiós, fou aclamat com a campió de l’ortodòxia en contra del sobirà heretge
Just
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (d 517 — ~546) Era germà dels bisbes Justinià, Nebridi d’Ègara i Elpidi d’Osca.
Assistí als concilis segon de Toledo, de l’any 527, de Lleida i de València, del 546 De les seves obres es conserva un sermó a llaor de sant Vicenç màrtir, una carta al seu diaca, també Just de nom, i un comentari al Càntic dels Càntics , obra extensa de caràcter allegòric, que dedicà al metropolità Sergi de Tarragona La seva festa se celebra el 28 de maig
Tiberi II
Història
Emperador d’Orient (578-582).
Membre de la dinastia de Justinià, fou adoptat com a fill per Justí II, el qual el nomenà cèsar 574 Consagrat emperador, alhora que consolidava la situació interna de l’estat, derrotà els perses 578-81 i aconseguí ampliar les fronteres de l’Imperi amb l’ajut del seu gendre Maurici, que el succeí en el tron
Sergi
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (~520-~555).
Presidí el primer concili de Barcelona 540 i el de Lleida el 546, on s’establiren cànons disciplinaris i sobre els monjos, que Sergi volgué regits pels cànons de Calcedònia 451, d’Agde 506 i d’Orleans 511 Fundà algun monestir entorn de Tarragona, tal com es dedueix del seu epitafi en vers Fou home emprenedor, caritatiu i donat a l’estudi, com ho demostra la carta de Just d’Urgell, on li dedica el seu comentari al Càntic dels Càntics
al Šanfarà
Literatura
Poeta àrab preislàmic.
Menà una vida errant i fora de la llei, per la qual cosa es convertí en heroi de la literatura clàssica d’aventures Sovint ha estat considerat autor d’una de les mu'allaqa que decoren els murs de la Ka'aba Hom li atribueix també el poema Lāmmiyyat al-'Arab , bé que sembla datar del s X
Teodomir
Història
Rei del sueus (558-570).
Al començament del seu regnat aquests deixaren l’arianisme i es convertiren al catolicisme En el seu temps, el primer de maig del 561, per iniciativa seva es reuní el concili de Braga, al qual assistiren el bisbe d’aquesta ciutat i els de Viseu, Coïmbra, Idanha, Lamego, Porto, Lugo, Padron, Ourense, Tui, Astorga i Breto, diòcesis que devien integrar llavors el regne sueu Aquest comprenia, doncs, l’actual Galícia, la part occidental de Lleó i la meitat nord de Portugal Potser fou fill i successor de Carriaric El succeí Mir
Taliesin
Literatura
Poeta gal·lès.
Pertanyent als Cynfeirdd bards primitius, cantà l’edat heroicoguerrera de Galles i elogià el rei Cynan Garwyn i el príncep Urien Rheged La seva poesia dramàtica mostra que el gallès era emprat com a mitjà artístic en aquesta etapa primerenca de la seva història lingüística
Orenci
Cristianisme
Bisbe d’Elvira.
Assistí als concilis de Tarragona 516 i de Girona 517 Pel fet de trobar-se Cotlliure Caucoliberi al costat d’Elna, al límit de la Tarraconense, féu suposar erròniament que havia estat bisbe d’Elna o de Cotlliure i nascut a Tarragona Ha estat confós, a més, amb el bisbe Orienci d’Auish Gascunya mort vers el 445, poeta i ambaixador de Teodoric
Artús
Història
Heroi gal·lès.
És esmentat per primera vegada en un poema gallès, el Gododdin ~600, i torna a aparèixer com a capitost victoriós sobre els anglosaxons en l’obra de Nennius, Historia Brittonum ~800 —traducció llatina d’un poema gallès perdut, segurament del s VII—, en els Annales Cambriae ~955 —còpia d’un text anterior— i en un altre poema gallès del s X, El botí d’Annwfn En totes aquestes obres, Artús apareix com un cabdill vencedor i heroi salvador, que arriba a convertir-se en un semideu en els mites gallesos, que es multipliquen fins a constituir un corpus literari comú a tots els britònics El poema…
Artemi
Cristianisme
Bisbe de Tarragona (~589-~599).
Envià un delegat al tercer concili de Toledo 589 L’any 592 convocà i presidí un concili provincial a Saragossa per legalitzar la situació dels arrians convertits al catolicisme Féu el decret De fisco Barcinonensi referent a la recaptació de tributs als territoris dependents del bisbe també signaren aquest document els bisbats d’Ègara, Empúries i Girona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina