Resultats de la cerca

Deixeble de Pascó a Llotja Barcelona, residí després a Roma 1907-09 i viatjà i exposà a Madrid 1910, Londres 1923 i París 1925 Exposà diverses vegades a Barcelona fins el 1929, i sobresurt la seva participació al Segon Saló d’Humoristes 1918 Collaborà a “L’Esquella de la Torratxa”, “Papitu”, “La Mainada” i “La Figa” Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint Féu també publicitat i restauració d’obres d’art En 1925-32 collaborà com a crític-corresponsal a “The Studio”

Professor de geografia física a Suïssa Friburg i Lausana del 1896 al 1912, passà aquest darrer any al Collège de France, a París La seva obra es compon principalment de treballs sobre geografia humana La géographie humaine 1910, Géographie de la France 1920-26 i Géographie de l’histoire 1921 Viatjà per Pèrsia, la Mediterrània, el Canadà i l’Extrem Orient, estudiant problemes dels països que visità, com els que recull en el seu llibre L’irrigation dans la Péninsule Ibérique et dans l’Afrique du Nord 1902

Fou una persona d’àmplia cultura que viatjà molt i que escriví principalment sobre música i literatura europees Aquesta tendència cap a occident era comú dins el grup d’intellectuals anomenats ’Occidentalistes', del qual era membre Aquest collectiu estava a favor de la incorporació de les idees i la cultura europees a Rússia, en oposició a la tendència dels eslavòfils i la política del tsar Nicolau I Escriví articles sobre música alemanya i òpera italiana, i d’altres sobre literatura russa i germànica Feu també un detallat estudi sobre les obres de teatre de Shakespeare

Estudià música al Conservatori de Colònia i ingressà com a solista en la Companyia d’Òpera Alemanya, amb la qual feu gires arreu del país i viatjà als Estats Units la temporada 1929-30 Extraordinari actor, compaginà la seva dedicació escènica amb incursions cinematogràfiques el 1919 protagonitzà una versió fílmica de L’holandès errant S’especialitzà en papers d’òpera alemanya, amb una particular dedicació a les òperes de R Wagner El 1916 actuà amb els seus tres germans — Alfons , Leo i Gustav — a Bremen en Els mestres cantaires de Nuremberg

De família modesta, de jove entrà al servei de la Hudson's Bay Company, al Canadà Durant les seves primeres exploracions viatjà per la província d’Alberta i el 1785 arribà fins al llac Athabasca Més tard passà al servei de la North Western Fur Company i tingué més possibilitats d’ampliar les seves exploracions per la regió de les Rocalloses i la vall del Columbia Dugué a terme també una gran tasca cartogràfica Entre el 1816 i el 1822 fou membre de la comissió internacional de fronteres entre els EUA i el Canadà

Conreà el paisatge i la pintura religiosa Viatjà per Anglaterra i Amèrica estudiant tècniques de plantació del cotó, i hom ha dit que introduí a la península Ibèrica les primeres màquines per a la seva filatura S'especialitzà en la fabricació de la porcellana i dels cristalls Dirigí el Real Conservatorio i les fàbriques de porcellana de la Moncloa i de cristall a La Granja Castella Fou un dels fundadors de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià a Mallorca Amic de Goya, fou retratat per aquest

Participà en el primer i segon viatges de descobriment de Colom, després dels quals se'n separà i es dedicà a la navegació per la mar Cantàbrica Viatjà de nou a les Índies amb Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci els anys 1499-1500 Féu un mapamundi que abasta Europa, Àfrica, bona part de l’Àsia i, per primera vegada, la costa oriental americana Féu, encara, diverses travessies, en la setena de les quals 1509, amb Ojeda, fou mort pels indígenes al continent, a l’actual Colòmbia, davant el golf d’Urabá

Viatjà a Parma, on estudià detingudament Correggio, i a Venècia, on fou influït per Veronese, Tintoretto i els Bassano A més de tenir característiques comunes amb els seus parents, fou el creador d’un tipus de paisatge serè i humanitzat, “clàssic” La fugida a Egipte , ~1603, Galleria Doria Pamphili, Roma, que assolí una gran difusió i que hom troba posteriorment en Nicolas Poussin i Claude Lorrain La temàtica i el tractament estilístic d’obres com ara La carnisseria 1585, Christ Church, Oxford, presenten Annibale com a conreador d’un enèrgic realisme popular

Amb Herzen participà en la “lluita per l’alliberament del poble” Detingut diverses vegades, treballà amb Belinskij 1839 i altres escriptors demòcrates El 1840 començà a escriure poesia Viatjà per Europa, i el 1856 s’installà definitivament a Londres, on lluità activament amb Herzen contra el règim tsarista Collaborà en la revista Kolokol Cercador de noves formes poètiques d’expressió dels problemes socials, utilitzà uns temes i un estil populars Monologi ‘Monòlegs’, 1844-47, el poema Jumor ‘Humor’, primera i segona part 1840-41, tercera part 1867-68 També escriví pamflets, proclames, cançons…

Treballà per a l’exèrcit Carles III, decidit a crear estudis oficials de veterinària, l’envià a estudiar a l’escola de veterinària d’Alfortville, a França 1783-87 Després viatjà per Europa i, en tornar, fou nomenat director de l’escola de veterinària, fundada el 1788 a Madrid Inventà un bàlsam contra les ferides que es féu cèlebre El 1808, davant l’ocupació napoleònica, fugí a Madrid acabada la guerra recuperà el càrrec i se'n jubilà el 1822 Publicà Elementos de veterinaria 1793-94, que reedità i amplià, i Nuevas observaciones físicas concernientes a la cría del ganado caballar 1793