Resultats de la cerca

Viatjà a Parma, on estudià detingudament Correggio, i a Venècia, on fou influït per Veronese, Tintoretto i els Bassano A més de tenir característiques comunes amb els seus parents, fou el creador d’un tipus de paisatge serè i humanitzat, “clàssic” La fugida a Egipte , ~1603, Galleria Doria Pamphili, Roma, que assolí una gran difusió i que hom troba posteriorment en Nicolas Poussin i Claude Lorrain La temàtica i el tractament estilístic d’obres com ara La carnisseria 1585, Christ Church, Oxford, presenten Annibale com a conreador d’un enèrgic realisme popular

És conegut pel seu àlbum de notes i croquis, repertori de motius arquitectònics, iconogràfics i decoratius, del qual resten uns trenta-tres fulls es conserva a la Bibliothèque Nationale de París Utilitzà com a models les catedrals de Reims, Cambrai i Chartres, i constitueix una font de primera mà per a la comprensió de l’estil gòtic i un document excepcional sobre l’ofici d’un arquitecte durant aquella època Viatjà fins a Hongria, on sembla que treballà com a arquitecte Hom li atribueix la catedral de Cambrai i la collegiata de Saint-Quentin

Campió soviètic d’acrobàcia aèria el 1986 Participà en l’operació de rescat de l’estació espacial Salyut-7 el 1985 Viatjà a l’estació Mir al novembre del 1988 i hi romangué fins a l’abril del 1989 Hi tornà entre el juliol del 1991 i el març del 1992 També es convertí l’any 1994 en el primer cosmonauta rus que viatjava en transbordador nord-americà —concretament, el Discovery— en un dels vols preparatoris de l’estació espacial Alpha En total, ha estat a l’espai 471 dies

De família modesta, de jove entrà al servei de la Hudson's Bay Company, al Canadà Durant les seves primeres exploracions viatjà per la província d’Alberta i el 1785 arribà fins al llac Athabasca Més tard passà al servei de la North Western Fur Company i tingué més possibilitats d’ampliar les seves exploracions per la regió de les Rocalloses i la vall del Columbia Dugué a terme també una gran tasca cartogràfica Entre el 1816 i el 1822 fou membre de la comissió internacional de fronteres entre els EUA i el Canadà

Conreà el paisatge i la pintura religiosa Viatjà per Anglaterra i Amèrica estudiant tècniques de plantació del cotó, i hom ha dit que introduí a la península Ibèrica les primeres màquines per a la seva filatura S'especialitzà en la fabricació de la porcellana i dels cristalls Dirigí el Real Conservatorio i les fàbriques de porcellana de la Moncloa i de cristall a La Granja Castella Fou un dels fundadors de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià a Mallorca Amic de Goya, fou retratat per aquest

Estudià música al Conservatori de Colònia i ingressà com a solista en la Companyia d’Òpera Alemanya, amb la qual feu gires arreu del país i viatjà als Estats Units la temporada 1929-30 Extraordinari actor, compaginà la seva dedicació escènica amb incursions cinematogràfiques el 1919 protagonitzà una versió fílmica de L’holandès errant S’especialitzà en papers d’òpera alemanya, amb una particular dedicació a les òperes de R Wagner El 1916 actuà amb els seus tres germans — Alfons , Leo i Gustav — a Bremen en Els mestres cantaires de Nuremberg

Estudià als seminaris de Barcelona i València, on es llicencià en teologia 1887 Fou catedràtic de llatí 1898 i de preceptiva literària 1913 al seminari de Barcelona Viatjà molt i estigué en contacte amb els principals erudits del seu temps Escriví manuals de gramàtica i filologia llatina i un Diccionari de la rima de la llengua catalana 1921, molt estimat en el seu temps És també autor d’obres poètiques de tema marià, compostes a imitació de Verdaguer Verger devot 1914, Flors místiques 1918, Flors de tardor 1919 i Flors i poncelles 1920

Tercer marquès de Càceres, títol que heretà del seu oncle Vicent JNoguera i Climent Estudià dret, i viatjà per Europa i Amèrica Membre del partit moderat, fou regidor 1845 de l’ajuntament de València, diputat a corts 1850-51 i senador 1851-68 Procurà de conciliar els carlins valencians amb Isabel II Durant la revolució cantonal de València formà part de la junta revolucionària, però s’ocupà només d’afers econòmics i refusà el càrrec d’alcalde de València Afavorí la restauració d’Alfons XII, que el féu senador vitalici

Es formà com a jurista i ensenyà història i literatura a la Universitat Nacional de Buenos Aires Publicà el llibre Sistema teórico-gráfico de la Música 1914, que es convertí en un text provocatiu, perquè proposava un sistema innovador de notació fonamentat en l’ús bàsic de l’alfabet de dotze notes Més tard viatjà a Europa, on feu conferències sobre el seu treball en aquest tema, ajudant-se d’un teclat especial inventat per ell mateix -anomenat teclat continuat- per a facilitar-ne l’explicació Fou, a més, compositor, i el seu catàleg inclou cançons i cors escolars

Estudià a Viena amb Gustav Walter i a Frankfurt amb Eduard Bellwidt Després del seu debut el 1897, cantà en molts teatres alemanys -Friburg, Frankfurt, Wiesbaden- especialitzant-se, des de llavors, en papers wagnerians Així, durant la temporada de 1911-12, cantà a Bayreuth Loge i Parsifal i viatjà als EUA, on actuà a Nova York Sigmund, Sigfrid i Lohengrin i a Chicago Sigmund Del 1912 al 1929 fou el principal tenor de l’Òpera d’Hamburg Esdevingué el primer Parsifal londinenc el 1914 Després de retirar-se dels escenaris ensenyà cant a Viena, Munic i Hamburg