Resultats de la cerca

A la partitura, s’indica al començament de la peça o el fragment que la utilitza Com en el cas dels instruments transpositors intrument  transpositor , i a excepció de la guitarra, les notes escrites a la partitura corresponen a les posicions dels dits sobre el batedor —d’acord amb l' accordatura habitual— i no als sons que, efectivament, es produiran en ser tocades En la Suite núm 5 per a violoncel sol, en do m, BWV 1011, JS Bach emprà la scordatura do 1 -sol 1 -re 2 -sol 2 en lloc de l’afinació habitual del violoncel do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 La corda més aguda de l’instrument està afinada…

Format a l’escolania de Montserrat 1789-94, estudià orgue amb Narcís Casanoves i violí amb Anselm Viola Al final del 1794 entrà al monestir de San Lorenzo de El Escorial, d’on esdevingué organista i feu els vots de l’orde dels jerònims el 1795 Més tard fou organista del monestir dels jerònims a Múrcia La seva obra es guarda a l’arxiu musical d’El Escorial, al Palacio Real de Madrid i al monestir de Nuestra Señora de Guadalupe Càceres Deixà algunes misses, una Salve Regina , per a quatre veus, violí, trompeta i continu, una Letanía a Nuestra Señora per a vuit veus i dos orgues, un Veni Creator…

Inicià els estudis de violí a la seva ciutat natal amb H Groth, que més tard perfeccionà a París amb Pierre Baillot A la capital francesa també fou alumne d’A Reicha, que l’inicià en el camp de la composició Havent completat la seva formació, retornà a Oslo, on destacà com a director d’òperes al Liceu Musical i també com a intèrpret virtuós del violí Dins el catàleg de la seva obra cal destacar, sobretot, el singspiel Fjeldeventyret 'Aventura a la muntanya', 1824, sobre un text de HA Bjerregaard Aquesta obra mostra una personal adaptació del folklore noruec gràcies a una convincent assumpció…

Residí a Alemanya des de molt jove i poc després del 1670 s’establí a Anglaterra Gaudí del patrocini d’un comerciant londinenc, però no aconseguí el favor de la reialesa o de l’aristocràcia, malgrat que Matteis s’hi esforçà durant molt de temps Esdevingué un reputat virtuós del violí -possiblement rebé la influència de violinistes com HIF von Biber i JJ Walther- i aconseguí un gran èxit com a compositor d' airs per a violí i baix Compongué també diverses colleccions de cançons Els comentaris en els pròlegs de les seves obres sobre la correcta interpretació dels ornaments i sobre l’ús de l’arc…

Fou alumne del Conservatori Luigi Cherubini de Florència Fou guardonat amb el primer premi del Concurs de concertistes organitzat a Roma el 1950 Desenvolupà una destacada carrera com a solista, però també com a primer violí del reconegut conjunt instrumental I Musici, del qual formà part en 1967-72, com a successor de Félix Ayo Amb I Musici destacà per la seva interpretació de la música barroca italiana i enregistrà, entre d’altres, Les quatre estacions , de Vivaldi, i els Concerts per a violí , opus 3, núm 1, 8 i 9, de PA Locatelli Enregistrà també partites i sonates de JS Bach Catedràtic…

Feu els estudis musicals al Conservatori de París i, entre el 1908 i el 1928, formà part de diversos quartets de cambra com el Capet, del qual fou segon violí Aquest any fundà el Quartet Hewitt, i en fou primer violí fins el 1948 Installat a Cleveland, als EUA, formà el quartet Cleveland i impartí lliçons a l’Institute of Music de la ciutat El 1934 retornà a França, on fou nomenat professor del conservatori americà de Fontainebleau El 1939 fundà una orquestra de cambra amb la qual interpretà fonamentalment repertori barroc i clàssic, amb què contribuí a la recuperació d’obres de JPh Rameau, F…

Aprengué les primeres nocions de música amb el seu pare i més tard ingressà al Conservatori de Música de París, on obtingué un primer premi extraordinari Es perfeccionà als Estats Units amb Ivan Galamian, Max Rostal i Joseph Szigeti L’any 1962 debutà a la capital britànica amb l’Orquestra Simfònica de la BBC de Londres  Actuà sovint en recitals amb William Glock i Christian Ivaldi, però preferia el repertori de violí sol Participant assídua en els festivals de música d’Holanda, Lucerna i Zuric, feu nombrosos enregistraments, entre els quals destaquen els concerts per a violí de…

Fundat el 1886, fou dissolt els primers anys del segle XX Era integrat per Eugène Ysaÿe primer violí, Matthieu Crickboom segon violí, Lucien van Hout viola i Joseph Jacob violoncel Desenvolupà un paper fonamental en la vida musical de Bèlgica i a París Estrenà el Quartet de corda número 1 en re M , op 35, de V d’Indy, el Quartet de corda número 1 , de JG Ropartz, el Premier quatuor à cordes , opus 10, de C Debussy, i el Concert d’E Chausson El 1906, el Quartet Ysaÿe es tornà a constituir per a l’estrena del Quintet per a piano número 1 en re m , opus 89, de G Fauré, però amb Edouard Dern en…

Es formà a Pàdua 1708 El casament secret amb Elisabet Premazzone l’obligà a fugir a Assís, on estudià violí i composició amb PCzernohorsky i on compongué la cèlebre sonata Il trillo del diavolo Concertino a la basílica del Santo, a Pàdua 1721, fou invitat a la coronació de Carles VI a Praga, on restà del 1723 al 1726 Tornà a Pàdua 1727, fundà una escola i es consagrà a les investigacions acústiques i a altres problemes teòrics de la música Trattato di musica , 1754 De'principi dell’armonia musicale , 1767 És autor de prop de 150 concerts, 50 trios i 200 sonates per a violí, i de música…

Cap al final del segle XVI i el començament del XVII el terme concerto definia també els motets amb baix continu i certes peces instrumentals marcadament contrastants En aquell moment concertar volia dir senzillament tocar conjuntament, però a partir de la consolidació de l’execució simultània de diferents grups instrumentals, combinats o no amb veus, el terme passà a significar l’execució en oposició de diferents cors o grups instrumentals, o d’un solista davant d’un grup Gabrieli, amb les seves canzoni i d’altres obres per a doble o triple cor, fou un dels pioners en el desenvolupament de…