Resultats de la cerca

Primer marquès de Guevara i primer comte de Campo Real 1653 Cavaller de l’orde d’Alcántara, fou nomenat per Felip IV de Castella membre del consell reial El 1651 fou enviat a Sardenya com a virrei Les seves disposicions per a alterar la moneda de billó —per combatre els falsificadors— provocaren seriosos avalots Morí en el càrrec

Fou nomenat capità general de la costa d’Andalusia, i fou designat per Felip II cap de l’Armada Invencible 1588 Les raons del fracàs de l’Armada són complexes, però hom no descarta la incompetència de Guzmán No perdé la confiança de Felip, que el féu virrei d’Andalusia i, posteriorment 1595, capità general del Mar Océano

Combaté les forces napoleòniques 1808-14 i obtingué el comandament de les tropes reialistes de l’Alt Perú 1816 Liberal, a la caiguda del virrei absolutista Pezuela ocupà el seu lloc 1821 Ocupada Lima pels independentistes, traslladà la capital a Cusco, però el 1824 fou derrotat a Ayacucho i enviat a Espanya en un vaixell francès

Fou rector de la Universitat d’Alcalá de Henares i catedràtic de teologia Es destacà com a escripturista pels seus Commentaria in epistolam divi Pauli in Hebraeos 1611 Nomenat bisbe de Tortosa 1616-22, el 1620 publicà a Barcelona Isagoge in totam sacram scripturam Nomenat virrei i capità general interí de Sardenya 1621-22, probablement morí en el càrrec

Present a Nàpols a la revolta de Masaniello, en retornà a Palerm organitzà 1647 una revolta similar contra el virrei de Sicília, marquès de Los Vélez —que hagué de fugir—, i es proclamà capità general de l’illa Intentà de reformar l’administració i de limitar el poder de la noblesa però, sufocada la revolta, fou assassinat pels mateixos sicilians

Fou ambaixador de Nàpols a Torí 1754-64, a Londres 1764-71, on conegué Alfieri, i a París 1771-81, on estigué en contacte amb els enciclopedistes, especialment amb D’Alembert El 1781 esdevingué virrei de Sicília i imposà diverses mesures illustrades Fou nomenat primer ministre 1786-89 per Ferran IV Escriví Reflessioni sull’economia e l’estrazione de frumenti della Sicilia 1785

Lluità amb el seu pare, Giacomo Caldora, contra Alfons IV de Catalunya-Aragó i al servei de Renat d’Anjou, el qual el nomenà virrei de Nàpols El 1437 atacà el rei català per sorpresa, però el 1442 fou derrotat per aquest a Sassano i fou fet presoner Aviat fou alliberat, però la seva submissió a Alfons IV fou sempre insegura

Virrei de Portugal 1583 Fill primogènit de Francesc de Borja i d’Aragó, per renúncia del seu pare heretà els títols de duc de Gandia i marquès de Llombai 1551 Fou ambaixador extraordinari a Gènova 1575-76 A partir del 1585 visqué retirat a Gandia Martí de Viciana li dedicà la segona part de la seva Crónica de Valencia 1563

Participà en les campanyes franceses a Itàlia i fou fet presoner a Pavia 1525 Del 1532 al 1534 cercà l’aliança dels prínceps protestants alemanys per afeblir el poder imperial de Carles V L’any 1537 fou nomenat virrei del Piemont Fou autor d’unes interessants Mémoires polítiques sobre els anys 1536-1540, continuades pel seu germà Martin du Bellay

Sisè marquès de Los Vélez, marquès de Martorell i de Molina Fill i hereu de Pedro Fajardo de Zúñiga-Requesens y Pimentel Fou governador d’Orà 1673 i virrei de Sardenya 1673-75 i de Nàpols 1675-83 Passà a Madrid, on presidí el Consell d’Índies 1685-87 i fou superintendent de finances 1687-93, que s’esforçà a millorar