Resultats de la cerca

És dins els límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a 2010 m d’altitud, situat al costat oriental de l’estany del mateix nom Propietat del Conselh Generau d’Aran, és un refugi guardat amb capacitat per a vuitanta persones, i dotze en absència dels guardes Forma part de la volta als nou refugis del parc coneguda amb el nom de Carros de Foc i es troba en la ruta del GR-11, a més de servir de base per a les ascensions al massís del Besiberri i el Montardo

S’inicià al Club Esportiu Trèbol d’Alella, a partir del 1997 passà al Bonasport i posteriorment al CT Barcino L’any 2011 guanyà el Campionat d’Espanya en dobles juntament amb Guillermo Olaso i el 2012 en fou subcampió individual Ha guanyat cinc tornejos Challenger en individual 2008-10 i tres en dobles 2009, 2010 El 2011 assolí la seixanta-cinquena posició al rànquing ATP, mentre que en dobles fou vuitanta-unè el 2010 Amb l’equip espanyol participà en la consecució de la Copa Davis júnior 2004

Fundat el 1954 per treballadors de la fàbrica Siemens, nasqué amb el nom de Club de Béisbol Dinámico Siemens Durant la dècada de 1960 guanyà diversos Campionats d’Espanya en categoria juvenil, així com un Campionat de Catalunya 1965 Destacà l’entrenador Joan Bonich i els jugadors José Giménez, Juan Antonio García, José Merino, Licesio Fernández, Enrique de la Torre, José Ramón Quadrado i Juan Lorenzo Fuentes Entre els presidents destacà Manel Baiges i Masip, president de la Federació Catalana de Beisbol durant els anys vuitanta Desaparegué el 1995

Fundat al final dels anys vuitanta, l’any 2000 desaparegué pel tancament del seu local, el bar Venècia Reaparegué l’any 2009 al nou cafè bar Venècia Participa en el Campionat de Catalunya i d’Espanya i alguns dels seus membres participen en competicions d’àmbit internacional Ha organitzat proves del Top32 Espanya PDC Europe i proves del Campionat de Catalunya Disposa de tres dianes principals, on es disputa el campionat de Lliga Catalana, i de set dianes a la part exterior de la sala, on tenen lloc competicions populars

Destacà al Club Balonmano Granollers a la dècada dels vuitanta i fitxà pel Club Balonmano Cantabria 1987-91, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1989, la Copa Asobal 1991 i la Recopa d’Europa 1990 Fou trenta-dues vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta i disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Té el títol d’entrenador i collaborà amb la Federació Espanyola com a tècnic de les seleccions de les categories inferiors Des del 2010 entrena porters als equips de base del Granollers

Competí com a amateur i guanyà dues edicions del Circuit de Llevant 1934, 1935 i dues Pujades al Coll de Parpers 1935, 1936 Fomentà la creació d’un velòdrom a Mataró i hi promocionà la celebració de competicions de ciclisme de pista d’àmbit internacional Presidí el club Amics del Ciclisme d’Argentona al principi dels anys vuitanta, el qual donà lloc posteriorment al Club Ciclista El Càntir Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla President Macià al mèrit al treball

S’inicià a les muntanyes d’Atxarte i el 1977 assolí el cim del Noshaq 7492 m, a l’Hindu Kush A mitjan anys vuitanta del segle XX, entrà en contacte amb l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i participà en expedicions al Lhotse Shar 8400 m els anys 1984, 1987 i 1990, i al Makalu 8463 m el 1991 Fent cordada amb Carles Vallès, completà escalades d’envergadura, com les primeres ascensions estatals al Lhotse Shar 1990 i al pilar oest del Makalu 1991, on perdé la vida durant el descens

S’inicià al Club Turó de Barcelona, i jugà al Creu Roja, CH Catalunya, CMC Poblenou, Cercle Barcelonista, CP Vic, Hispano Olivetti, RCD Espanyol, Sferic de Terrassa, Arrahona i Cerdanyola Després entrenà el Sabadell, el Santa Isabel i el RCD Espanyol, i compaginà aquesta tasca amb la de periodista Durant els anys setanta i vuitanta escrigué als diaris Dicen i Mundo Deportivo , i dirigí les revistes especialitzades Patin Hockey , Hockey sobre patines i Todo Hockey i mantingué en antena durant molts anys el programa Radio Hockey en diverses emissores catalanes

La coalició basca Euskal Herritarrok designa el diputat autonòmic José Antonio Urrutikoetxea, àlies “Josu Ternera”, com un dels seus tres representants en la comissió de drets humans del Parlament basc La designació de Ternera, considerat el número 2 d’ETA els anys vuitanta i que actualment és en presó preventiva, així com la de José Antonio Etxebarria, empresonat per la seva possible implicació en la trama financera d’ETA, que EH nomena per a formar part de tres comissions parlamentàries, provoca irades crítiques del PP, del PSOE i de l’Associació de Víctimes del Terrorisme

Fou quatre vegades campiona de Catalunya de 400 m 1975, 1982, 1986, 1987 i una de 800 m 1976 Així mateix, fou dos cops subcampiona d’Espanya, en 400 m i 800 m Amb una selecció de Barcelona, on també hi havia la seva germana bessona, Maria Isabel, establí el rècord català de relleus 4 × 400 m 1973, que molts anys després millorà tres vegades més amb la selecció catalana 1988 Fou sis cops internacional amb la selecció espanyola i també participà en competicions amb la selecció catalana els anys vuitanta